Coses que continuaran igual

per Jaume Oliver , 23 de novembre de 2011 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de novembre de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Des d'abans de les eleccions, sabíem que hi ha coses que no canviaran, fos quin fos el resultat. Seguiran desmuntant l'estat del benestar que els vallesans, catalans i espanyols tot just van començar a tastar quan ja començava a ser una nosa per un sistema que, després de l’enderroc del Mur, havia quedat sense alternativa real. Molts vallesans seran sobrants per aquest mateix sistema que no els necessita per funcionar.

Els vallesans seguiran essent espanyols i, per tant, solidaris amb altres espanyols, encara que això els empobreixi a ells mateixos. Per aquest motiu, els vallesans preocupats per la dignitat col·lectiva i els diners seguiran tenint enveja dels bascos. Els vallesans podran seguir vivint només en castellà però no només en català. Els vallesans, com la resta de catalans, continuaran mantenint una doble administració obscenament cara que s'aguanta per manca d'informació, per unes competències repartides artificiosament i perquè alguns hi tenen una bona feina.


Els versos de Pere Quart ("Com el Vallès no hi ha res", ja saben) seran trist record en una comarca trinxada per l'acció combinada de determinats polítics, planificadors, promotors, especuladors i conciutadans sense gust ni consciència. Els vallesans que viuen en certes viles suposadament selectes, molt cares, algunes amb patrimoni modernista i balnearis i tot, continuaran accedint-hi a través de polígons inhòspits i atrotinats. Seguiran apareixent les cunetes més brutes de l'univers quan hi passin la desbrossadora. La C-17 seguirà sent font d'ingressos per a institucions i proxenetes gràcies als radars policials i a les putes. Molts vallesans seguiran tenint una sensació de tedi immens quan tornin de l'estranger i posin la ràdio.

Només són algunes coses que continuaran igual a la nostra comarca, pertanyent a un estat que només ha canviat d'encarregat, que fa el que li diuen que faci, i a un país que sembla que encara no en té prou. Tot plegat, en el fons, igual. No mola gens.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jaume Oliver
Vaig néixer a Vic (Osona) i visc a la Garriga. Doctorat en Història i diplomat en Direcció d'Institucions Culturals i en Gestió de Documentació Empresarial. Des de fa anys treballo simultàniament en la gestió del patrimoni i en la captació de recursos per institucions públiques i empreses. He publicat diversos llibres i articles en revistes catalanes, espanyoles i de l'estranger. He fet de guionista audiovisual i he col·laborat com a comentarista en algunes ràdios i publicacions locals i comarcals.
06/10/2012

Jo no em refiaria dels europeus

26/08/2012

Comunicat de guerra 1: augmenten els suïcidis

25/07/2012

Jo ja els tinc ben plens

29/05/2012

Fills de mala mare que maltracten cavalls

29/04/2012

El silenci covard dels intel·lectuals

28/03/2012

Ara fa 200 anys

22/02/2012

Hi ha una guerra

24/01/2012

Mals temps per a la memòria històrica

23/12/2011

Fotos, caganers i presidents

23/11/2011

Coses que continuaran igual

Participació