29.0: crònica de la manifestació

per Enric Borràs , 30 d'octubre de 2007 a les 11:29 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'octubre de 2007 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Els primers d'arribar, a dos quarts de set, han estat els de la Plataforma Ave pel Litoral, cinc minuts després entraven pel carrer de Jaume I els de Catalunya Acció; uns i altres han desplegat les pancartes, ço que ha fet que es comencessin a fer grups més nombrosos al seu voltant. Gràcies al canvi horari de diumenge, a les set era ben fosc. El president del Consell Nacional Català, tot just arribat, m'ha passat unes bosses amb banderes estelades per estrenar; he fet servir el bastó com a pal de la meu bandera, uns se l'han lligada al coll damunt les espatlles i d'altres la feien voleiar agafant-la amb una mà. N'he donat una al Tros de Quòniam i al Drac no ha calgut, ja la duia al cap, talment un barret.

Quan han arribat els del Polígon Gornal de l'Hospitalet de Llobregat, amb la pancarta en espanyol, hi ha hagut la primera esbroncada de la nit. Han recriminat als de Catalunya Acció la pancarta «Catalonia the Next State...» perquè —sembla un acudit però ho cridaven amb mala gaita en llengua estranya— allà no s'hi havia d'anar a fer «política»; parlar català no, però l'anglès sí que l'entenen al País del Corbatxov. Els mateixos protestataris del Gornal, curiosament, no han badat boca quan els militants de la UPD de la socialista aquesta que vol ser més espanyola que el Rajoy i que s'ha escindit del PSOE han desplegat la seua pancarta.

Naturalment els de les JERC han fet tard —mal senyal, quan sigui l'hora de la independència, faran tard també?— i s'han trobat que els del PP els hi «ocupaven» el «seu» lloc; aleshores l'escridassada contra el PP els hi ha semblat que era prou justificada, i així el pepero Albiol s'ha sortit amb la seua i ha aparegut d'estrella a tots els noticiaris televisius. Hi ha hagut molts crits també contra el tristpartit, però amb la confusió que ja hi havia en aquells moments a la plaça no sabria dir-vos qui eren els cridaires: els del PP, els de les JERC o els d'Unitat Nacional Catalana, que també eren a tocar del carrer de la Ciutat?

He vist força gent d'edat respectable, molts majors que jo que en vaig fer cinquanta-dos el darrer Onze de setembre. Gent del Front Nacional de Catalunya que podrien ser els avis d'alguns de la Plataforma Sobirania i Progrés que s'estaven també al nostre voltant: Joel Joan, Hèctor López Bofill, Miquel Strubell. Ha estat aleshores que hem començat a cridar Independència! I les banderes amb el triangle blau i l'estel blanc han voleiat ufanoses; en Santiago Espot, president de Catalunya Acció —previ acord amb en Carles Camins, president del Consell Nacional Català— ha aprofitat el moment per adreçar-nos un abrandat discurs (aquí hi trobareu el video)). Llàstima que amb el megàfon que li aguantava en Salvador Molins no n'hi havia prou per a fer-se entendre de tota la plaça front al batibull que els «amics» que teníem a la vora han començat a fer en oir que n'hi havia un que parlava clar i català; botzines d'aire comprimit, xiulets, bramuls diversos, consignes fora de lloc no han aconseguit però tapar la veu ferma de n'Espot.
 


(La il·lustració és un acròstic d'en Josepmiquel Servià, cedit expressament per a aquesta ocasió.)

Abans de les vuit del vespre la gent desfilava. Haig de dir que sort dels independentistes, que érem el col·lectiu més nombrós, i la majoria no adscrits a cap partit. Si no hi arribem a ser ahir a la Plaça de Sant Jaume, s'hauria tornat a repetir el fracàs de l'anterior convocatòria de protesta pel desori de l'electricitat. La plaça no admet grans quantitats de gent, i amb un miler sembla gairebé plena; sense nosaltres haurien estat menys de cinc-centes persones les congregades. En vistes a la justeta presència de malcontents hom es pregunta si realment als usuaris del ferrocarril ja els hi va bé perdre les hores de son o d'estar-se amb la família i els amics, i si als empresaris se'ls en fot de pagar les hores productives perdudes... Potser el suposat descontentament dels catalans és un invent dels periodistes els quals, atès que no poden parlar de res seriós perquè s'hi juguen el sou, s'ho maneguen per muntar un reality show i així omplir els minuts dels telenotícies i les columnes dels diaris.

Ahir vaig veure molts amics i coneguts i també hi vaig notar massa absències... Segueixo pensant que cal, periòdicament, trobar-nos els independentistes i reconèixer-nos; potser en un altre indret, potser caldrà alguna motivació afegida a la senzilla reclamació d'independència, però ho hem de fer, perquè se'ns vegi, perquè trobar-te un grup d'independentistes al carrer ha d'esdevenir la situació més normal a casa nostra.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Enric Borràs
Editor
Enric Borràs (Gràcia [Barcelona], 1955) és editor, tant en el camp del llibre català com en el de la informació periòdica. Actualment privat d'exercir el seu ofici amb el propi segell editorial (El Llamp), fa d'editor per a tercers i s'esbrava al seu bloc (i també a l'annex auditiu i visual),El podeu trobar a l'origen d'un munt d'organitzacions i d'entitats; pel cap baix fa trenta-cinc anys que batalla per Catalunya Lliure i, segons afirma, ho farà tant de temps com calgui fins a assolir la independència de tota la nació.
23/08/2009

Proclamació unilateral d'independència

19/03/2009

Prou d’impunitat: Saura dimissió!

08/05/2008

Per en Franki, manifestem-nos el dissabte!

30/03/2008

La guerra de l'aigua

30/10/2007

29.0: crònica de la manifestació

08/07/2007

Second Life a la catalana: virtuals i vivint una vida virtual

14/06/2007

Kosovo i Catalunya: estupidesa rima amb Espanya

01/05/2007

De l'alcalde quec a l'alcalde Hereu

04/01/2007

Fer-nos respectar, sí; pidolar, no!

16/06/2006

Votaré amb convicció per la independència de Catalunya

Participació