Us heu adonat de les reaccions brusques, quasi agressives, de bastanta gent al carrer? Podeu rebre cops de colze en passar que, per molt que siguin cops involuntaris, no els costaria res excusar-se, però no ho fan. Crits enmig de la nit, motors enfollits,  noses que ningú no enretira, sembla que tothom i cadascú és el centre del món. Enllà d’aquestes conductes hom pot deduir o descobrir un menyspreu generalitzat per l’altre. I més endins, un personalisme que s’enfronta a qui sigui. Aplego quatre notes sobre aquest tema i aprofito fragments d’un interessant article a Catalonia Today, escrit ara fa poc més d’un any per Martin Kirby.

“Qui ho diu que tu has de decidir res per mi? Em coneixes? Si jo no et faig cap mal, visc la meva vida en pau,  qui dimonis  fa que tu em prenguis per diana de la teva intolerància, insults i violència?”.

“Què ha fet fallida en els humans? Tot, tot ha fet fallida en aquells que ataquen els altres sense més motiu que la seva pròpia por, el seu menyspreu per la diferència. La bondat és una capacitat que compartim, però que s’està erosionant de manera alarmant al mateix ritme que els tresors del benestar, com siguin la confiança i l’acceptació, per obra d’uns intolerants enfollits que teclegen la pantalla de l’ordinador o del mòbil”.

“La tendència al prejudici des de la ignorància va estenent-se per les consciències com una malaltia, ja sigui en termes de gènere, ètnia, orientació o qualsevol altra raó, i  esdevé una ominosa, terrorífica realitat en el marc del que hauria de ser  una era de seny i de cordialitat”.

“Ens cal urgentment amabilitat, tolerància i bon capteniment dins una societat inclusiva més que mai, si volem superar el col·lapse climàtic, l’amenaça d’extinció massiva, l’ombra de la pandèmia; igualment la constatable tensió d’una salut mental que s’està fracturant sota l’insuportable pes del brogit i de la informació.

“Amb prou feines trobo mots per dir com em sento a la vista de la creixent imposició del prejudici. Com a raça, a nosaltres ens cal assimilar serenament i ràpida els canvis que somouran els fonaments de les nostres creences i seguretats, si volem sobreviure i prosperar. Però, una vegada més, individus i grups inqualificables alimenten temors acumulant desconfiança i odi. Les persones són atacades al carrer per raó de credos, gènere, orientació, raça. Això sempre s’havia considerat intolerable, però veiem una vegada i una altra aquest matiner indici malaltís de distopia. La intolerància és una llavor alimentada per megalomaníacs que sembren pors i mentides oferint buides esperances en resposta a la col·lectiva sospita que quelcom no marxa bé”.

“És un fracàs la nostra incapacitat de correspondre els uns als altres, i al planeta. Un desastre també el nostre insostenible  ritme de vida. Hem fracassat per la distorsió de mots com vàlua i importància, també per la perpètua,  humana propensió a  mirar-nos el melic, donar oïdes servils a llunàtics egoistes i desfermar odi sobre uns altres que potser no coneixem o no comprenem.”

És ben cert que la conducta individual es va fent cada cop més massificable, precisament per l’imperi de la massa, tan evident. La temptació d’actuar individualment sota la protecció de la massa comporta la negació de la individualitat, destrueix la noblesa de la persona.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor