Ramon Oliu

per Blanca Busquets, 21 de gener de 2012 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de gener de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Acabo de saber que en Ramon Oliu, mort el  2005, tindrà un carrer o una plaça a la ciutat de Barcelona, concretament dins el circuit olímpic de Montjuïc, no sé si aquest any o l'any que ve, com altres figures de l'esport català. Era el meu oncle però evidentment no és per això que us en parlo, sinó perquè penso que un personatge com aquest mereix ser reivindicat també a Osona.

Nascut a Cantonigròs el 1923, va ser el creador i principal impulsor de la primera marató de Catalunya, a Palafrugell, l'any 1978. A Cantoni cada any, des del 2005, es corre una cursa en memòria seva -aquest any, el 3 de juny-, la Cursa de Cantonigròs-Memorial Ramon Oliu.


En Ramon Oliu, hereu de Cal Corder, havia de ser pagès, barber i hostaler, com ho havien estat el seu pare i el seu avi. Però un ambient familiar orientat cap a l'educació de la ment, cap a l'aprenentatge de tot el que es pugui extreure dels llibres, el va portar a estudiar a Barcelona. I va ser químic, màster en enginyeria petroliera i màster en enginyeria química. Va marxar fora del país el 1952, va viure a diversos llocs d'Europa i d'Amèrica, i va arribar a ser degà de la Universitat de Bucaramanga, i membre de l'acadèmia de les ciències de Nova York quan per fi es va instal•lar als Estats Units. Allà hi va viure i hi va veure créixer els seus set fills.

Un dia va començar a córrer. Tenia 48 anys i això del running era llavors una moda als Estats Units. Ell va acabar corrent la marató de Nova York i quan, el 1977, va venir a viure per uns anys a Barcelona, va voler inscriure's en la marató d'aquí que, és clar, no existia. En aquell moment, ell i quatre més corrien pels carrers de la ciutat i tothom els prenia una mica per eixelebrats. Eren els mateixos eixelebrats que van muntar la  Comissió Marathon Catalunya -que presidia Oliu- i la primera marató a Catalunya. I la segona i la tercera...

Ramon Oliu va escriure “L'essència del córrer” l'any 1979, un llibre que ha servit de punt de partida per a altres llibres escrits posteriorment per maratonians i gent del córrer a casa nostra. I el 1992, sol•licitat pels organitzadors dels JJOO de Barcelona, hi va col•laborar activament, aportant els seus coneixements i experiència en l'atletisme que van contribuir a l'èxit d'aquelles proves.

Va morir d'alzheimer als Estats Units l'abril del 2005. Al mes de juny d'aquell mateix any, es va fer la primera Cursa de Cantonigròs-Memorial Ramon Oliu, organitzada de manera impecable pel maratonià Miquel Pucurull i pel regidor de l'Ajuntament Ramon Codina, que se'n va ocupar fins ara que ha canviat la configuració política del consistori. Pel juny d'aquest any, amb els nous responsables de l'Ajuntament i en Pucurull al capdavant, segur que la cursa continua organitzant-se amb la mateixa professionalitat.


Ara, en Ramon Oliu té una cursa amb el seu nom, un premi -de la Marató de Barcelona, al corredor de més edat- i tindrà un carrer a la capital catalana. No és la seva ciutat natal, però és allà on va incitar a córrer els que se'l miraven quan ell ho feia. Hi ha persones que regalen, amb la seva vida, un gran pas endavant a la humanitat. Encara que hagin nascut en un lloc tan petit com Cantonigròs, que no és la primera vegada que demostra ser un bon punt de suport per moure el món.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat Presó de Neu (2003), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014), i Jardí a l’obaga (2016). Se la pot llegir també en castellà, italià, alemany, rus, noruec, polonès, francès i anglès.

Web: www.blancabusquets.cat
A Twitter: @blancabusquets
10/10/2018

​La protecció de la Foradada

26/09/2018

​La gran invasió

12/09/2018

​Lladres a Cabrera

25/07/2018

Voluntaris a Cantonigròs

11/07/2018

Dels fems a la depuradora

25/06/2018

​Què faríem sense Càritas?

11/06/2018

Galls i llibres a Sant Boi

25/05/2018

Begònies i cons

11/05/2018

Adeu, la Tralla

27/04/2018

El millor suís, a Vic

Participació