1 de 10
Opinió ND

Joves: malestar emocional i el sentit de la vida

per Marina Geli, Barcelona, Catalunya | 28 de novembre de 2022 a les 20:00 |

«Un sistema abocat a la promoció de la salut mental pot convertir-se en una gran oportunitat per a les joves generacions»

La recent enquesta feta als adolescents i joves catalans per part dels Departaments de Salut i Educació de la Generalitat indica que el 9% dels membres del col·lectiu han manifestat ideació autolítica, suïcida i, gairebé el 6%, d'autolesions. La pandèmia ha estat un fet que ha accelerat el malestar emocional. Aquesta alarma necessita una anàlisi sistèmica i propostes multisectorials. Etiquetar tot aquest patiment emocional com a malaltia mental seria un error i moltes d'aquestes respostes es troben fora de l’àmbit del sistema sanitari assistencial. 

Catalunya, després de l’aprovació de la LLOSC -Llei Ordenació Sanitària de Catalunya- l’any 1990, encara vigent, impulsa una orientació sanitària amb els Plans de Salut. El primer va ser el Pla de Salut 1993-1995 fins a arribar a l’actual 2021-2025 amb una clara aposta per la protecció, la promoció de la salut i la prevenció.  Aquestes prioritats s’han intensificat des de l’aprovació de la Llei de Salut Pública de Catalunya, l’any 2009. En paral·lel, disposem d’un instrument estadístic robust, l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), que forma part del Pla Estadístic del país. Des de l’any 2010 és continu, amb dades anuals, i ens dona informació de l’estat de la població, dels comportaments relacionats amb la salut i de l’ús i valoració dels serveis sanitaris. 


L’ESCA disposa d’una mostra de població per sota dels 15 anys. Aquesta ens indica que la probabilitat de patir un problema de salut mental entre els menors de 15 anys ha anat creixent. L’any 2014 era del 4%; del 5% en nens-adolescents i del 3% en nenes-adolescents. L’any 2019, prepandèmic, era del 7,8% amb poca diferenciació entre sexes. L’any 2020, any àlgid de la pandèmia, pujava al 10,5%, 11% en nens-adolescents i 10% nenes-adolescents. Un any més tard era del 9,4%; 11,4% en sexe masculí i 7,2% sexe femení.

El factor classe social influeix. Els nens-adolescents de famílies amb menys recursos econòmics tenen més que el doble de risc de patir problemes de salut mental que els de les classes més benestants, el 12% enfront del 5,4%. A més a més, els estudis dels pares també tenen influència en el malestar emocional. Els fills de pares amb estudis superiors o sense estudis tenen la meitat de risc que els fills de pares-mares amb estudis secundaris. Probablement, les expectatives d’uns i altres expliquen aquest fet. Pel que fa a distribució geogràfica, les Terres de l’Ebre i la regió Metropolitana Sud de Barcelona són els territoris amb més risc de patiment emocional dels nens-adolescents l’any 2021. 


D'altra banda, les dades de consums a Catalunya en joves entre 14-18 anys indiquen que l’alcohol és el més habitual, creixent-ne les intoxicacions etíliques. El 21% reconeixen haver-se emborratxat en els darrers trenta dies; una xifra superior en noies, el 22,8%, que en nois, 19,5%. Pel que fa al consum de tabac als 18 anys, aquest és del 26%, també superior en noies. El consum de cànnabis és de l'11% als 16 anys i del 23% als 18 anys. També creixen el consum de fàrmacs hipnosedants, un 20% en noies i un 16% en nois. A més, l'11,7% dels nois juga amb diners a Internet -mentre que tan sols ho fan un 3% de les noies-. L’ús compulsiu de les xarxes social se situa al voltant del 25%. El consum de cocaïna, amfetamines, èxtasi... entorn de l'1%. Així doncs, les edats mitjanes d’inici dels consums són: 13 anys psicofàrmacs i 14 anys en tabac, alcohol, cànnabis i consum de xarxes. 

La percepció de l’estat de salut de les persones de menys de 15 anys de Catalunya es manté molt estable des del 1994; prop del 96% consideren que tenen bona salut. Fins i tot els que manifesten patiment emocional no tots el relacionen amb patir mala salut. 

L’enquesta recent a 267.000 nens-joves de 9 a 18 anys, de 2700 centres educatius, ens indica com la pandèmia va generar en el 40% d’aquests por, tristesa, ira, ràbia i enguany el 12% consideren que tenen seqüeles amb malestar emocional. El 8,8% han tingut o tenen idees suïcides i el 5,9% autolesions. El 8,6% no tenen amb qui compartir els seus problemes i un 14% troben indiferència en el seu entorn. Durant la pandèmia el 50% diuen que les relacions familiars van ser igual que l’habitual, el 27,7% que van millorar i la resta empitjorar. A part de la família, en el 73% dels casos s'apunta que els amics són el seu suport i en el 37%, ho són els tutors educatius. 

Les dades del Codi Risc Suïcidi de Catalunya indiquen que durant l’any 2021 es va registrar un augment de fins a 6.527 casos. Al 2019 i 2020, van ser entorn dels 4.500. El 64,6% d'aquests casos són dones, amb un pic entre els 12 i 20 anys i el 15%, menors d’edat. Els suïcidis consumats a Catalunya l’any 2020 van ser de 556 persones; un 74,5% dels quals, homes. L’any anterior, 535. El suïcidi a Catalunya és la primera causa de mort entre els 25-44 anys entre els homes i la segona entre les dones. També és la quarta causa de mort prematura entre les dones després del càncer de mama, pulmó i malalties del sistema nerviós central i la tercera causa entre els homes després del càncer de pulmó i les malalties isquèmiques el cor. No podem silenciar el suïcidi.

Davant de tota la informació de la qual disposem on s'indica que el malestar emocional és signe del temps i que afecta a tothom, tot i que especialment entre adolescents i joves, voldria compartir algunes reflexions. 

Estem escorçant la infantesa, i els nens i nenes entre 8 i 12 anys ja tenen comportaments prematurs d’adolescents i d’adults. Les xarxes socials i l’accés a internet han creat a la població infantil i juvenil, per arrossegament l'ús massiu dels mòbils i tablets/ordinadors  dels adults, un món nou extraordinari d’informació i de contactes amb fortaleses però amb efectes secundaris evidents. 

La immediatesa comporta ansietat i addicció. La pandèmia ha demostrat aquesta ambivalència del món online, amb totes les seves contradiccions, però també ha evidenciat que cal reeducar per respondre a les relacions interpersonals presencials, físiques. El confinament va tenir efectes importants en tots nosaltres i, encara més en els joves, malgrat que facin un ús massiu i universal de les xarxes. Res substitueix a la presencialitat. 

Cal fer reflexions sistèmiques. Bauman ja alertava de la modernitat, de la societat líquida que vivim. El sociòleg i economista nord-americà Jeroni Rifkin ens porta a reflexionar. Diu: “La idea de l’eficiència ens ha portat a la sexta extinció, és l’hora de la resiliència”. “L’era del progrés ha mort, la de la resiliència està ací”. 

Els nostres nens i joves s’han educat en el progrés, en la llibertat absoluta en un món consumista. Són la primera generació que tenen menys possibilitats de progrés econòmic que les dels seus pares des de les darreres grans guerres occidentals. No han sigut educats per a la resiliència com van ser els seus besavis i avis. Els seus pares són la generació del creixement econòmic. Ells ja han viscut la seva primera i dura experiència que els ha trasbalsat i generat incerteses: la pandèmia de la Covid-19. 

Crescuts, educats per les certeses i no per les incerteses. Cal revertir aquest malestar emocional trobant el sentit de la vida, individual i col·lectiu. Trobar el sentit de coherència, l’espiritualitat, entesa com l’etimologia del llatí indica, spititus, que prové d’alè, de respiració i del grec, pneumo. Les religions, en algunes poblacions, els hi aporta sentit de transcendència; però molts hauran de trobar la seva espiritualitat. Seria un error psiquiatritzar, patologitzar tot el malestar emocional. Cal disposar d’habilitats per tenir un equilibri emocional, coneixedors de la fragilitat. 

Un sistema de salut abocat a la promoció de la salut mental amb tots els sectors implicats -socials, educatius, culturals, de lleure econòmic- pot convertir aquest repte actual en una gran oportunitat per les joves generacions.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Marina Geli
Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació, coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista. A Twitter: @marinageli.
Més articles de l'autor
06/02/2023

Crisi de natalitat? Polítiques de suport a les famílies

23/01/2023

Crisi del model sanitari?

09/01/2023

Joan Manuel Serrat i els vincles

26/12/2022

Torna la grip

12/12/2022

L'herència de Ciutadans

28/11/2022

Joves: malestar emocional i el sentit de la vida

14/11/2022

El repte de la salut auditiva

01/11/2022

Reforma o derogació de la sedició?

17/10/2022

Covid-19, temporada 2022-2023: un virus més?

03/10/2022

Salvem el Govern, guanyem la independència

Participació