1 de 10
opinió

Herois visibles

per Montserrat Nebrera, 19 d'octubre de 2022 a les 20:00 |

«Els pares dels nens que van fer al Sergi el que ell i la seva mare expliquen són tan culpables com els seus fills»

Els herois no sempre són visibles. De fet, en molts casos són anònims. La major part de les mares (i un bon grapat de pares) formen part d'aquesta categoria d'herois desapercebuts que fan la vida més amable als que els envolten i se sacrifiquen per ells, fins i tot en un temps en què la paraula "sacrifici" ha anat prenent una connotació negativa. I sempre, com correspon a l'actitud heroica, ho fan sense demanar res a canvi, en un desequilibri que, per cert, sol ser estructural en l'arquitectura de les relacions patern-filials: sols en créixer i esdevenir progenitors som capaços d'entendre que hi havia darrere l'amor que vàrem rebre els que hem tingut aquesta immensa sort i el repliquem més tard sobre els que ocupen, amb el mateix egoisme nostre d'aleshores, la posició de fills. Una gran oportunitat per a l'aprenentatge personal és poder sentir, en clau d'afecte, totes dues posicions, tancant sobre nosaltres el cicle etern de la vida.

De vegades, però, els herois es multipliquen o engrandeixen, i paradoxalment sovint succeeix com a fruit lluminós d'una desgràcia. Perquè una terrible desgràcia ha estat la que han hagut de patir la Pilar i el seu fill, Sergi, a qui el nom d'Asperger no l'ha fet protagonitzar pel·lícules màgiques per nodrir la nostra riquesa cinematogràfica, sinó patir un film de terror sòrdid i de crueltat gratuïta fins a la nàusea, que sols perquè la justícia, sempre tard, ha d'intentar compensar-li el mal, hem conegut fa uns quants dies.


Quatre anys han passat, i els quatre desgraciats que van vexar, agredir, robar i violar en Sergi (tot això presumptament per ser curosos amb la llei) són ara majors d'edat. Neguen els fets, tot i que la truculència narrada per una persona sense filtres com en general ho són els Asperger fa difícil pensar que la denúncia sigui falsa. Quatre anys on el nen haurà patit, però no vull pensar en la mare. No vull pensar en mi mateixa en aquesta situació. Tampoc puc entendre la resta de nens de l'escola, instigadors, encobridors, inhibits o potser enardits amb tanta barbàrie. Però sobretot no sé com podria posar-me en la pell dels pares dels denunciats.

Cada cop que tenim notícia d'un crim salvatge em ve al cap la mare del criminal. Els pares dels nens que van fer al Sergi el que ell i la seva mare expliquen són tan culpables com els seus fills. Perquè no és una bretolada d'un dia, o un rampell inesperat. És una crueltat deliberada, allargada en el temps i consistent, que a casa els hauria d'haver permès sospitar alguna cosa. Són culpables els pares per cooperació necessària en la conformació dels delinqüents, sobretot per ser menors d'edat, i són culpables per l'omissió del deure d'educar en el mínim respecte a la dignitat humana. Els nens no aniran a presó, però els pares l'haurien de trepitjar una temporada. I tampoc ho faran.


I és així, per causa del mal rebut, pel coratge de sobreviure del Sergi i per la voluntat de buscar justícia de la Pilar que tots dos són avui els meus herois i els envio la més càlida abraçada, tot intentant fer-los des de la meva humil posició, herois visibles.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Montserrat Nebrera
Advocada, jutge, diputada i sempre "profe" a la universitat (des de fa 13 anys a la UIC), va fer tres carreres per una barreja de curiositat i avorriment. Candidata a mestre de res, aprenent de tot (menys de bruixa!), ha fundat Alternativa de Govern. Creu en la unió però sols des de la llibertat.
Més articles de l'autor
25/01/2023

Altre cop vagues

11/01/2023

Quan el sexe influeix

29/12/2022

Waka

15/12/2022

Qui, com, quan discrimina?

30/11/2022

Escòcia

16/11/2022

Despechá

02/11/2022

Doguccinos

19/10/2022

Herois visibles

05/10/2022

Una llibertat “ad hoc”

21/09/2022

Fans de la reina

Participació