1 de 10
Fil directe

Acord de claredat i confusió

per Ferran Casas, 14 d'octubre de 2022 a les 22:00 |

«La claredat és necessària i ajuda, malgrat les dificultats, a resoldre els conflictes de forma civilitzada i democràtica; la confusió és interessada, emboira les sortides i dificulta carregar-se de raons i legitimitat»

Pere Aragonès va ser entrevistat dijous a la nit al Palau de la Generalitat per Laura Rosel a TV3. El programa va tenir un èxit notable (418.000 espectadors i un 20% de quota de pantalla) que contrasta amb l'atenció que va captar la darrera entrevista que li van fer en el decurs del programa especial de l'1-O. En aquella ocasió la cadena pública va conformar-se amb 90.000 espectadors i un 6,9% de l'audiència ara fa dos dissabtes. És, lògicament, difícil treure conclusions del comportament de les audiències, però es pot deduir que, quan passen coses, el públic vol saber. I sembla que atreu més el que vindrà que no pas el que va passar, per més que, com recordava arran de l'efemèride, aquesta sigui un motiu d'orgull i tingui encara un llegat que és font de controvèrsia.

Així, les preguntes de la periodista i les respostes del president van ser més prospectives que retrospectives tot i que ell no va estalviar algun retret als antics socis per la decisió de deixar el Govern després de proposar assumptes que no estaven en cap acord, com ara la qüestió de confiança, que Junts reclama ara com a pas previ a negociar els pressupostos. Aragonès va parlar dels comptes de 2023, de la seva negativa a convocar eleccions malgrat les dificultats evidents que tindrà per sumar majories i que podrien derivar en mocions de censura, i també de quin és l’escenari de resolució del conflicte.


En aquest darrer punt, de nou, va tornar a posar damunt la taula l'acord de claredat. Era la seva proposta estrella en clau de resolució del conflicte polític al debat de política general. I així la va formular aquell 27 de setembre, que ens sembla ja tan llunyà, al matí. Hores després, però, el dur intercanvi amb Albert Batet, que va posar damunt la taula la qüestió de confiança que Jordi Turull i Carles Puigdemont havien acordat promoure uns dies abans en una reunió a Waterloo, van tapar la proposta d'un acord ampli que permetés pactar els termes d'un referèndum.

La proposta d'acord de claredat remet, perquè també va incorporar la paraula "claredat", al Canadà i la norma que va promulgar el seu parlament federal l'any 2000 després dels dos referèndums que s'havien fet al Quebec. La Cort Suprema havia establert que la província francòfona no es podia independitzar de forma unilateral, però que calia atendre la voluntat popular i establir els mecanismes perquè, arribat el cas, ho fes de forma acordada i endreçada. I així es va promulgar la llei de claredat que els independentistes quebequesos, en clar retrocés electoral en els darrers anys a causa del seu replegament identitari, van entendre com un fre al seu dret a decidir perquè era el Canadà qui imposava condicions.


Des de Junts, els seus portaveus han presentat la proposta d'Aragonès com un calc de la via canadenca assenyalant que, de fet, seria un fre a la celebració d'un referèndum i que donaria tot el poder a Madrid per fixar-ne les condicions. Passa, però, que el president no va dir ben bé això i que les diferències entre els dos casos són evidents entre altres coses perquè els referèndums unilaterals del Quebec van ser reconeguts també pels unionistes (fins al punt que els van guanyar), i que el Canadà no els va reprimir amb violència. I, en cas d’haver guanyat el sí, el Quebec seria ara un estat amb tots els reconeixements internacionals i viabilitat. No cal recordar què va passar a Catalunya l'1-O malgrat la claredat d'un "mandat" que es va guardar al calaix.

Aragonès va dir exactament això al seu discurs al Parlament: "Per això vull proposar un acord de claredat a l'Estat. Un acord que identifiqui quan i com Catalunya pot tornar a exercir el dret a decidir. Com han fet el Canadà i el Quebec. Com podem arribar a un acord sobre com tornar a votar. Com van saber fer –i estic convençut que ho tornaran a fer– el Regne Unit i Escòcia". Seria un error (que ell no va cometre) que la proposta del president, que per provar d'estovar la posició de l'Estat necessita uns suports socials que són imprescindibles i uns suports polítics que ara no té, quedés reduïda a una còpia de la via canadenca, bàsicament perquè allà va ser el tot, el parlament federal, el que va fixar les condicions a la part, el Quebec.


Si, en el cas català, aquestes acabessin sent les regles del joc amb l'Estat, és difícil imaginar un debat racional en el marc d'un tràmit parlamentari al Congrés. L'exigència s'ha de situar en un acord bilateral amb Madrid –el model escocès– que fos automàticament traslladat al marc legal o en recórrer a la tutela europea. Propostes que en el cas de no ser acceptades podrien donar més legitimat a sortides unilaterals. La tutela europea va estar damunt la taula el 2017 si el PP i el PSOE no ho haguessin vetat en un discurs de Donald Tusk –tal com explica al seu darrer llibre la periodista de La Vanguardia Lola García– i és el que busquen, promovent una llei de claredat europea, diputats d'ERC, Junts, Partit de la Nació Corsa, Sinn Féinn, Bildu, BNG i PNB a través d'un grup de treball. La claredat és necessària i ajuda, malgrat les dificultats, a resoldre els conflictes de forma civilitzada i democràtica; la confusió és interessada, emboira les sortides i dificulta carregar-se de raons i legitimitat.  

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Ferran Casas
Subdirector de NacióDigital.
Ha treballat a Barcelona i Madrid i per als diaris Avui, Público i Ara i col·labora en mitjans audiovisuals. Coautor dels llibres Començar de nou, I tot això com es paga? i Tota la veritat. A Twitter: @Ferrancm.
Més articles de l'autor
29/01/2023

ERC, oferta i dubte

22/01/2023

Perdre la son per un tresor

15/01/2023

Tornar, sí; però com?

31/12/2022

Vint-i-tres preguntes esperen resposta

25/12/2022

Any de guerra i trencaments

18/12/2022

Cop d'estat o què?

04/12/2022

El que li falta a Illa per ser Maragall

27/11/2022

Tria el teu unionista i piula

20/11/2022

La pilota tacada

11/11/2022

Si t'asseus a negociar

Participació