1 de 10
OPINIÓ

La Bíblia i l'espasa

per Jonathan Martínez, 27 d'octubre de 2022 a les 20:14 |

«Quan els consensos desapareixen, irromp la força bruta, disposada a corregir les desviacions populars»

Lee aquí la versión en castellano del artículo de Jonathan Martínez

L'any passat, la nit del 9 d'abril, un camió de l'empresa de neteja ISN va aparèixer a l'N-121 cobert per una pancarta que cridava a la vaga en el sector. La negociació del conveni es trobava en un punt mort i el sindicat LAB reclamava millorar les condicions. Pel que es veu, la patronal navarresa i la mateixa empresa van decidir acudir a comissaria. La policia espanyola va tardar pocs dies a escarmentar amb detencions a un grapat de treballadores i sindicalistes d'Iruñea i Altsasu.


Més d'un any després, s'ha sabut que mai va existir cap delicte ni indici de delicte. El conductor del camió va desmentir davant un jutge la versió de l'empresa. Ni danys en el vehicle ni desordre a la seguretat viària. Ahir mateix, els portaveus de LAB explicaven que un jutjat d'Agoitz havia desestimat les acusacions. En fi, que cinc manifestants van dormir al calabós perquè la policia va decidir posar-se al servei d'un capriciós cercle d'empresaris.

Els diaris em recorden que avui fa cinc anys que es va declarar la República Catalana al Parlament. Ara ens sembla un episodi llunyà i improbable, molt més si donem una ullada a la inèrcia autodestructiva del bloc independentista. No obstant això, aquella decisió va existir. Va existir el 155. Va existir un govern de Rajoy ja remot que es va fer càrrec de la Generalitat. Van existir unes eleccions anticipades. I va existir una trastocada marabunta repressiva.


El primer dilluns després de la DUI, en un escenari d'incertesa, comentàvem la notícia a l'emissora Info 7. Recordo que vam exposar quelcom elemental del que amb prou feines es parlava. Que no hi ha independència sense armes. Fumejants o latents, disparades o amb clavells als canons, però les armes sempre hi són presents. Abans que algun jutge em reclami sota la sospita d'insurgència, diré que es tracta d'una vella teoria política. Un Estat, diu Max Weber, no és més que una entitat que ostenta el monopoli de la violència.

El poder és el resultat d'una cautelosa combinació entre consentiment i coerció. La Bíblia i l'espasa. Cada vegada que els consensos desapareixen, cada vegada que la fe en el sistema trontolla, irromp la força bruta, disposada a corregir les extraviacions populars. Si el carrer reclama justícia social, les porres i les embocadures treuen el cap per protegir les caixes de cabals de la classe dominant. Si el carrer reclama llibertat, irrompen les tanquetes per recordar que fins i tot la democràcia ha de tibar els seus límits.


És legítim assenyalar la inacció dels sindicats. És sa denunciar que molts dirigents polítics dediquen bona part de la seva energia a marejar la perdiu amb promeses que no poden complir. Però al fons, darrere del mormoleig de les paraules, hi ha una relació de forces. Hi ha un policia que es planta a la porta d'un sindicalista. Hi ha una pilota de goma que rebota en un carreró. Quan la força està de la teva banda, és fàcil vèncer a qui mai permetrà que el convencin.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Jonathan Martínez
Jonathan Martínez (Bilbao, 1982) és investigador en Comunicació Audiovisual. Col·labora en diversos mitjans com Naiz, Ctxt, Kamchatka, Catalunya Ràdio, ETB i TV3. A Twitter: @jonathanmartinz
Més articles de l'autor
02/02/2023

El secreta de l'ETA

02/02/2023

El secreta de la ETA

19/01/2023

Vladímir Putin i la guerra dels números

19/01/2023

Vladímir Putin y la guerra de los números

05/01/2023

Benet XVI i l'ombra del Còndor

05/01/2023

Benedicto XVI y la sombra del Cóndor

20/12/2022

«Los Pollos Hermanos»

20/12/2022

«Els Pollastres Germans»

08/12/2022

Sorpresa artificial

08/12/2022

Asombro artificial

Participació