opinió

Pensions, riquesa i sostenibilitat

per Marc Arza, 24 de novembre de 2022 a les 20:00 |

«Les pensions haurien de créixer lligades als indicadors que assenyalen la capacitat d'un país per pagar-les»

per Marc Arza, 24 de novembre de 2022 a les 20:00 |
El govern espanyol ha decidit que les pensions de jubilació s'apujaran un 8,5% aquest any vinent per compensar la pèrdua de poder adquisitiu que provoca la inflació. Pot semblar una bona notícia i és evident que pels pensionistes ho serà, però també hauria de ser un senyal d'alarma sobre un sistema insostenible i injust que posa en risc l'economia que el sustenta.

Les xifres són d'una magnitud colossal. L'envelliment de la població no s'atura i Espanya està a punt d'arribar als deu milions de pensionistes. Deu milions. El creixement disparat del nombre de jubilats s'aprecia fàcilment si es considera que l'any 2005 eren menys de set milions i mig. Un increment superior al 30% en menys de dues dècades. La xifra d'ocupats, en canvi, no creix. Els cotitzants que contribueixen cada mes a pagar les pensions fa vint anys que oscil·len entre els quinze i els vint milions, segons el moment del cicle econòmic.


El desequilibri va més enllà del fet que avui hi hagi un pensionista per cada dos treballadors en actiu. Els darrers quinze anys les pensions no han parat de créixer, gairebé cada any, més que els salaris. Des de 2006 la pensió mitjana s'ha incrementat un 60% mentre el salari mitjà només ha crescut un 30%. Alguna cosa no rutlla si els que paguen són els mateixos i s'espera, en canvi, que paguin cada cop més i cada cop a més gent.

La qüestió és encara més retorta si es pensa que dels vint milions de cotitzants n'hi ha més de dos milions i mig que són treballadors públics i, per tant, cobren el seu salari dels impostos generats pels altres disset i mig. Uns treballadors del sector privat que tenen, de mitjana, un salari més baix que els del públic. La nòmina mitjana bruta s'acosta als tres mil euros al sector públic (2.884 €) i no arriba als dos mil al sector privat (1.818 €). Massa pocs fent massa esforç. Alguna cosa no rutlla del tot, efectivament.


Tot plegat ha convertit les pensions en la principal despesa del pressupost de l'Estat, superant el 40% del total. I creixent. Les pensions són una peça bàsica de la societat del benestar i són, a més, una qüestió de justícia. Els pensionistes han contribuït durant tota la seva vida laboral i quan els toca jubilar-se han de tenir la pensió digna i suficient que s'han guanyat amb escreix. Però un país ha de pagar les pensions que es pot permetre i si estira més el braç que la màniga s'arrisca a escanyar el sistema posant en risc el conjunt de l'economia.

Fixar l'increment de les pensions a l'evolució de la inflació és còmode pels pensionistes i agraït pels polítics que busquen el seu vot, però no respon a cap mena de racionalitat econòmica. Les pensions haurien de créixer lligades als indicadors que assenyalen la capacitat d'un país per pagar-les: l'increment del número d'ocupats, l'evolució dels salaris, el creixement econòmic i la productivitat que ho relliga tot com una autèntica bala de plata. A més cotitzants amb millors nòmines, millors pensions. A més empreses amb millors resultats, millors pensions. Qualsevol altra cosa deslliga les despeses dels ingressos i condemna el sistema a un desequilibri creixent.


Fer-ho així, lligar l'increment de les pensions a l'evolució de l'economia i dels salaris, tindria un avantatge afegit al de la sostenibilitat del sistema. Estimularia el conjunt de la societat cap a la innovació i el valor afegit que tanquen el cercle virtuós del benestar. Al cap i a la fi, a llarg termini, les pensions mai no depenen del que digui un ministre, depenen d'una economia dinàmica capaç de generar la riquesa que les paga.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Marc Arza

Dirigeix Startsud Studio, un venture builder dedicat a la creació i acceleració d'startups, i col.labora com a professor associat a la Universitat Rovira i Virgili. A Twitter és @marcarza

Més articles de l'autor
24/11/2022

Pensions, riquesa i sostenibilitat

10/11/2022

​El comerç és la pau

27/10/2022

10 ingredients del populisme

13/10/2022

Les dues tribus convergents

29/09/2022

Societats arxipèlag

09/05/2015

Presumpció d'innocència i dret a la reputació

25/04/2015

Sant Jordi com a símptoma

11/04/2015

Política local, presència i proximitat

28/03/2015

L'endemà (vagi com vagi)

14/03/2015

Mítings caducs, política 1.0

Participació