1 de 10
OPINIÓ

Salvem el Govern, guanyem la independència

per Marina Geli, 3 d'octubre de 2022 a les 20:00 |

«Si no hi ha continuïtat del Govern, voldrà dir que es renuncia a treballar, a curt termini, per l’amnistia i l’autodeterminació»

La divisió i la falta de lideratges col·legiats entre els partits i moviments independentistes posen en risc la continuïtat del Govern de Catalunya i afebleixen la possibilitat de fer la República Catalana. Els poders polítics, econòmics, judicials i econòmics contraris a la independència estan molt contents amb el que està succeint; ells en són part dels promotors de la crisi  i beneficiaris.

La meva posició és salvar el govern, no a qualsevol preu, sinó amb un nou acord clar que permeti solvència en les polítiques sectorials i assolir a una direcció estratègica unitària amb els partits, entitats sobiranistes i societat civil, per l’amnistia i la independència. Si no és possible, és que ja no compartim objectius i caldrà claredat per explicar la posició de cadascú. Discrepo amb els que opinen que el carrer pot substituir a les institucions. Només junts, institucions i societat compromesa, farem possible governar i reprendre el mandat del 14 de febrer del 2017 i de l’1 d’octubre.


En la revisió dels programes electorals i en l’acord per la investidura del president Aragonès hi trobem les claus per interpretar on s’ha arribat però també les solucions. El programa d’ERC per les eleccions catalanes del 2021 en el primer punt proposava: "Autodeterminació i amnistia. Forçar l’Estat espanyol a acceptar el dret a l’autodeterminació i amnistia com a úniques vies per resoldre el conflicte polític amb Catalunya, com un pas més per la via àmplia cap a la independència". Comparant el programa electoral d’ERC del 2017 i 2021, es percep el canvi substantiu d’estratègia; renunciant, fins i tot, a explicitar les referències al referèndum de l’1-O i el que suposava de mandat popular, democràtic amb la legislació catalana.

El resultat de les eleccions del 2021, després de la inhabilitació del president Torra i malgrat la pandèmia de la Covid-19, confirmen una majoria parlamentària en escons (74) i també en vots (52%), per primera vegada. ERC guanya per un diputat a Junts i s’inicien les converses per fer govern. L’acord entre ERC i Junts explicita nítidament els instruments per fer la República Catalana, les propostes programàtiques i l’estructura de Govern. El text literal dels acords va ser: "1. Donar una resposta a la crisi social i econòmica que viu el país. 2. Construir un mur de defensa dels drets fonamentals i bàsics que tenen un ampli suport per part de la societat catalana i que no hi caben en el marc de l’Estat Espanyol. 3. Prendre la iniciativa i convocar una primera reunió de treball per construir un Acord Nacional per l’Autodeterminació que vagi més enllà dels partits polítics [...]. 4. Assolir un espai de debat d’estratègia independentista més enllà de la governabilitat [...].


En l’acord d’investidura, els dos partits es comprometen a treballar conjuntament a les Corts Generals, amb una estratègia compartida de negociació i en el Parlament Europeu, així com a coordinar-se amb el Consell per la República, presidit per president Puigdemont, treballant en els objectius compartits d’amnistia i autodeterminació.
ERC assumeix la referència clara del mandat de l’1 d'octubre i a impulsar una direcció estratègica dels partits i entitats sobiranistes.

 
La CUP acorda amb ERC -abans que l’acord amb Junts- dos anys de negociació amb l’Estat per l’amnistia i autodeterminació -a maig de 2023 una moció de confiança si no hi ha resultats- i direcció unitària estratègica per fer la República Catalana, l’Acord Nacional per l’Autodeterminació i l’Assemblea de càrrecs electes. Durant aquest any i mig, des de la investidura, des del dia 21 de maig del 2021, la taula de diàleg -només d’ERC per no acceptar els noms proposats per Junts, Jordi Sánchez i Jordi Turull- no ha permès ni tan sols parlar de l’amnistia ni de l’autodeterminació. Encara 762 persones tenen causes judicials obertes en relació amb el procés.


El govern de Pedro Sánchez ha fet dels indults el seu gran gest i la fi del conflicte polític. No s’ha constituït ni la direcció estratègica unitària per la independència ni les comissions per la coordinació dels grups estatals a les Corts Espanyoles i al Parlament Europeu. Tampoc hi ha un treball conjunt amb el Consell per la República ni amb totes les persones a l’exili. Les dues entitats sobiranistes, ANC i Òmnium, també discrepen del camí cap a la independència.

Aquests anys 2021 i 2022 han sigut certament complexos. La Covid-19 i la necessitat de la recuperació econòmica i social, passada la fase aguda del 2020 i les conseqüències de la guerra d’Ucraïna amb una inflació desbocada i més vulnerabilitat social. Cal reclamar sinceritat i autocrítica al Govern. No és un tema de protagonismes personals, ni hora de petiteses i, molt menys l’hora d’una guerra partidària.

Els dos partits del Govern tenen un mandat de les urnes, des de l’1-O fins al 14 de febrer del 2021 i d’un compliment frustrat de l’acord de legislatura. No serveixen excuses simples. Si no hi ha continuïtat del Govern independentista voldrà dir que hi ha renúncia per treballar, a curt termini, per l’amnistia i l’autodeterminació. Aquesta serà la claredat que caldrà assumir i cadascú amb les seves responsabilitats. Entrarem en un nou cicle de distanciament creixent, de desencís en la política, d’abstencionisme, d’unes eleccions municipals incertes, de retrets mutus, de resultats molt imprevisibles.

Les solucions són senzilles si hi ha objectius, nacional i socials, compartits. La història ens jutjarà. ERC amb un acord de governabilitat amb PSC i Comuns? Eleccions anticipades, també? Per la situació social i nacional, cal salvar el Govern i ser dignes per guanyar la independència amb responsabilitat, lluny de paraules buides, amb unitat des de l’orgullosa diversitat. Si no és així la repressió haurà guanyat pels nostres greus errors.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Marina Geli
Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació, coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista. A Twitter: @marinageli.
Més articles de l'autor
28/11/2022

Joves: malestar emocional i el sentit de la vida

14/11/2022

El repte de la salut auditiva

01/11/2022

Reforma o derogació de la sedició?

17/10/2022

Covid-19, temporada 2022-2023: un virus més?

03/10/2022

Salvem el Govern, guanyem la independència

19/09/2022

Cinc anys de l'1-O: la Síndrome d’Estocolm

05/09/2022

Salut sexual i reproductiva, centralisme i perspectiva de gènere

22/08/2022

Fractura generacional

08/08/2022

Alertes que demanen reformes

25/07/2022

La globalització de la verola del mico

Participació