Els màrtirs de la Salle de Sant Hipòlit de Voltregà

per Jordi Castellet i Sala, 11 d'octubre de 2007 a les 12:13 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 d'octubre de 2007 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En celebrar aquesta efemèride, l'Església vol conservar la seva memòria i presentar el seu exemple de fidelitat i fortalesa, tant a les generacions actuals com a les que vindran. Ells són, per a nosaltres un testimoni ferm de la seva fe i la seva vocació d'educadors i una ocasió d'intercessió davant del Senyor per a tots els qui avui també s'hi dediquen. Per això organitzem el pelegrinatge per assistir a les Beatificacions a Roma.

Com ha dit molt bé el secretari de la Conferència Episcopal Espanyola, Mons. Camino, la coincidència en el temps amb la Llei de la Memòria Històrica no té una recerca expressa perquè sigui així, sinó que l'Església té el seu propi calendari que ha anat duent a terme durant tots els anys que ha durat el procés de beatificació, portat, aquesta vegada, per les famílies religioses d'Espanya i que arriba a la seva culminació en aquesta propera festa dels màrtirs de la Guerra Espanyola dels anys 1936 al 1939.

Cal dir, sigui de passada, que també la mateixa Llei de Memòria Històrica contempla la memòria dels màrtirs catòlics que, no havent empunyat cap arma, varen ser sacrificats per l'únic motiu d'haver estat testimonis de la fe cristiana en temps difícils, potser també com ho són els d'avui dia, encara que d'una altra manera.

Els actes a Roma


Les Parròquies de Sant Hipòlit, Sant Esteve de Vinyoles i Sant Genís d'Orís, juntament amb l'Escola Parroquial Sagrats Cors, antiga dels Hermanos de la Salle, els hermanus, com molta gent els anomena encara avui, organitzen per al bisbat el pelegrinatge a Roma des del 26 al 28 d'octubre, per assistir principalment als actes de beatificació dels màrtirs a la Plaça Sant Pere. Un esdeveniment molt sentit per a alguns exalumnes que recorden els màrtirs que varen tenir de professors en la seva infantesa i de qui s'emocionen en explicar la seva presència i testimoni tant humà com profundament cristià. Són també aquests exalumnes els que es faran presents a la Ciutat Eterna.

Efectivament, doncs, a Roma tindrà lloc la celebració de beatificació dels 498 màrtirs i des d'aleshores beats de l'Església catòlica a casa nostra. La missa començarà a les 10h del matí a la Plaça de Sant Pere i serà presidida pel Cardenal José Saraiva Martins, representant del Papa i Prefecte de la Congregació per a la Causa dels Sants.

A més, el dissabte 27 tindrà lloc la Cerimònia d'Acollida a la Basílica de Sant Pau d'Extramurs, a partir de 2/4 de 7. Així com també el dilluns 29 d'octubre, a les 10h tindrà lloc la missa d'acció de gràcies a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, presidida aquesta pel cardenal Tarsici Bertone, secretari d'Estat. Seguidament està prevista una audiència amb el Papa Benet XVI.

El pelegrinatge des del Bisbat de Vic

A més d'assistir als actes de beatificació anunciats, hi haurà pràcticament dos dies de turisme per visitar la ciutat dels apòstols Pere i Pau, columnes de l'Església, i seu de la Civilitzacó d'Occident. Sobretot no deixarem escapar la visita als Museus Vaticans i a la Capella Sixtina que és, potser, la joia de l'art romà. Es compta que es podrà tornar a ser a casa a la mitjanit del diumenge mateix, després d'haver dedicat un bon cap de setmana a la pregària i a la convivència.
L'escola dels màrtirs.

Els Germans de La Salle eren a la vila de Sant Hipòlit des del 1889, portats pels industrials que desitjaven la formació i l'educació dels seus treballadors. Així fou com moltes generacions de santhipolitencs varen passar per les seves aules, el seu testimoni i el seu ensenyament.

De fet, acaba d'aparèixer publicat el llibre sobre els 498 titulat Quiénes son y de dónde vienen, que fa un repàs exhaustiu a la història dels màrtirs que són beatificats a finals d'aquest mes d'octubre de 2007. A la parròquia de Sant Hipòlit en tenim exemplars. És bo poder fer un repàs d'alguns testimonis que s'han pogut recollir i que són tan esfereïdors com emocionants per veure com unes persones més que innocents van ser brutalment assassinades, sense cap judici, sense cap acusació que no fos la de ser religiós catòlic.

La història s'ha de conèixer perquè sinó tenim el perill, com a poble, de repetir-la.

Els fets

Corria el 1936. Hi havia hagut l'alçament de les tropes insurgents el 18 de juliol i arreu de Catalunya s'havien erigit, per ordre del Govern de la Generalitat, els comitès que havien de vetllar per la revolució en el país mentre hi havia la sublevació dels militars a l'Àfrica.

Així ho explica el Germà Macari, el que després seria el famós i líder hermanu Sànchez, que es va salvar, per temor, del sacrifici:

«Foragitats de casa seva el 23 de juliol, els germans ens vàrem refugiar en cases d'amics del poble, però davant de les amenaces vàrem fugir cap a la muntanya el 24. El 25 ho vàrem passar molt malament i el 26 encara pitjor, allí dalt entre les boscúries. El germà Honorat i jo mateix ens vàrem veure assetjats a cop d'escopeta com si fóssim animals. Ens vàrem encomanar fervorosament a la Verge santíssima i només ella ens va salvar en aquell moment d'una mort segura.
»Finalment ens vàrem prendre en la nostra fugida desesperada i el grup perseguidor ens va conduir al lloc escollit per al sacrifici. De sobte, un milicià del grup, amb la pistola a la mà, va sortir en defensa nostra i només va permetre la nostra entrega al comitè local. Aquest ens va retornar la llibertat amb l'única condició de no sortir del poble. Fou aleshores que el Germà Director va llogar una casa per refer la nostra vida comunitària. Encara que no vaig trobar prudent d'anar amb ells, no vaig deixar de tenir-hi contacte.»

Varen transcórrer els dies, fins al 18 d'agost. Aquell dia, en acabar el rés del migdia, la casa va ser envoltada de milicians que volien entrar. Un germà de la Sagrada Família que també residia allí va sortir a obrir-los acompanyats dels germans Olegario i Honorato. Ara bé, com que els milicians tenien la consigna de "prendre els tres germans", se'ls varen endur, dos de la Salle i un de la Sagrada Família, sense saber-ho.

Els varen fer pujar al cotxe per la carretera de Sant Boi de Lluçanès i allí, en un revolt passat Quintanes, on hi ha la creu que en dóna memòria, varen ser immolats, en el terme de Les Masies de Voltregà. Un alumne, Lluís Molas, de la mateixa masia on després assassinarien també el seu pare, fou testimoni de l'afusellament dels seus mestres: els varen embenar la vista i massacrats a sang freda.

Les seves restes varen ser després traslladades al cementiri de Voltregà, en el nínxol 160 i sense taüt. Les seves restes serien exhumades el 21 d'agost de 1959 per ajuntar-se, el 3 de setembre del mateix any, a les dels altres màrtirs de La Salle que descansen en la seva cripta dels màrtirs a Cambrils.

Recordatoris diversos

A la pàgina web de Voltreganord podeu trobar les fotografies dels germans així com també les dels pedrons que els recorden a ells en el lloc del sacrifici i, també, els dels altres màrtirs seglars que per la seva banda també varen ser executats pels comitès anarquistes. Al cementiri de Vinyoles hi consta una placa amb tots els màrtirs de la repressió bèl·lica de reraguarda veïns de les Masies de Voltregà.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació