1 de 10
OPINIÓ

Reforma o derogació de la sedició?

per Marina Geli, 1 de novembre de 2022 a les 21:10 |

«La proposta de reforma del delicte de sedició no ha de ser moneda de canvi per abandonar l’amnistia i l’autodeterminació»

Entorn del cinquè aniversari de l’1 d’octubre i l’aplicació del 155, PSOE i Unides-Podem intenten pactar amb ERC la reforma del delicte de sedició del Codi Penal. Aquest fet ha tornat a ser una excusa per al PP per no tancar un acord que semblava fet de la renovació del Consell General del Poder Judicial. La història es repeteix: cal salvar a Espanya de la dreta, no podem derogar el delicte de sedició i ens cal enterrar la demanda de l’amnistia i l’autodeterminació. L’espantall de la dreta centra al PSOE i pot acabar justificant que Esquerra pacti els pressupostos i la rebaixa de penes del delicte de sedició, quan a molts estats europeus, aquest delicte no existeix o clarament ha de ser amb violència.

Algunes dades que semblen minimitzar-se, amb tendència a l’oblit: 2562 investigats, més de 4500 afectats, 800 causes judicials obertes i 65 espiats per Pegasus i Candiru. Més de 100 anys de penes de presó en les sentències als membres del govern d’aquell moment i líders d'Òmnium i ANC, justificats per delictes de sedició, malversació i desobediència. Persecució judicial i política del president Puigdemont, del govern i altres persones a l’exili. Nova ofensiva judicial, política i mediàtica per exigir el retorn a Espanya del president Puigdemont, eurodiputat, per ser jutjat per sedició i malversació. La mateixa sentència del Tribunal Suprem del 15 d’octubre del 2019 diu: "No nos incumbe ofrecer -ni siquiera sugerir o insinuar- soluciones políticas a un problema de profundas raíces históricas" i indica que el camí és polític.


El delicte de sedició a Espanya va ser la base de les condemnes dels líders polítics i cívics del procés a Catalunya i de la persecució a l’exili, però no té homologació en l’entorn democràtic que hauríem d’emmirallar-nos. L’article 544 del Codi Penal descriu: "Son reos de sedición los que, sin estar comprendidos en el delito de rebelión, se alcen pública y tumultuariamente, para impedir por la fuerza o fuera de las vías legales, la aplicación de leyes o a cualquier autoridad, corporación oficial o funcionario público". Les penes de privació de llibertat i inhabilitació per càrrecs públics són entre 10 i 15 anys.

En molts estats europeus, el delicte de sedició no existeix o, si ho fa en aquests termes o en delictes semblants, sempre requereix violència. El debat doctrinal sobre la reforma dels delictes de rebel·lió o sedició a Espanya, després de cent anys de vigència, estava en cercles acadèmics, però el procés a Catalunya i les sentències l’han situat a primera plana. Molts juristes i entitats, com Amnistia Internacional, han considerat que el Suprem va aprofitar la vigència i l’ambigüitat del delicte de sedició al Codi Penal espanyol. Unidas Podemos va presentar al PSOE una proposta de reforma del Codi Penal l’any 2020. Ara l’executiu de l'Estat, en plena negociació de pressupostos, s’ha obert a la rebaixa de penes.


A Alemanya, líder del dret penal modern, va derogar el delicte equivalent a la sedició, l’Aufruhr (tumult o revolta), l’any 1970. El més semblant a la sedició a Alemanya és la pertorbació o el trencament de la pau pública i sempre amb violència: penes fins a tres anys i en casos agreujats fins a cinc anys, sense inhabilitació per a càrrecs públics. A Suïssa, sense un delicte específic de sedició, la legislació és similar a Alemanya i amb penes menors, fins a tres anys i una multa, sense inhabilitació. A Portugal, la sedició tampoc té un equivalent exacte al tipus penal espanyol i disposa del delicte de pertorbació del funcionament constitucional mitjançant tumult, desordre, trencament amb violència. Les penes són de màxim tres anys de privació de llibertat. A França, la sedició castiga la resistència violenta a una autoritat per impedir l’execució de lleis. Les penes són de dos anys fins a cinc si la violència és grupal i fins a deu si s’usen armes i inhabilitació. La legislació belga és similar a la francesa. En general, les penes importants són pel delicte de rebel·lió a la majoria de legislacions europees.

El conflicte polític entre Catalunya i Espanya s’ha d’acceptar. L’acceleració a Catalunya des del 2010 de la demanda de decidir si vol ser un estat independent no va ser resposta per part dels poders espanyols. Des del 2012 fins l’any 2017, políticament i pacíficament, es va cercar un acord per un referèndum; per l'absència de proposta espanyola i complint el programa electoral s’efectuà el referèndum l’1 octubre, a l’empara de la legislació catalana. La repressió violenta per les forces de la seguretat estatals de l’1 octubre, la negació i la incapacitat per una resolució política van portar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola del 1978. I a partir d’aquell moment repressió, condemnes i exili. Importants condemnes, sota l’empara del delicte de sedició, dels membres del govern i líders civils sobiranistes. La inhabilitació del president Torra i la persecució del president Puigdemont i els exiliats.


El mes de juny del 2021, el Consell de Ministres del govern espanyol indultava als presos i membres condemnats del procés, desprès de més de tres anys de presó, condicionat a la no reincidència. Malgrat les majories parlamentàries independentistes, en contexts de repressió, pandèmia i crisi econòmica, no hi cap proposta real de diàleg i propostes polítiques amb la representació plural de l’independentista a Catalunya i a l’exili. Des del 2017, no hi ha unitat dels partits i entitats independentistes ni claredat per reclamar l’amnistia i l’autodeterminació per culminar la independència.

ERC, en solitari, negocia amb el govern espanyol l’aprovació de pressupostos de l’Estat i aquest proposa la reforma del delicte de sedició. L'actual Govern de Catalunya, presidit pel president Aragonès, no respon a la majoria parlamentària del 52% independentista. La represa d’un acord polític i social per l’amnistia i l’autodeterminació ha de tornar a emergir amb pluralitats d’actors i determinació. Múltiples organismes internacionals, sentències europees i el propi Consell d’Europa alerten de l’anomalia democràtica espanyola, entorn al conflicte polític. Formo part del grup impulsor a Catalunya per aquest acord social que treballa sumant adhesions i explicita la necessitat, individual i col·lectiva, de recuperar la iniciativa.

La proposta de reforma del delicte de sedició no ha de ser moneda de canvi per abandonar l’amnistia i l’autodeterminació. El delicte de sedició s’ha de derogar. Hi ha determinació i inversió per esvair la majoria independentista i passar pàgina del procés. Tancar el parèntesi dels darrers deu anys i, en especial, negar la repressió i el que va representar l’1 d’octubre. Simplement, Catalunya ha de poder ser, com deia Pere Quart. Déu: I tu, què vols? Jo: Doncs jo sols vull -ei, si pot ser.  Tirallonga dels monosíl.labs. Pere Quart.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Marina Geli
Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació, coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista. A Twitter: @marinageli.
Més articles de l'autor
23/01/2023

Crisi del model sanitari?

09/01/2023

Joan Manuel Serrat i els vincles

26/12/2022

Torna la grip

12/12/2022

L'herència de Ciutadans

28/11/2022

Joves: malestar emocional i el sentit de la vida

14/11/2022

El repte de la salut auditiva

01/11/2022

Reforma o derogació de la sedició?

17/10/2022

Covid-19, temporada 2022-2023: un virus més?

03/10/2022

Salvem el Govern, guanyem la independència

19/09/2022

Cinc anys de l'1-O: la Síndrome d’Estocolm

Participació