Second Life a la catalana: virtuals i vivint una vida virtual

per Enric Borràs , 8 de juliol de 2007 a les 18:24 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de juliol de 2007 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Tanta virtualitat m'espanta, m'adono que molts dels millors treballs en pro de Catalunya es fan només a Internet, des de portals comunicatius com Vilaweb o Osona.com fins a enciclopèdies lliures com la Viquipèdia i sols hi pots accedir si ets «connectat», o sigui, si tens màquina i pagues línia de telèfon.

Algú s'ha aturat a pensar que el gran esforç que fem teixint la xarxa digital catalana se'n pot anar en orris i quedar sols en fum? Imagineu-vos un món sense telèfon, o sense electricitat, ni que sols fóra per uns dies. Com ens podríem trobar, posar d'acord, fer les necessàries accions comunes, mal acostumats a fer-ho tot, o gairebé tot —reivindicació nacional en primer lloc—, des de la màquina del despatx de casa o de la feina?

Vull ser realista, no catastrofista, i copso que massa gent ja en té prou amb el seu bloc, amb els fòrums on hi trau el nas, o amb les llistes de correu on és apuntat per a apaivagar la consciència i poder dormir una mica tranquil. I una bona part d'aquest col·lectiu de «xarxaferits» són gent jove: això m'alarma. La gran facilitat en poder relacionar-se, de casa estant, amb d'altres persones és un aspecte positiu, fins i tot terapèutic i no en menystinc la seua incidència profitosa, individualment parlant.

I aquest és el moll de l'os: individualitat. Els catalans ja ho som prou d'individualistes, «tants caps, tants barrets» fa l'antiga dita. I no ho dic pas pels partits polítics o per les infinites ong escampades arreu de la nació i pel món sencer, no. Ho dic perquè el partit per la Independència de Catalunya no existeix, i això és perquè és un partit virtual i que és al cap d'aquells quinze mil, però és una partit sense papers, que no es presenta a les eleccions, ni pot ésser votat si no és fent com us deia al començ d'aquest escrit.

El partit per la Independència de Catalunya té un bon pòsit de militància virtual, selecta però escampada entre d'altres partits i associacions diverses, i no assolirà pas mai l'objectiu d'independència per la raó que no es troba, no existeix —amb tots els seus efectius— al món real (és un dir, per entendre'ns).

A Internet les iniciatives en pro de Catalunya triomfen: com podem traslladar aquest triomf (relatiu) al carrer? Com podem assabentar l'opinió catalana «no connectada» que n'hi ha uns que posen banderes d'Estat català a un mapa (virtual)? O que n'hi ha uns altres que esmercen el temps demanant l'autodeterminació (per comptes d'exercir-la)? Com podem traduir en acció efectiva i real allò que a la Xarxa ja és un fet però virtual? I, en últim terme, com ens podríem posar d'acord, en cas d'extrema necessitat, tots els que ara som còmodament «connectats»?

Tret d'algunes excepcions sobre comentaris d'actualitat o notícies al meu parer interessants, des d'avui que al meu bloc penso insistir a intentar respondre a les preguntes que em faig i que al paràgraf anterior faig a tothom. Crec en les segones (i terceres, i quartes...) oportunitats, però no pas en una segona vida. El fet demostrat, per ara, és que de vida només en tenim una i cal viure-la i aprofitar-la al màxim, per a un mateix i per als altres.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Enric Borràs
Editor
Enric Borràs (Gràcia [Barcelona], 1955) és editor, tant en el camp del llibre català com en el de la informació periòdica. Actualment privat d'exercir el seu ofici amb el propi segell editorial (El Llamp), fa d'editor per a tercers i s'esbrava al seu bloc (i també a l'annex auditiu i visual),El podeu trobar a l'origen d'un munt d'organitzacions i d'entitats; pel cap baix fa trenta-cinc anys que batalla per Catalunya Lliure i, segons afirma, ho farà tant de temps com calgui fins a assolir la independència de tota la nació.
23/08/2009

Proclamació unilateral d'independència

19/03/2009

Prou d’impunitat: Saura dimissió!

08/05/2008

Per en Franki, manifestem-nos el dissabte!

30/03/2008

La guerra de l'aigua

30/10/2007

29.0: crònica de la manifestació

08/07/2007

Second Life a la catalana: virtuals i vivint una vida virtual

14/06/2007

Kosovo i Catalunya: estupidesa rima amb Espanya

01/05/2007

De l'alcalde quec a l'alcalde Hereu

04/01/2007

Fer-nos respectar, sí; pidolar, no!

16/06/2006

Votaré amb convicció per la independència de Catalunya

Participació