OPINIÓ

Benzina, mistos i matisos

per Joan Foguet, 4 d'octubre de 2022 a les 20:00 |

«Potser és Junts qui està amb el bidó de benzina, però, si tot crema, també s’endurà Esquerra per davant»

per Joan Foguet, 4 d'octubre de 2022 a les 20:00 |
El matís sempre és la victòria. És una frase que m’ha sortit quan he parlat amb una de les persones que millor encarna que és Junts per Catalunya o què havia de ser. Enmig del guirigay, entre suspicàcies i mirades per sobres l’espatlla, ara no és un moment fàcil per un partit que, com tot el que val la pena, està ple de contradiccions. No és cap novetat, això, a Catalunya. No fa tant, Esquerra Republicana era l’exèrcit de Pancho Villa i ara sembla el Partit Comunista de Romania, o el PSC quan va haver de jugar-ho tot a la carta de Pere Navarro. El debat als partits -que són una organització ben normal, no pas la CIA o el Club Bilderberg- és bo, esclar, però Junts s’ha passat de llarg, enfarfegat de jugades mestres i allò d'agafa’m el cubata.

Els propers 6 i 7 d’octubre –quina mania tenim amb l’octubre– els 6.465 afiliats amb dret a vot de Junts podran respondre a aquesta pregunta: "Vols que Junts per Catalunya continuï formant part de l'actual govern de la Generalitat?" Hi ha tres possibles respostes: sortir del Govern, quedar-se o votar en blanc. L’acudit ve quan es diu que si l’ànima convergent es manté, guanyarà el vot en blanc. Si agafem aquesta brometa i la baixem a terra, sabem que l’ànima convergent vol seguir al Govern i, de fet, vol liderar-lo. Però tenim el que tenim.

 
A totes les famílies, hi ha corrents soterrats, desavinences i malavinences sense resoldre. Habitualment, l’interès comú i la història compartida mantenen aquestes estructures. No cal anar a Shakespeare ni a les modernes sèries "Succession" o "Joc de Trons" per entendre que de vegades la cosa es complica pel simple batec d’una papallona. Deia que l’interès comú uneix. Ara, a Junts no sabem quin és. Molta gent creu que hi ha qui es posa en política per la pagueta o la cadira, i és veritat hi ha individus així. I es crea una xarxa clientelar. Però pel que fa a la part que importa de la política, la gran majoria, no és el cas.


Et poses en política per fer coses. I l'única manera, que em perdoni la CUP, és governant. Això que diem tenir poder és més aviat tenir responsabilitat, un terme molt menys sexy. I gran part de Junts -de debò els hi dieu juntaires?- vol tirar endavant al país amb la seva visió del món, fem i farem. Molts dels seus quadres i gent de base són aquella gent que eren delegats de classe, monitors de lleure. No quadra gaire amb aquesta ànima crec que menor, no sé si minoritària, que creu que des de l’altra banda del carrer es pot solucionar alguna cosa, per molt que es cridi i es reivindiqui una puresa superior.
 

L’altre punt és la història comuna. Aquí, la falla és fundacional. Junts per Catalunya és una escissió del PDeCAT, partit hereu de Convergència, que va saber aglutinar -com sempre han fet els convergents- a persones independents. A banda d’això, cal tenir en compte una altra premissa: de debò creuen que el moment fundacional és l’1 d’octubre de 2017? Va ser una data importantíssima, que va canviar moltíssimes coses en aquest país, però de debò l’independentisme, i també el catalanisme, no tenen arrels més profundes?
 

Recordem que hem arribat aquí per la resposta-estirabot que Junts va llançar al pla de l’Acord de Claredat que proposa el president Aragonès. I ens hem oblidat de tot plegat, i que Junts té tota la raó en criticar-lo o en defensar-lo, però potser no tant en voler canviar les regles del joc, o com a mínim en voler tenir cartes noves. Giulio Andreotti digué allò que a la vida tens "amics, enemics i companys de partit". I bé, ara veurem el pa que s’hi dona. Paper complicat el de Jordi Turull, a qui se li suposa un control ferri del partit. Moviments en l’esfera local de Junts no fan pensar en un corrent favorable o com a mínim ple de confiança. El risc de ruptura interna arribats a aquest punt és elevadíssim i quasi inevitable, però hi poden haver diversos tipus de trencadís i es podrien controlar els danys tot i que podria aparèixer algun invent inhòspit. Quina paraula, confiança, que complicat explicar què és i que ràpid s’entén quan es perd.
 
Kiko Amat, en el seu recomanable llibre Los Enemigos (Anagrama), ens alerta de "la ira infèrtil, l'enemistat estèril, és la que per la seva pròpia intensitat -que no està renyida amb la puerilitat- paralitza, corroeix i estreny i desvetlla, sense que la seva energia es converteixi en combustible per a un objectiu concret". Aquesta és la imatge. Els hereus de la tradició política més rellevant dels darrers 40 anys a Catalunya, amarats de benzina i amb una capsa de mistos a les mans. Només el PSC pot estar content amb el tutti frutti que és la política catalana d’avui. Esquerra Republicana no va guanyar les eleccions. Governa en coalició i té 33 diputats. No és per tirar coets i ni amb aquest context sembla en disposició de trencar l’etern empat independentista. Potser és Junts qui està amb el bidó de benzina, però, si tot crema, s’endurà Esquerra per davant. Menys jugada mestra, menys negociació buida i comencin a ser professionals i adults.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Joan Foguet
Un català de Barcelona i boig del Twitter. Periodista grafòman. Militant i vigilant de @Periodistes_org i @grupbarnils. A la pràctica: acció en mitja dotzena de redaccions periodístiques (La Razón, Actual, Expansión, El Punt, El País i més). Més a www.joanfoguet.cat i a @joanfoguet.
Més articles de l'autor
15/11/2022

L'independentisme dels ex

01/11/2022

Polarització vol dir mala llet

18/10/2022

Prou potinejar amb Mossos i pressupostos

07/10/2022

I cap a la muntanya falta gent

04/10/2022

Benzina, mistos i matisos

20/09/2022

Per no tornar a “vol factura o ho arreglem?”

06/09/2022

No hi ha una sola manera de fer-ho

23/08/2022

La partitocràcia són els altres

10/08/2022

La caravana com a metàfora

26/07/2022

Que no, que res tornarà a ser com abans

Participació