1 de 10
opinió

L'altre embat

per Josep Huguet, 22 de novembre de 2022 a les 20:00 |

«A casa nostra, com a tot el sud i est europeu, no s'està assegurant el capital humà que hauria de garantir la guardiola de les futures pensions»

La natalitat a Catalunya és una de les més baixes del món, amb una mitjana d'1,2 fills on només hi ha 145.000 famílies nombroses pel fet de tenir tres fills o més. En una entrevista recent a El Punt Avui, Raúl Sánchez, director de l'associació de famílies nombroses de Catalunya afirmava que aquestes famílies s'estaven penalitzant en molts aspectes. Les factures d'aigua, energia, d'escombraries que es basen en la quantitat total de residents acaben essent discriminatòries perquè no valoren el seu ús per càpita. És evident que un habitacle amb més persones disminueix la ràtio en tots els paràmetres. Una altra qüestió col·lateral que es plantejaria si es modifiqués la càrrega sobre aquestes famílies, seria com compensar els habitants solitaris amb poca capacitat adquisitiva. Les famílies nombroses necessiten pisos més grans, cotxes més grans i això vol dir més impostos.

Està clar que a casa nostra, com a tot el sud i est europeu, no s'està assegurant el capital humà que hauria de garantir la guardiola de les futures pensions, per exemple. Tot i que, el tema demogràfic ni de bon tros és la causa principal. La garantia sobretot vindria de salaris alts en treballs qualificats en empreses punteres que ingressin a l'estat i a la Seguretat social molt més del que gasten de recursos públics. Alguns càlculs estableixen a casa nostra que per sota dels 1200 € de salari, l'estat gasta més en un individu del que ingressa d'ell.


A les nostres famílies nombroses se'ls posa una barrera burocràtica que fa que per exemple només el 45% de les famílies demanin el bo social elèctric. Ara mateix, la inflació està agreujant la situació de moltes famílies i més a les nombroses. A Europa la mitjana en polítiques a les famílies és el 2,7% del PIB, a Espanya no s'arriba a l'1% del PIB. Una altra pista del diferencial ve de la capacitat d'emancipació juvenil. Només on hi ha polítiques d'habitatge emancipadores i ofertes laborals incentivadores s'ha augmentat la natalitat. Ara que s'està fent un lloable esforç per introduir la perspectiva de gènere a totes les polítiques, potser caldrà incorporar la visió de com afecten les resolucions públiques a infants, joves, famílies o gent gran. Tractar diferent al que és diferent és la base d'una democràcia de qualitat.

Mirant els mapes europeus hi ha una caiguda de natalitat i per tant un buit demogràfic a la vista, al sud (Portugal, Espanya, Itàlia, Croàcia, Grècia) i a l'est, en estats procedents del bloc soviètic. Només els estats que tenen costa amb el Mar del Nord són els més natalistes. Curiosament són els més protestants i més llunyans a les fronteres asiàtiques o africanes. Per tant, en les hipòtesis més plausibles del buit, no hi influeixen les creences religioses catòliques ni ortodoxes, sobre el paper partidàries d'alta natalitat i del sexe vinculat a la procreació. Ho són les condicions de vida i el canvi cultural. Estats del benestar incomplets o en gestació en un marc d'oferta de consum propi de societats riques, fan que les famílies prioritzin el gaudi personal i, per tant, facin previsions dels costos econòmics i personals de tenir fills. La proliferació expansiva d'animals de companyia a casa nostra, seguint aquests paràmetres, però, em deixen ben desconcertat.


La mateixa societat que ha restringit la natalitat es posa en guàrdia davant de la immigració que lògicament ocuparà aquest buit demogràfic. El tema, però, és la precipitació del xoc cultural per la dificultat d'incorporació social, econòmica i cultural de les noves lleves. I un marc laboral basat en salaris mínims poc incentivadors comporta efectes perversos. L'un, l'especialització en els segments més mal pagats de franges de població immigrada. Població a la qual no se li posa fàcil legalment per obtenir permís de residència vinculada al lloc de treball. Al mateix temps, la vulnerabilitat real de moltes famílies fa que segments d'elles tinguin una habilitat superior d'accedir a la multiplicitat de subsidis i ajuts que encara avui no estan coordinats informàticament ni entre ajuntaments i Generalitat; i menys amb entitats solidàries. Aquest panorama fa surar els hàbils i deixa invisible a la pobresa incapaç, per inhabilitat o per voluntat, de moure's en el món dels ajuts públics o privats. I aquesta contradicció és un focus de rumorologia fàcilment utilitzable pels populismes.

Un altre tema vinculat a aquesta lletania és el desistiment al treball que es produeix arreu del món occidental fruit d'un canvi cultural hedonista, fruit de la mala política de fidelització i no cogestió de les empreses i fruit de salaris baixos que empenyen a viure de l'Estat o dels pares i avis. La dualitat dels ensenyaments professionals i universitaris és, per això, una urgència per a famílies, escoles, universitats i empreses. I també una formació ocupacional i continuada, que només amb excepcions locals, està lluny de ser eficient.


Així que el quadrilàter demografia, immigració, formació, treball està molt desballestat. I abordar aquest enorme repte, sense Estat, és complicadíssim, però amb estat comprovem que també, arreu de bona part d'Europa. Per això, aquest autèntic embat no es mereix una política partidista de curta volada, de la que molta gent està desconnectant perquè el joc dialèctic superficial govern-oposició predomina sobre l'interès comú. Més caliu per populistes de solucions fàcils.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Josep Huguet
Enginyer i historiador manresà. Va ser diputat des del 1995 al 2004 i conseller de la Generalitat des del 2004 fins al 2010. A Twitter: @Josep_Huguet.
Més articles de l'autor
31/01/2023

Banys de realitat

17/01/2023

«La France»

03/01/2023

Carpetes barrejades

20/12/2022

A la trinxera

06/12/2022

Recuperem el fil

22/11/2022

L'altre embat

08/11/2022

L'Iran, tan a prop

25/10/2022

Governar a tota vela

11/10/2022

El llarg camí

27/09/2022

Que ve el llop

Participació