1 de 10
opinió

El refús de la «cosa»

per Josep Vallverdú, 21 de novembre de 2022 a les 20:00 |

«És inevitable recordar i qualificar d'execrable la duresa dels jutges espanyols en el procés: fa angúnia i desvetlla incomoditat si no irritació»

És inevitable recordar i qualificar d’execrable la duresa dels jutges espanyols en el cas anomenat procés: fa angúnia i desvetlla incomoditat si no irritació. A la base de tota l’argumentació i deliberació dels grans tribunals, el Suprem i també el Constitucional, corre un difús sentiment de rebuig de la “cosa catalana”, cal dir-ho ben alt perquè ens quedi clavat al seny. Ja ens entenem, i qui no ho vulgui entendre, que li vagi donant voltes. Quan judicatura i govern actuen conjuntament empenyent la pilota contra la nostra porteria, esdevé difícil delimitar què és impuls irreprimible i què càlcul per tal d’atiar la massa i guanyar vots. Perquè hem vist governs centrals absolutament tancats a qualsevol ablaniment, i altres que, per necessitat de vots, han fet lleus concessions i han afectat simpatia i obertura tot mirant de cua d’ull la massa carpetovetònica.

La relectura d’un article de Matthew Tree al mensual Catalonia Today envia un raig de llum sobre la constant que s’amaga rere totes les decisions que prenen els antics imperis en el tracte que donen a països que foren antigues colònies o a regions amb aspiracions a independitzar-se. Com a anglès, l’articulista Tree dona una opinió a tenir en compte. Sosté que la política diària del Regne Unit en el camp que ens interessa és semblant a la dels governs espanyols, irreductible totalment quant a permetre referèndums. I explica: “A principis del segle XX Gran Bretanya imperava sobre quatre-cents milions llargs de persones escampades pel vint-i-cinc per cent de la superfície de la Terra, i avui es redueix només a algunes illes. Ara s’enfronta a la petició per part d’Escòcia a un segon referèndum que no voldria”.


Llavors, seguint la seva línia, diu que “l’imperi espanyol, bastit amb celeritat, ocupava l’onze per cent dels continents, més algunes illes. Aquest imperi espanyol col·lapsà estrepitosament, com empassat per la lava volcànica a finals del segle XIX, tot deixant un regust amarg i un agre ressentiment contra els moviments d’independència, ressentiment que no s’ha afeblit i fàcilment s’exacerba. De l’enyorança de l’Imperi s’ha passat a l’imperi de l’enyorança. Aquesta solada que queda a la base és la que es remou fàcilment i mobilitza la massa de votants inclinats a seguir els qui prometen una mena d’imperi sobre els que són diferents i que, de més a més, voldrien rompre la pàtria”.

Plaga maligna, perill letal. De sempre un patriotisme unitari i exaltat ha emprat el recurs de “a mi la Legión”, ja fos Alfons III, Miguel Primo de Rivera o els generals alçats en armes el 18 de juliol de 1936, que van aconseguir la victòria posant al capdavant el més inflexible i cruel dels dictadors. També podem pensar que la posició suspicaç enfront de Catalunya –i algun economista hi ha fet al·lusió- ve en bona part alimentada per l’aptitud econòmica dels catalans, productiva, diversificada, positiva i creadora, tant en les grans firmes com en la legió de petites i mitjanes empreses, enfrontada a la manera d’enfocar el fet econòmic per bona part d’Espanya, sobretot la centrada a Madrid, on habiten les grans fortunes bancàries, l’aristocràcia, posseïdora encara d’immensos latifundis a les Castelles, Extremadura i Andalusia. Financers i latifundistes es troben als antípodes d’una economia àgil de producció i exportació.  I, a sobre, arrosseguen la incomoditat de tenir “el problema català”. Una pagesa segrianenca em deia: Los espanyols mos diuen que som dolents: doncs per què no mos dixen marxar? Ben bé que mos hi afanyaríem!

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Josep Vallverdú
Lleida, 1923. Escriptor, professor i traductor. Compta amb una considerable obra de variat contingut, molt premiada, des de la infantil fins a la poesia i l'assaig. És Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i Medalla d'Or de la Generalitat.
Més articles de l'autor
30/01/2023

Ce trencada

16/01/2023

Centenaris

02/01/2023

El menyspreu de l'altre

19/12/2022

«Imperifòbia»

21/11/2022

El refús de la «cosa»

10/10/2022

Dependents

12/09/2022

Èpoques mig fosques

29/08/2022

Josep Espar, Balaguer, Barcelona, Catalunya

06/06/2022

Visitants i allunyats

27/04/2022

Somnis a mitges

Participació