1 de 10
OPINIÓ

Doguccinos

per Montserrat Nebrera, 2 de novembre de 2022 a les 20:34 |

«Mostres d’ostentació com un restaurant per gossos no fan altra cosa que atiar la ràbia i, en última instància, la revolta social»

A San Francisco ha obert un restaurant exclusiu per a gossos. Per gossos i excloent, pel seu preu, amb un menú degustació que ascendeix a 75 euros per gos. Immediatament, s’ha obert un debat que, amb l’excusa de l’excentricitat manifesta del negoci de marres, enfronta el pensament liberal amb una indignació suposadament recolzada en l’ètica, que rebutja la idea i la cosa en si, però encara més, odia aquella part de la societat que s’ho pot permetre mentre altres no tenen ni per menjar. I és cert que la idea que moltes mascotes viuen molt millor que tantes persones necessitades que hi ha en el món té quelcom de repugnant.

Però també és cert que, per pròpia responsabilitat o per desgràcia no buscada, un gos o un gat poden ser l’únic amic dels solitaris, dels abandonats, en general de les persones que tenen poc o nul contacte amb altres éssers humans. Com tampoc és mentida que els negocis surten allà on hi ha oportunitats, i molts emprenedors han ensumat que el mercat de les mascotes és a l’alça i que la legislació que s’està desenvolupant en el nostre país, i en altres del nostre entorn, les comença a considerar una part de la família. En tot cas, dignes d’un tracte respectuós amb la seva integritat i benestar.

 
Qui té raó en aquesta polèmica? És, com en tants altres temes, una qüestió de perspectiva. És evident que la gent se sent cada cop més allunyada de la natura i s’agafa a les mascotes com si en fossin l’últim reducte. Una mirada atenta sobre la seva manera de viure ens permet entendre què significa viure en l’instant del present, sense recança del passat ni por del futur. Que la seva incondicionalitat, tot i que probablement és fruit de la seva manca de racionalitat, ens avergonyeix per les nostres faltes de lleialtat amb amics, familiars, companys de feina o, de manera més profunda, amb els nostres principis.


En el nou restaurant de gossos, aquests poden demanar "doguccinos", la versió canina de la típica variant italiana d’un cafè. Serien tantes les coses que podríem considerar un article de luxe i un projecte empresarial condemnable èticament, que reduiríem el paisatge comercial a una mena de mercat soviètic gris, trist i, en teoria, solidari. No sé si la majoria estaria d’acord, ni crec que es sostingui en el marc d’un sistema econòmic que, com també el nostre, consagra el model de l’economia de mercat. Però tinc clar que mostres d’ostentació com aquesta no fan altra cosa que atiar la ràbia i, en última instància, la revolta social. O la revolució.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Montserrat Nebrera
Advocada, jutge, diputada i sempre "profe" a la universitat (des de fa 13 anys a la UIC), va fer tres carreres per una barreja de curiositat i avorriment. Candidata a mestre de res, aprenent de tot (menys de bruixa!), ha fundat Alternativa de Govern. Creu en la unió però sols des de la llibertat.
Més articles de l'autor
25/01/2023

Altre cop vagues

11/01/2023

Quan el sexe influeix

29/12/2022

Waka

15/12/2022

Qui, com, quan discrimina?

30/11/2022

Escòcia

16/11/2022

Despechá

02/11/2022

Doguccinos

19/10/2022

Herois visibles

05/10/2022

Una llibertat “ad hoc”

21/09/2022

Fans de la reina

Participació