1 de 10
opinió

Filla de Twitter

per Eduard Voltas, 29 d'octubre de 2022 a les 20:00 |

«Cada cop que Borràs ha sortit de la bombolla digital i s’ha enfrontat al món real (les urnes), ha fracassat»

S’ha dit gairebé tot sobre l’afer Joana Masdeu, el fals perfil tuitaire creat per un col·laborador directe de Laura Borràs per atacar companys del seu propi partit en el marc de la guerra interna de Junts. Amb el pas dels dies el tema es recordarà com una anècdota, però qualsevol opinador que s’hagi atrevit a ser crític amb la presidenta de Junts sap que no ho és: al voltant de Borràs hi ha organitzada una densa malla de perfils, alguns de reals i la gran majoria falsos, que salten a la jugular de les seves víctimes amb una velocitat i agressivitat remarcables. Cap polític català té una Guàrdia de Corps digital com aquesta.
 

L’ús de Twitter per part de la dirigent de Junts sempre ha estat peculiar. Ja fa anys, Borràs va prendre el costum nocturn de repiular sistemàticament tots els elogis que havia rebut dels seus seguidors durant el dia, una pràctica que ens parla o bé d’una inseguretat molt gran, o bé d’un ego insaciable. En veure’s premiats, els admiradors se sentien encoratjats a persistir en l’elogi, que l’endemà tornava a rebre el retuit de la líder, creant-se d’aquesta manera una bombolla de sucre digital cada cop més gran. Tot i ser ridícula i de vergonya aliena, aquesta anada i vinguda diària d’autèntics ditirambes digitals, visible per a tots els seguidors de Borràs –inclosos polítics i periodistes–, va alimentar la llegenda de la popularitat imbatible de l’actual presidenta de Junts.
 

Una popularitat que tothom ha donat per certa, però que mai ha passat la prova del cotó. Borràs ha estat cap de cartell electoral tres vegades: dues eleccions generals (abril i novembre de 2019) i unes al Parlament de Catalunya (febrer de 2021). A l’abril del 19 va quedar quarta en vots i escons, per darrere de Gabriel Rufián (ERC), Meritxell Batet (PSC) i Jaume Asens (En Comú Podem). Set mesos després, contra els mateixos rivals, va tornar a quedar quarta en vots (tercera en escons). Finalment, el 14F, competint per la presidència de la Generalitat, va ser superada per Salvador Illa i Pere Aragonès. Resum: cada cop que Borràs ha sortit de la bombolla digital i s’ha enfrontat al món real (les urnes), ha fracassat. A la presidenta de Junts li agrada definir-se èpicament com a filla de l’1 d’Octubre, però probablement és més acurat considerar-la simplement una filla de Twitter.
 

Constatació, aquesta, que ens porta a una reflexió final sobre la consistència de la política i sobretot dels seus protagonistes, els polítics, en l’era digital. Aquesta setmana s’hi referia Francesc-Marc Àlvaro a La Vanguardia: les xarxes són l’escenari d’una “guerra de desinformació i rumors, amb la voluntat de fabricar una realitat alternativa dins la qual la veritat no pot penetrar. Els fanàtics no distingeixen entre trols i persones”. Té raó. Hi afegeixo que, en aquest caldo de cultiu, la consistència política ja no és un requisit indispensable per arribar al capdamunt de les organitzacions. Treballar-se una bona marca digital –encara que sigui amb l’ajut de perfils falsos– també et pot portar a dalt de tot, i fins i tot pot fer oblidar tres fracassos electorals consecutius.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Eduard Voltas
Nascut a Barcelona (1970). Periodista i editor. Ha estat redactor i cap de redacció a la revista El Temps (1991-1997), i ha dirigit les revistes Descobrir Catalunya (1997-2000) i Sàpiens (2002-2003). Cofundador del Grup Cultura 03, del qual va ser director de continguts. Ha estat vicepresident segon d'Omnium Cultural i secretari de Cultura de la Generalitat (2006-2010). Va exercir la docència a la Facultat de Comunicació Blanquerna durant vint anys (1997-2017). Actualment, és directiu a l'empresa privada i col·labora en diversos mitjans de comunicació. Podeu seguir-lo al seu canal de Telegram
Més articles de l'autor
28/01/2023

S’ha de tornar a dir

21/01/2023

Aragonès i el mètode PSOE

14/01/2023

«Respect»

07/01/2023

El partit dels 50 diputats

24/12/2022

Barcelona: llegir el moment

17/12/2022

Els camins sinuosos de la política

10/12/2022

Per la porta del darrere

03/12/2022

No sabem el que tenim

26/11/2022

Creients no practicants

19/11/2022

​PSC: el vídeo de 2012 o la foto de 2017?

Participació