Ildefons Cerdà, un gran visionari i precursor

per Joaquim Torrent, 7 de juny de 2007 a les 16:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de juny de 2007 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Una de les característiques més importants del pensament i l'obra de Cerdà és el seu valor anticipatiu. Ja el 1867 quan elabora la “Teoria General de la Urbanización” ho fa amb la clara intenció d'establir una “Ciència Urbanizadora”.

Mentre que el mot “urbanisme” no apareix en francès fins al 1910 i els seus equivalents en alemany i anglès, “städtebau” i “cityplanning”, es remunten a la fi del segle XIX, el mot “urbanització” —de fet “urbanización”— i els seus derivats són explícitament proposats per Cerdà ja el 1867. Això demostra claramente el paper de precursor d'aquest, qui s'avança uns quants decennis a formulacions equivalents i amb iguals implicacions científiques, tal com ha demostrat la investigadora francesa Françoise Choay.

De fet, Cerdà és un dels primers urbanistes en sentit modern, i es constitueix com la primera baula d'una cadena que —dintre de les coordenades progressistes— es desenvolupa fins als nostres dies i que inclou, entre d'altres, Soria, Garnier, Le Corbusier, Miliutin, Hilberseimer, els membres del GATCPAC, els del grup Mars i els propulsors de les “new towns” lineals angleses.

Perquè no hi hagi confusió cal fer notar que al llarg del segle XIX, tant abans de Cerdà com després, i sota unes o altres denominacions, sempre va existir una pràctica urbanística rutinària i no científica, però majoritària, destinada a satisfer les necessitats immediates de la Revolució Industrial i a proporcionar el màxim benefici a les noves classes dominants. Un bon exemple n'és l’anomenat “urbanisme” neoconservador, que es troba a les antípodes dels plantejaments de Cerdà, i el màxim exponent del qual foren els treballs d'Haussman a París.

A casa nostra, uns exemples típics dels pressupostos haussmanians foren els treballs presentats pels competidors directes de Cerdà en el concurs per a la realització de l'Eixampla.Aquests plans, a diferencia del proposat per Cerdà, ocupaven una menor superfície i eren destinats a acollir menys persones, el que és lògic si pensem que obeïen als objectius de la burgesia de reforçar la segregació social. Així, el pla guanyador del concurs d'eixampla, presentat per Rovira i Trias, es correspon amb el lema que l'encapçalava: “el traçat d'una ciutat és més obra del temps que de l'arquitecte”; i el propi Rovira afirmava que els proletaris no podrien viure en el “que pròpiament haurà de dir-se ciutat de Barcelona”

El traçat de Cerdà, a diferència dels anteriors, com afirma Salvador Tarragó, “és una de les síntesis més aconseguides dels esforços desenvolupats des del barroc per triangular la ciutat i aconseguir la integració dels traçats quadricular i radial”. Segons Tarragó, és un esquema que permet desenvolupar simultàniament ambdós traçats i que té un caràcter plenament obert i il·limitat, a diferència de la resta de propostes coetànies, d'acord amb propòsits igualitaristes, indissociables, però, en Cerdà, de l'individualisme i el pactisme, reflex de la seva ideologia federalista i del pensament pimargallià, inspirat al seu torn en Proudhon.

Cerdà assumeix plenament les característiques de les tendències urbanístiques progressistes, tot i que matisades per certs components que l'apropen a concepcions culturalistes, Així, preveia entre els blocs aïllats que delimitavan les seves “mançanes” amplis espais verds. Si considerem que aquests espais s'estendrien per tot l'Eixampla no tenim més remei que acceptar que la nova ciutat podia, segons M. Ribas, “arribar a ser una autèntica ciutat-jardí; certament diferent de la d'Howard, però amb una molt clara identitat d'esperit a mig segle de distància” .

Un altre aspecte molt important a destacar en Cerdà és la seva visió de la història, superadora de postures rígides. Ell, en paraules d'A. Soria, “és conscient de la necessitat de convertir la història en un instrument fonamental per a la ciència urbanitzadora com Compte considerà que ho fou per a la sociologia”. Cerdà va comprendre que no hi ha manera de preveure i de planificar de cara al futur sense recórrer a la història. La seva fou una postura d'una gran clarividència anticipativa, tot i que per les limitacions de les concepcions científiques de l'època no va poder arribar a les darreres conseqüències en l'aplicació del seu mètode.

En la base de la integració de la història en el mètode urbanístic per part de Cerdà es troba la relació que estableix entre estructures urbanes i estructures de transport, tot fent correspondre a cada fase tecnològica una organització determinada. Adopta, com a criteri de classificació de les formes urbanes, la naturalesa del moviment al qual estan destinades, i fa correspondre a cada fase tecnològica una organització determinada. Per a Cerdà la història serà un valuós recurs per confirmar i precisar sistemes de relacions estructurals que, projectats en el present, li permetran definir el camp de les transformacions a realitzar en el camp urbanístic.

Cerdà va dissenyar un projecte molt extens i d'abast real, però no per a la societat d'aquell moment, sinó per a un altra societat, que era la que utòpicament creia que duria el “progrés”. Aquí, la seva perspicàcia es capgirà en ingenuïtat, tot i que en ple segle XIX no apareixia com a tal. Tanmateix, sense aquesta fe en la tècnica i la seva transcendència social l'obra de Cerdà no tindria sentit i deixaria de tenir la força interna que la distingeix, malgrat les tergiversacions produïdes pels qui tenien uns interessos molt menys elevats.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Joaquim Torrent
Geògraf i promotor cultural. Ha col·laborat a diverses publicacions. És membre del Secretariat Permanent de la Institució Cultural de la Franja de Ponent.
20/10/2012

I nosaltres sense saber-ho!

10/12/2010

Quina barra, «don» Mario!

18/05/2010

Un país desaparegut

03/04/2010

L'ou de la serp

02/03/2010

Xavalla rovellada

29/01/2010

Don José María

09/01/2010

El gran aquelarre

15/12/2009

Què volen aquesta gent?

08/11/2009

L'orguener Grenzing, un home honrat

09/10/2009

Miguel Ángel, el de les anxoves

Participació