Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de novembre de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Que ningú pateixi que no parlaré del cara a cara dels candidats Pérez Rubalcaba i Rajoy. Ja hi ha d’altres mitjans i espais que han dedicat paraules i més paraules a analitzar-lo. El cara a cara que proposo tractar en aquest article és el de les dues posicions que opten les diferents formacions polítiques municipals a l’hora d’afrontar el debat sobre les ordenances fiscals.
Durant els darrers quinze dies la majoria d‘ajuntaments han portat a aprovació per part del ple municipal les ordenances fiscals; és a dir els impostos i les taxes dels serveis municipals cara a l’any vinent. Expressions com “congelació d’impostos”, “puja corresponent a l’IPC interanual” o “serveis municipals econòmicament deficitaris” han fet acte de presència en la majoria de diaris i portals digitals de la comarca. També hem pogut observar les dues vessants a l’hora d’argumentar els motius per recolzar o reprovar les esmentades ordenances: la responsabilitat i el populisme.
Tavèrnoles no n’ha estat una excepció. Els dos grups municipals, que voluntàriament van optar per quedar-se a l’oposició, han tingut un comportament molt diferent a l’hora de valorar la proposta d’ordenances fiscals presentada per l’equip de govern de CiU. Així, el grup municipal d’ERC va optar per recolzar la proposta de continuïtat respecte a la darrera legislatura -on s’havia aprovat sempre per unanimitat- pel que fa a la política d’impostos i taxes: puges sostingudes d’IBI entre un 5% i un 12%. Per la seva part, el grup municipal de TAV va escollir el camí de les excuses vàries per desentendre’s de les ordenances fiscals, unes excuses embolcallades de populisme i amanides amb un aiguabarreig d’arguments contradictoris.
Estar al capdavant de la gestió d’un ajuntament implica actes de responsabilitat i de coherència; una responsabilitat i coherència que també cal exigir als grups de l’oposició. Perquè, no ens enganyem, demanar que un ajuntament tingui un nivell impositiu desfasat és una irresponsabilitat gestora; així com pretendre que un servei municipal sigui deficitari i s’hagi de compensar mitjançant recursos ordinaris de l’ajuntament és del tot incoherent amb qualsevol pla d’estalvi. És amb responsabilitat i coherència que estarem en condicions de tirar endavant un municipi i per extensió un país.
Com deia, Tavèrnoles no n’ha estat una excepció i hem pogut veure les dues cares: la responsabilitat i el populisme. El voler fer-ho bé i el voler quedar bé.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per Carles Banús
,