1 de 10
opinió ND

Enverinar animals

per Blanca Busquets, Vic, Catalunya | 27 d'octubre de 2022 a les 08:18 |

«A qui va enverinar els gossos a Viladrau li dic que aprengui a controlar la ràbia, o tard o d’hora se’l menjarà a ell mateix de viu en viu»

Fa uns dies hi va haver un cas de suposat enverinament de dos gossos a Viladrau. Dos gossos que, segons tots els indicis, haurien ingerit bolets de carn amb verí. Els gossos es deien Tino i Nus i tenien amo, o sigui, algú que se’ls estimava. Immediatament em va venir al cap la novel·la Ràbia amb què Sebastià Alzamora, per cert, ha guanyat el premi merescudíssim de l'Illa dels llibres d’aquest any. La novel·la d’en Sebastià explica la mort per enverinament de la Taylor, i està basada en la del seu propi gos, en Cooper.
 
El títol de la novel·la d’Alzamora, Ràbia, em sembla just i exacte per descriure el sentiment de qui mata un animal de companyia d’una altra persona. En el cas de Viladrau, com en el de Sebastià Alzamora, les raons per fer-ho són desconegudes, però és evident que ambdues contenen ràbia de qui té ganes de fer mal.
 
No soc d’animals de companyia, entre altres raons perquè quan he tingut un canari o fins i tot un conill (per desig exprés de la criatura que tenia a casa) he patit per ells com no us ho podeu imaginar. Els animals en general em fan patir, i m’hi desvisc de manera obsessiva si depenen de mi. Per tant, més val que no en tingui. I, a banda d’això, si m’heu seguit alguns comentaris en aquest diari, deveu saber que no m’agrada gens que em toquin els gossos i, encara menys, que em llepin i que s’agafin confiances que jo no els he donat mai (i ells no ho saben, però se suposa que els seus amos sí)
 
Però la ràbia ve de l’altre extrem. Que algú faci mal a un ésser viu, sigui quin sigui, no ho suporto, em trenca les entranyes. I. més si es tracta d’un pobre gos o de dos, en el cas de Viladrau, a qui algú ha llevat la vida ves a saber per què, i, a més de fer mal a les bèsties, ha causat molt de dolor a qui se les estimava. Sí que sé què és que se’t trenqui el cor, així que a aquesta persona li envio el meu condol. I, a qui ho va fer li dic que aprengui a controlar la ràbia, o tard o d’hora se’l menjarà a ell mateix de viu en viu. Perquè a la ràbia no se’n sobreviu.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat unes quantes novel·les, entre les quals Presó de Neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014) i, l’última, Constel·lacions (2022). Els seus llibres han estat traduïts a diverses llengües.

Web: www.blancabusquets.cat
@blancabusquets
Més articles de l'autor
26/01/2023

​Els dofins d'Osona

12/01/2023

​Pastissos d'Osona

29/12/2022

L'Ésser Misteriós dels llibres

15/12/2022

Llums de Nadal

29/11/2022

​Carracàrdaba

16/11/2022

Món Sauret

27/10/2022

Enverinar animals

13/10/2022

Aiguafreda, vila franca

23/09/2022

​Un estiu per oblidar

13/09/2022

​Les plagues especials

Participació