Dues notícies recents tenen com a protagonistes les dones. En tots dos casos sembla haver-hi delicte. En un cas, el tracte és més benigne pel fet de ser dona; en l’altre, ser-ho està causant a la presumpta delinqüent molta més incomoditat que si fos un home. Ambdues situacions són exemples de discriminació, però realment són totes justificables?

Quin de tots els vessants del cas de la guàrdia civil que ha matat les seves dues filles a Conca i després s’ha suïcidat serà considerada principal? Dependrà de qui comenti la notícia. La condemna de l’assassinat n’hauria de ser actitud comuna, i en general ho és, però el comportament de l’opinió pública fora igual en el cas que l’assassinat hagués estat comès per l’home? No, de fet fa just un any un home de nacionalitat francesa en procés de separació de la seva dona -com en el cas de la Guàrdia Civil- va matar la seva filla. Es diu, com en el cas de Jose Breton, que la va matar per fer patir la seva parella. I molt probablement sigui així, però és menys “vicaria” -l’argot correcte, si se’n vol emprar algun, fora “mediata”- la del crim de Conca? Hauríem de posar en el mateix paquet a Breton i als que després de matar els fills es suïciden? Acceptarem que el nombre de casos d'assassinats de fills a mans de les seves mares són majoria? Perquè sembla com si en aquestes formes de violència mediata, sigui o no amb suïcidi final, l'important fos el dolor de l’altre progenitor, i no la de la descendència massacrada.

El tractament mediàtic -i de bona part de l’espectre polític- distingirà formes de violència mediata i sols condemnarà la que entén masclista, en una discriminació que dirà justificada, però que els números avalen que no ho és. En canvi, no he vist cap crítica pel fet que l'única cara coneguda en l’afer anomenat “Qatargate” fos la vicepresidenta del Parlament Europeu i també és un cas de discriminació. És que abans d’esclatar l’escàndol potser el comú dels mortals sabia que existia? No, era tan anònima en el nostre país com la majoria dels eurodiputats del grup socialista que no representen l’electorat espanyol. Però és dona, a més d’especialment atractiva, factors més que suficients per distingir-la en el conjunt d’investigats. Per descomptat, el que és més important del cas és l’efecte demolidor que té la notícia sobre la credibilitat de la institució comunitària, però acabem parlant del nombre de bitllets que havia estat capaç de ficar en una maleta que el seu pare volia treure del país.

Els casos esmentats són dues fórmules discriminatòries: la de la guàrdia civil ho fa injustament per no recordar que la violència mediata sobre els fills no té gènere i que, si el té, sembla ser femení. La del Qatargate també discrimina, però en aquest cas el nombre continua essent important -hi ha menys eurodiputades que eurodiputats- i entre la grisor dels vestits d’ells, emergeix la cabellera rossa, la joventut i aparent simpatia d’Eva Kailí. Se la veu massa, tot i no ser l'única d’una piràmide de corrupció que connecta directament amb la darrera enquesta sobre aquest tema que s’ha fet al nostre país i que torna a recordar que la ciutadania no creu massa en l’honestedat dels seus polítics.

Discriminem a cada pas, amb les nostres visions dels esdeveniments. La major part de les vegades ens serveix per salvar la vida, i sobre la resta, hauríem de parar atenció per tal de no fer el joc al que de forma automàtica critiquem.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor