1 de 10

Sedició: o com blanquejar el post-franquisme de l’estat espanyol

per Aleix Sarri, 13 de novembre de 2022 a les 20:56 |

«El problema de fons, l’elefant a l’habitació, és que la base legal de tot l’edifici constitucional espanyol es basa en aquesta bestiesa fanàtica que la unitat d’Espanya és més important que la democràcia»

A Espanya no hi ha mai legalitat. No hi ha sinó triomfadors i vençuts.
Josep Pla, 13 de desembre de 1934

 
Quan Pla escrivia aquesta sentència, assistia a l’inici del procés contra Companys. Suposo que el moment la feia en certa manera òbvia. Si Companys i el seu govern se n’haguessin sortit amb la proclamació de la república catalana dins la federació ibèrica, els qui haurien estat jutjats potser haurien estat d’altres. En tot cas, la sentència de Josep Pla ens ajuda a entendre a què ens enfrontem avui i és que a l’estat espanyol la llei no és res més que una altra arma per a continuar la repressió d’una forma menys incruenta que en altres èpoques.

 
Per això malgrat que Zapatero va derogar del codi penal el suposat delicte d’organitzar referèndums, tots els polítics espanyols tenien clar que l’1-O mereixia presó. De la mateixa manera que malgrat que el mateix Felipe González (el dels GAL!) acceptés derogar en el seu moment declarar la independència de forma pacífica com a delicte, els jutges i fiscals espanyols tenien claríssim que el 27-O seria punible tant sí com no. Les acusacions de sedició, rebel·lió o malversació de fons no han estat res més que l’eina que han trobat per perseguir el govern de l’1-O, els líders de les entitats i molts dels qui el van fer possible o l’han defensat. Aquests delictes han estat un mall útil per al cop repressiu, però si no existissin, n’haguessin fet servir uns altres.

 
Per això és tan absurd el debat en el qual ens ha posat la cúpula d’ERC amb la suposada reforma de la sedició. Perquè és un debat inútil.
 
En primer lloc, perquè creure que perquè hagin eliminat un delicte no posaran més independentistes a la presó no té sentit. Com deia, ja es va eliminar el delicte dels referèndums i quan calgué van treure del calaix la sedició. El pròxim cop faran el mateix amb els desordres agreujats, per agreujar o el que calgui.
 
En segon lloc, perquè el propòsit de tot partit independentista no ha de ser la reforma de l’estat del qual es vol separar, sinó l’exposició pública de tots els seus trets autoritaris que acompanyi una estratègia per separar-se’n.
 
Maquillar el codi penal amb aquesta reforma només aconseguirà que l’estat espanyol doni una millor imatge cap a Europa, que encara no ha entès que el problema principal no és la independència dels jutges sinó el seu autoritarisme. Els jutges (post)franquistes ja se n’encarregaran prou d’empresonar independentistes amb aquest canvi legal, i a sobre ara ho podran fer amb un article que, a diferència de la sedició, superficialment semblarà més europeu.
 
Per si no n'hi hagués prou, tal com deia ahir el conseller Comín, el canvi proposat eixampla la base de la repressió per a tots els independentistes. És a dir, que a sobre és més probable que la meva mare, el teu fill, la seva parella o qualsevol de nosaltres acabi davant del jutge amb la gentilesa dels afinadors fiscals.
 
Finalment, una obvietat. No cal ni entrar a discutir una norma que té com a objectiu empresonar més fàcilment el líder a l’exili del moviment independentista, el President Puigdemont i que considera que els fets d’Octubre són un crim penal. Es vota en contra i fora.
 
Quin és el problema de fons? En primer lloc, que una part de l’independentisme, liderat per la cúpula d’ERC, encara creu i abona la trampa de les dues Espanyes. El PSOE bo, vs el PP dolent. No seré jo qui defensi el PP (un partit d’arrel franquista i catalanòfoba) però tampoc no sé si és la millor idea del món confiar a cegues els nostres drets civils en una gent que ha posat com a ministre d’interior un senyor condemnat sis vegades als tribunals europeus per no investigar tortures i que ha perseguit l’exili amb la mateixa intensitat (i odi) amb què ho fan els populars.
 
En segon lloc, i encara més important. Tal com 
va dir Lesmes en l'obertura de l’any judicial de 2017, just unes setmanes abans del referèndum: el estado de derecho en España se fundamenta en la unidad de la nación.
 
Clarament, els catalans no escoltem, perquè si escoltéssim ho tindríem tot força més clar. El què va dir Lesmes, que és el que ha passat durant aquests cinc anys, és que a l’estat espanyol la unitat de l’estat està per sobre de la democràcia i dels drets fonamentals, i que per tan qualsevol acció (repressiva o no) que tingui com a objectiu la defensa de la unitat d’Espanya serà considerada com a legal.
 
Per això cap policia ha estat condemnat. Per això no importa que el codi penal espanyol digui que interferir les comunicacions de tercers (Hola Pegasus!) sense permís judicial pot comportar un càstig de fins a 4 anys de presó. I per això no importava que els “delictes” de fer referèndums o declarar la independència ja no existissin, tothom va ser acusat de rebel·lió i sedició i empresonat sense miraments, i avall que fa baixada.
 
I és que el problema de fons, l’elefant a l’habitació, és que la base legal de tot l’edifici constitucional espanyol es basa en aquesta bestiesa fanàtica que la unitat d’Espanya és més important que la democràcia. Ho diuen negre sobre blanc a l’article 2 del llibre sagrat: la Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española. I no, les majúscules no són meves.
 
És a dir, que segons la lectura literalista i predemocràtica de la mateixa constitució espanyola que fan cúpula judicial, política i mediàtica, la sagrada unitat d’Espanya està per sobre de tot. També de la democràcia. Franquisme pur, és clar, però és que cal recordar que el qui va guanyar la guerra del 39, va governar durant quatre dècades i va fundar un partit únic en el qual van militar 4 dels 7 pares de l’actual constitució espanyola, va ser, efectivament, el general Francisco Franco.
 
Des de l’independentisme podríem estar parlant d’això. Fent un front comú interior i internacional perquè tothom entengui que el problema és que la interpretació i la mateixa legalitat espanyola és autoritària i franquista. Fent caure caretes, qüestionant que un país com el nostre annexionat per la força de les armes hagi de ser forçat a viure per sempre i contra la seva voluntat dins de l’estat espanyol.
 
En lloc d’això, en un error històric la cúpula d’ERC ha decidit blanquejar de forma definitiva al PSOE i al govern espanyol. Per sort, ara estan sols al govern i ni tan sols tenen dret a dir que parlen en nom de la meitat dels independentistes.
 
Sedició? A can PSOE encara se’n fan un tip de riure. Han eliminat un crim del segle XIX que els desprestigiava a la UE i als tribunals internacionals i a sobre en creen un de nou amb què podran justificar molt millor l’empresonament i persecució d’independentistes.
 
L’autogol és històric. I és que per si algú se n’havia oblidat, l’1-O no vam cometre cap crim, sinó que vam exercir el nostre dret legítim a l’autodeterminació. Ni més, ni menys.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals. De 2011 a 2018 va passar mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat Ramon Tremosa al Parlament Europeu. Ha publicat La Unió Europea en perill (Dèria-Pòrtic) i és co-autor de L'Europa que han fet fracassar (Pòrtic). Assessor de Carles Puigdemont al Parlament Europeu i membre de l'executiva de Junts. A Twitter: @aleixsarri.
Més articles de l'autor
22/01/2023

Una terra que no poden fer mentir

09/01/2023

«Endgame»

25/12/2022

Llengua i clima: dues crisis a càmera lenta

11/12/2022

​Cap a la fi del mercantilisme europeu?

28/11/2022

El sac, la sort, i la virtut cívica de Mateu Hereu

13/11/2022

Sedició: o com blanquejar el post-franquisme de l’estat espanyol

31/10/2022

Urbanisme, (des)arrelament i llengua

16/10/2022

​Crisi i repressió: els evidents límits de l’autonomia

02/10/2022

Les aparences, el nostre gas rus

18/09/2022

Renunciar a la violència

Participació