1 de 10
OPINIÓ

Desprovincialitzar Catalunya

per Josep-Lluís Carod-Rovira, 7 de desembre de 2022 a les 20:00 |

«Podria ser el moment de promoure la regionalització interior de Catalunya, amb l’establiment formal de vegueries»

Potser perquè a l’antiguitat romana s’anomenaven "províncies" els territoris conquerits fora de la península Itàlica, la tradició del catalanisme polític sempre s’ha sentit incòmode amb la divisió del territori del Principat en quatre províncies i n’ha rebutjat la consideració de terra vençuda o conquerida. Així, la Mancomunitat de Catalunya, el 1914, no és altra cosa que l’expressió institucional de la voluntat de superació del provincialisme administratiu, a favor d’una visió unitària del territori. De fet, la Mancomunitat s’erigí en un veritable govern de Catalunya, amb una idea de país i un projecte global per a cohesionar, endreçar i modernitzar-ne el territori, amb biblioteques, carreteres i una xarxa telefònica. La idea va suscitar també algun moviment al País Valencià, a Menorca hi hagué un cert interès per formar part d’aquella Mancomunitat i, en morir, el republicà mallorquí Lluís Martí deixà els seus béns a la institució que presidiren Prat de la Riba i Puig i Cadafalch.
 

Els anys 80 i bona part dels 90 del segle passat s’instal·là en el debat públic la reivindicació de la supressió de l’estructura provincial i la conversió de Catalunya en una sola unitat administrativa o província única, pel que fa a l’estructura de l’estat espanyol. Aquella campanya va tenir en  l’ERC i la IC de l’època els seus màxims defensors. Avui, però, mentre són majoria les persones que opten per evitar la denominació provincial i fan servir les regions interiors o vegueries com a referents geogràfics -Camp de Tarragona, Lleida, Terres de l’Ebre, Catalunya Central, Pirineu, Penedès, etcètera-, encara sovint sentim a la televisió parlar de les muntanyes de Tarragona amb relació al Mont Caro o dir d’algú que és de Lleida, quan de fet és de Bellver de Cerdanya, o de Tarragona quan és de Riba-roja d’Ebre o d’Alcanar.
 

Començava a entendre's que, tot i que l’eliminació de les quatre províncies reduïa també els senadors de 16 a 4 i, probablement també els diputats a Madrid, s'hi guanyava en imatge simbòlica, presentant Catalunya com un tot polític, davant d’Espanya. Proposar-se de fugir de la provincialització era també una manera de voler desempallegar-se de la provincialització mental, cultural i referencial que aquesta estructura administrativa espanyola havia comportat per als ciutadans i continua comportant. Encara avui, quan es fa al·lusió a alguna persona, iniciativa o projecte ubicat fora de la capital del món mundial que és Madrid, a l’estat espanyol s’empra com a expressió del tot despectiva l’expressió "de províncies", menystenint-ne l’origen, al qual s’atribueix manca de qualitat,  de nivell o d’importància.  
 

De l’oposició anterior a les províncies i a les diputacions que en representen els municipis s’ha passat a la voluntat inequívoca d’ocupar-les totes i obtenir-ne el control polític amb el nombre màxim de diputats “provincials”. Els mateixos que, anys enrere, en combatien l’existència, avui xalen amb el goig de presidir-les, vicepresidir-les o de formar-ne part amb un estatus tan provincià com el de diputat provincial. Les diputacions són unes institucions amb un marge pressupostari molt ampli i que belluguen uns pressupostos considerables, però al marge de la vinculació directa amb la gent, ja que no són els electors qui en tria els membres a les urnes, sinó directament els partits qui els designa, Fer bondat, doncs, en el sentit de no qüestionar la línia oficial pot tenir la recompensa d’anar a la diputació, quan les places per al Parlament o les Corts ja estan ocupades.
 
Com que l’interlocutor de les diputacions no són els ciutadans, sinó els ajuntaments, això comporta que aquesta sigui l’única institució davant la qual no es produeixen habitualment manifestacions, concentracions o protestes diverses. En general, podríem dir que no és poca la gent que sap que hi són, però no ben bé per a què serveixen, cosa que els confereix una vida més plàcida, lluny de la queixa permanent i la crítica constant. D’altra banda, les subvencions als municipis són un instrument de primer ordre per afavorir-ne uns i, en no poques ocasions, discriminar-ne d’altres, així com una eina eficaç de fidelització política.
 
Atès que figura que estem en un procés d’independència i que, al Parlament, són majoria els diputats que en són partidaris, bé podria ser el moment de promoure, definitivament, la regionalització interior de Catalunya, amb l’establiment formal de vegueries, una fórmula que és una inversió per a la Catalunya sobirana del futur. Les diputacions podrien llavors buidar-se, realment, de contingut, traspassant-ne competències, funcions, organismes, propietats i titularitats cap al govern de la Generalitat, per amunt, i cap a les vegueries, per avall. Si no és, clar, que ens estimem més de continuar la provinciana lluita per una part, en comptes de presentar batalla nacional pel tot.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Josep-Lluís Carod-Rovira
Cambrils, 1952. Filòleg i escriptor. Ha estat conseller en cap i vicepresident del govern de Catalunya, diputat al Parlament i diputat electe al Congrés de Diputats d'Espanya. Ha dirigit la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra.  Autor d'una quinzena de llibres, dirigeix la col·lecció divÈrsia, Biblioteca Bàsica dels Països Catalans. Membre de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i de l'Agència Catalana de l'Arengada (ACA), li agrada la mar, llegir, escriure, viatjar, passejar, l'allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots de la Montserrat Coll, la ironia i l llibertat. És pare de dos fills i una filla i avi de tres néts i una néta.
 
Més articles de l'autor
01/02/2023

Incultura religiosa (núm. LXXXVI)

25/01/2023

El trofeu Puigdemont

18/01/2023

La degradació de la política

11/01/2023

L'art d'en Fontbona

04/01/2023

Portugal, lluny d'Espanya

28/12/2022

Fuster, al cap d'un any

21/12/2022

Ara ve Nadal, però només un

14/12/2022

Seleccions nacionals

07/12/2022

Desprovincialitzar Catalunya

30/11/2022

El país de Fuster

Participació