1 de 10
OPINIÓ

​PSC: el vídeo de 2012 o la foto de 2017?

per Eduard Voltas, Barcelona, Catalunya | 19 de novembre de 2022 a les 20:00 |

«Utilitzant el 155 com una amenaça, Illa tracta l'autogovern no com una conquesta de tots els catalans, sinó com una concessió de l'Estat als catalans 'nacionalistes'»

El crescendo del procés va arribar a posar el PSC contra les cordes. Sacsejat pel buidatge de quadres i votants catalanistes en direcció a ERC en la fase inicial del conflicte, i per la sagnia de vots cap a Ciutadans en la fase final, el partit dirigit per Miquel Iceta va tocar fons. Setze diputats en les eleccions plebiscitàries del 27S de 2015, i disset en les del 21D de 2017. Pasqual Maragall n’havia arribat a obtenir cinquanta.

Els cops de volant de Miquel Iceta per intentar aturar la caiguda lliure es poden resumir en un vídeo i una foto separats per escassament cinc anys. En el vídeo, de 2012, es veu Miquel Iceta en un acte públic del PSC de petit format parlant pedagògicament a favor dels referèndums d’independència. Fa impressió, veure’l i sentir-lo: “els referèndums sobre la independència s’han de poder fer, i de fet, en les democràcies avançades se’n poden fer. Com? Per la via de l’acord. És el cas del Quebec, que ja ho ha fet dues vegades, i el cas que probablement veurem al 2014 a Escòcia”. El tall és més llarg, el poden veure aquí.


Dèiem un vídeo i una foto. La foto és del 8 d’octubre de 2017. Envoltat per un mar de banderes espanyoles, Iceta es fa un selfie amb Enric Millo, Dolors Montserrat i García-Albiol. Fora de l’enquadrament de la fotografia sabem que hi ha Albert Rivera, Inés Arrimadas i Pablo Casado. Pocs metres enrere, Santiago Abascal. El partit de Pallach, Raventós, Obiols i Maragall, està desfilant fraternalment amb la dreta i la ultradreta espanyola pels carrers de Barcelona. “Puigdemont, a prisión”, “España, España, España”... És la manifestació espanyolista més gran que s’ha fet mai a Catalunya. Només ha passat una setmana de les càrregues salvatges de les forces de seguretat espanyoles contra ciutadans pacífics que feien cua per votar.

Iceta, doncs, ho va provar tot per salvar el seu PSC. Una cosa i la contrària, però totes dues sense èxit: intentar ser “el demòcrata del no” li havia donat setze diputats, i mimetitzar-se amb l’espanyolisme més dur, disset. Per cap d’any de 2017, el PSC era un zombi polític, arrasat a la Catalunya interior i a la Barcelona menestral per ERC, i atropellat a l’àrea metropolitana per Ciutadans. Cinc anys després, el zombi torna a ser un actor polític rellevant, ressuscitat per una combinació de factors, entre els quals destaquen dos per damunt de tot: primer, l’accés de Pedro Sánchez a la Moncloa (ja se sap que al PSC li va millor quan al PSOE li va bé), i segon, l’espectacular col·lapse del partit de Rivera i Arrimadas, que algun dia s’estudiarà a les facultats de ciències polítiques. Els vots extraviats cap als taronges ja han tornat a casa gairebé tots.


Quina mena de partit és, el PSC del postprocés? Doncs un artefacte nou i difícil d’identificar. Té molt poc a veure amb el de Raventós, Obiols i Maragall, tot i que encara és capaç de pactar coses com ara la protecció del català a l’escola contra les intromissions judicials. Indubtablement, però, continua estant més a prop de la foto de 2017 que del vídeo de 2012. Salvador Illa ha estat molt clar després de la derogació de la sedició: “recordeu que encara ens queda el 155”. Utilitzant el 155 com una amenaça, Illa tracta l’autogovern no com una conquesta de tots els catalans, sinó com una concessió de l’estat als catalans ‘nacionalistes’, una cosa que no va amb ell i que es pot suprimir si els que no pensen com ell no són bons minyons. El 155 és la suspensió de l’autogovern, just el contrari del programa històric del catalanisme i de la raó de ser de la fundació del PSC.

Pot, aquesta mena de PSC, tornar a presidir la Generalitat? Pot passar de ser el partit hegemònic dins del bloc del 155 a ser el partit hegemònic del país? Dependrà del grau  de mobilització del vot sobiranista en general i, particularment, de la capacitat d’ERC de disputar-li les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, on Junts i la CUP no són competitius. De fet, la pugna PSC-ERC pel vot urbà metropolità és un dels escenaris clau de la política catalana dels pròxims anys. Si els republicans s’acaben imposant, no és inimaginable que els socialistes catalans es vegin arrossegats a recuperar el vídeo d’Iceta de 2012. Si no, continuaran més a prop de la foto de 2017.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Eduard Voltas
Nascut a Barcelona (1970). Periodista i editor. Ha estat redactor i cap de redacció a la revista El Temps (1991-1997), i ha dirigit les revistes Descobrir Catalunya (1997-2000) i Sàpiens (2002-2003). Cofundador del Grup Cultura 03, del qual va ser director de continguts. Ha estat vicepresident segon d'Omnium Cultural i secretari de Cultura de la Generalitat (2006-2010). Va exercir la docència a la Facultat de Comunicació Blanquerna durant vint anys (1997-2017). Actualment, és directiu a l'empresa privada i col·labora en diversos mitjans de comunicació. Podeu seguir-lo al seu canal de Telegram
Més articles de l'autor
28/01/2023

S’ha de tornar a dir

21/01/2023

Aragonès i el mètode PSOE

14/01/2023

«Respect»

07/01/2023

El partit dels 50 diputats

24/12/2022

Barcelona: llegir el moment

17/12/2022

Els camins sinuosos de la política

10/12/2022

Per la porta del darrere

03/12/2022

No sabem el que tenim

26/11/2022

Creients no practicants

19/11/2022

​PSC: el vídeo de 2012 o la foto de 2017?

Participació