Tenim tendència a carregar-ho tot als altres. I quan de deures cívics és de què es tracta, la ciutadania exigeix a la política les seves, moltes, responsabilitats. Les del ciutadà! És quan nosaltres no complim que el representant polític ha d’aplicar lleis i reglaments. Els gossos i la decoració de façanes, per exemple. I les deixalles i els contenidors, un altre, d’exemple. Tot i que no s’atura la publicitat institucional del contenidor on hem de dipositar cada deixalla, no hi ha manera. La deixadesa és vergonyosa.
 
Força gent llença sense bossa i deixa de tot fora dels contenidors, amb una contaminació visual i olfactiva que desespera a qui compleix i fa les coses tal com s’han de fer. Insuportable. Hi ha espais on les zones de deixalla són caus de bacteris. I de la mateixa manera que l’administració aplica les lleis quan són recaptatòries, la de trànsit, per exemple, i fa santament, hem de tenir present que hi ha bacteris que maten. Hi ha espais, també, on l’entorn dels contenidors són catifes de vidres trencats que ningú no neteja. I si cau algú? No només fa por. Fa por i fa mania.

 
I que en ple segle XXI, quan tots els ciutadans paguem els mateixos impostos, que els uns, davant de casa tinguin zones arbrades, carrers endreçats o zona enjardinada i que l’impacte visual d’altres sigui un cau de porqueria i més encara en espais privats els propietaris dels quals incompleixen la llei i l’administració fa com qui no veu, és un menyspreu aterridor. Perquè la llei obliga al tancament opac de qualsevol solar en zona urbana. Hi obliga la llei. I les lleis són d’obligat compliment per a tots els ciutadans i per a tots els governs, sigui quina sigui l’administració des de la qual exerceixen el servei públic.
 
Governar no és gens fàcil, i el fet de governar modera, certament, i no és gens fàcil sobretot quan has de recordar al ciutadà l’obligatorietat de les seves responsabilitats. Si tens policia, pot actuar davant l’incívic que aparca en un pas de cotxes, per exemple. No és fàcil, la convivència, també certament. Però si fins ara viure en un poble, com ara el meu, volia dir qualitat de vida, cada vegada queda més relegada aquesta qualitat. La convivència obliga tothom a posar-hi tot el seu bon saber fer. Si tothom activa el seu sentit de la responsabilitat en tant que ciutadà, i en tant que polític, amb drets i amb deures, guanyarem als qui practiquen que el que és comú no és de ningú.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor