opinió

​El CGPJ i Catalunya

per Anton Monner, Gandesa | 4 de novembre de 2022 a les 17:25 |

«El problema polític entre Espanya i Catalunya no s'ha resolt i no és vol resoldre. Segueix i s'incrementa després dels cinc anys d’exili del president Puigdemont»

per Anton Monner, Gandesa | 4 de novembre de 2022 a les 17:25 |
L’excusa del PP per no posar-se d’acord amb el PSOE per restaurar el funcionament del Consell General del Poder Judicial la té Catalunya. El pretext de Feijoó és la sedició quan no sent delicte, s’ha de derogar i no reformar. Tot per guanyar vots a Espanya, als catalans ens fan servir d’excusa. Acusant-nos del que convingui i sabent tocar la tecla adequada, guanyaran vots entre uns electors que, des de la premsa madrilenya i dels estaments governamentals, se’ls ha venut les nostres malignitats, moltes inventades però satisfactòries pels interessos electorals.

I per més pena fan servir la Constitució per aconseguir-ho. Si cal canvien el sentit dels articles, contra la voluntat de la independència política que desitgen la majoria dels catalans. I vet aquí que la Constitució els obliga a renovar els membres del CGPJ però com no els va bé, l’obvien, i aquí no passa res. Quan els convé poden passar per alt els articulats, sense que ningú pugui penalitzar la inoperància i la injustícia d’incomplir les lleis que ells en son els valedors. I així el món judicial el tenen parat. Els jutjats estan carregats de feina per manca de jutges que només poden nomenar des d’aquest organisme.


Tenen milers i milers de causes aturades provocant els  perjudicis corresponents a tota la societat, i algunes prescriuen per no haver-les atès quan corresponia. Com pot possible que un pilar fonamental de l’estructura democràtica d’un Estat, com és el CGPJ pot incomplir les seves obligacions de forma reiterada havent passat més de quatre anys sense atendre els canvis corresponents? Els membres són juristes amb sous desproporcionats a la feina que tenen i no fan, amb cotxes oficials, i altres beneplàcits, que estan obligats a complir com mana la Constitució i perjudicant a tots els espanyols, s’ho “passen pel folre”. Va dimitir, Lesmes, el seu anterior president, quan havia hagut de deixar la còmoda cadira que ocupava feia més de quatre anys. Per què no dimiteixen la resta de membres del govern judicial si no poden actuar per atendre les responsabilitats que en el seu dia foren nomenats?
 

I al fons de la no renovació del CGPJ hi és “emmerdat fins el coll” el PP. Recordin que Cosido, un dels seus dirigents, amb càrrecs al govern Rajoy va comunicar als seus companys, “que no es preocupessin perquè tenien controlat el poder judicial per la porta del darrera”. Això explica i significa que el PP farà el possible d’oposar-se als nomenaments dels nous jutges del CGPJ. Espera poder guanyar les properes eleccions i mantenir els càrrecs que com Cosido va manifestar dominats per la porta del darrera, continuïn actuant al seu favor. Amb això han passat anys sense que les causes siguin castigades com correspondria, com el finançament il·legal del partit, la construcció de la seu del carrer Gènova, el cobrament de sous en diners negres de Rajoy i diferents ministres, les targetes black de Bankia i moltes altres irregularitats. Des d’Europa manifesten que tenen l’obligació de solucionar-ho però “no hi ha millor sord que aquell que no vol escoltar”.  Per Espanya és millor mantenir una justícia polititzada i així estem.

Aquesta és la trista realitat del poder judicial espanyol, dominat pel PP per “la porta del darrera”. Com ho feren jutjant el govern de Catalunya coneixent que algunes proves aportades per la guàrdia civil i altres estaments estaven falsejades, quan declararen il·legal el referèndum i portaren milers de policies a pegar cops de porra i arrastrar per terra els votants inofensius, seguint el crit “a por ellos”. O empresonar els Jordis, líders de l’ANC i Òmnium, quan pretenien asserenar els ànims dels milers de manifestants enrabiats per haver assaltat les forces policials amb total impunitat la Conselleria d’Economia. Allí la guàrdia civil va deixar les armes dins els vehicles, amb les portes obertes, i per tant provocant una ferma irregularitat. Els periodistes pel matí hi pujaren a sobre per gravar les imatges de la manifestació. Per la tarda foren els Jordis que des del sostre miraren de calmar els manifestants. Al cap de pocs dies foren empresonats com a terroristes. 

 
L’excusa del PP amb la sedició no té cap ni peus. Enlloc de l’Europa democràtica existeix aquest delicte i per aquest fet els polítics catalans exiliats que a Espanya en diuen “fugados” disposen d’immunitat parlamentària i han estat alliberats cada cop que el jutge Llarena els ha demanat l’extradició. La justícia espanyola actua sense escoltar, ni obeir els col·legues  europeus. En canvi, el rei emèrit, amb greus inculpacions i havent fugit com la majoria dels seus antecessors, en els segles passats, amb el càrrec de reis d’Espanya per les seves malifetes, el protegeixen pagant de l’Estat els personal del seu seguici, i no el tracten de “fugado”.


Només cal escoltar les darreres declaracions de la ministra Isabel Rodríguez, sobre el MHP, exiliat a Bèlgica: “Este señor tiene que venir a España para complir con la justícia. Ahora, lo que no es de recibo es que el PP utilice Puigdemont como elemento o argumento de autoridad, como una nueva excusa”. Aquesta ministra sap que provablement Puigdemont i la resta d’exiliats, podran tornar exculpats. La justícia espanyola respectarà els manaments d’un tribunal superior com és l’europeu? Per tant, amb el cinisme habitual, el govern de Pedro Sánchez juga “al gat i a la rata”.

La qüestió és que el problema polític entre Espanya i Catalunya no s’ha resolt i no és vol resoldre. Segueix i s’incrementa després dels cinc anys d’exili del president Puigdemont. Des res serveix l’ús de la justícia espanyola polititzada, mantenir-la com en temps passats allunyada de les obligacions democràtiques d’una Espanya moderna i a l’altura  de la resta dels europeus. Derogar el delicte de sedició podria ser la clau per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya.  

Anton Monner –Cronista de Gandesa-
 
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació