1 de 10
opinió

El trumfo d’Aragonès

per Germà Capdevila, 13 de novembre de 2022 a les 20:00 |

«És pot debatre si és més o menys rellevant, però no es pot discutir que s’ha arrencat una concessió de l’Estat espanyol, la qual cosa avala la taula de negociació sobre la que pivota l’aposta política d’ERC»

Dèiem la setmana passada en aquest mateix espai que el president Aragonès se la jugava en tres fronts: el pressupost 2023, les municipals del maig i la taula de diàleg. Set dies més tard ja podem parlar del tercer front ben encarat, que ensems obre la porta a resoldre el primer. 

També hem escrit en aquesta columna que Esquerra i Aragonès ho tindrien molt complicat per tirar endavant la legislatura en solitari si no obtenien un resultat concret i palpable de la taula de negociació pactada amb Pedro Sánchez a canvi de la investidura. Fins aquesta setmana, l’únic fruit era la taula mateixa, que implicava el reconeixement per part de l’Estat de la naturalesa política del conflicte i la condició d’interlocutor de Catalunya.


La legislatura, però, arribava a l’equador sense cap avenç concret. Ans al contrari, hem vist com Esquerra feia confiança al PSOE en diverses oportunitats a canvi de fruits que mai no s’acabaven de produir. Aquest cop, Sánchez ha hagut de moure fitxa el primer, si vol començar el 2023 amb pressupostos aprovats.

La derogació de la sedició és el fruit de mesos de negociacions que s’han dut a terme fora dels focus i aïllades de les dinàmiques de la política de barricada del dia a dia, i això és un bon senyal. Tots els processos de negociacions que han arribat a bon port històricament, d’Irlanda del Nord a Sud-àfrica, han funcionat d’aquesta manera.


Les negociacions impliquen sempre renúncies, concessions, i acceptar que cap part no obtindrà el 100% de les seves demandes. Catalunya aconsegueix la supressió de la sedició, però s’haurà d’empassar (si no pot corregir-ho durant la tramitació parlamentària) una ampliació de supòsits dels desordres públics que faran més fàcil la persecució de la dissidència política a l’Estat.

Pedro Sánchez fa aquest pas a contracor. La matriu castellana de l’Estat i tots els seus estaments (polític, judicial, mediàtic, econòmic) no toleren la diferència i tenen aversió a la dissidència política. El PSOE, com el PP, voldrien agreujar les penes i reprimir encara més l’independentisme. El fre d’Europa i els capricis de l’aritmètica electoral han permès a Catalunya assolir un canvi similar al que va arrencar Jordi Pujol a Aznar amb els Mossos d’Esquadra. 


Esquerra va proposar transitar un camí que serà molt complicat i dur. De moment ha aconseguit concessions que semblaven impossibles, la qual cosa valida la seva aposta, almenys de moment. L'acord obre la porta a l'aprovació dels pressupostos, que al seu torn permetrà encarar les municipals amb un govern a velocitat de creuer.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
Més articles de l'autor
03/02/2023

Ara toca governar

27/01/2023

El PSC vira cap a la dreta

20/01/2023

La prova del cotó

13/01/2023

Una mirada llarga al procés

06/01/2023

El 2023 promet emocions fortes

30/12/2022

Alcem la copa i brindem pels que són lluny

23/12/2022

L’amiant és Catalunya

16/12/2022

Un Niemöller de manual

09/12/2022

Reichsbürger: que saltin les alarmes

02/12/2022

El gest que salvarà el català

Participació