OPINIÓ

Cultura catalana i la cançó de Txarango

per Alba Carreres, 28 de setembre de 2022 a les 20:05 |

«Vull animar a tots els Joans de Vic ‘discriminats’ per no haver pogut demanar un tallat en català, a abraçar la realitat. Les realitats»

per Alba Carreres, 28 de setembre de 2022 a les 20:05 |

Aquest article comença amb un examen. En concret amb un de llengua i literatura catalana de batxillerat on s’analitzava la cançó “Compta amb mi” de Txarango. Però vol anar més enllà i vol ser una reflexió sobre allò que es considera cultura catalana. Tot comença amb el debat a les xarxes de si treballar cançons com a poemes aproxima els i les joves a la literatura o és una estratègia molt boomer quan ni tan sols les persones examinades coneixen o canten la cançó. Un adultcentrisme disfressat d’amiguisme que fa una mica de tufillo de ranci guai.

A l’examen es demana comparar la cançó de l’àlbum Som Riu amb el plantejament de l’amor de Joan Salvat Papasseit o Maria Mercè Marçal. Les crítiques i els aplaudiments han plogut a parts iguals. I llanço aquí la primera pregunta per reflexionar: que la lletra d’una cançó sigui en català la fa digna de ser literatura? La cultura catalana és únicament aquella produïda dintre de Catalunya? O aquella que és feta en català? O ha de ser feta en català i a dintre de Catalunya?



Avui un amic em deia disgustat que no li havia agradat gens el meu darrer article, on parlava, precisament, de la cançó d’Alizz que criticava les elits culturals catalanes. On, precisament, posava de manifest que la realitat de Catalunya és ben diversa i que si volem que el català no mori hi ha d’haver una Catalunya inclusiva en tots els àmbits.

I des d’aquí vull animar a tots els Joans de Vic, que també diuen haver-se sentit discriminats per no haver pogut demanar un tallat en el nostre idioma, a acceptar i abraçar la realitat. Les realitats. Sense superioritat moral. Perquè potser així, i penso que només així, aquesta persona que t’ha servit el tallat i que no entén la nostra llengua mostrarà interès si veu que no el mires per sobre de l’espatlla.


L’examen de Txarango en part va una mica d’això. I no, no va de fer els adolescents una mica més tontos o de no ensenyar-los què és la literatura de debò. Va d’aproximar la cultura a la gent jove. Va d’escoltar què es diu al carrer i dur-ho a l’acadèmia. Que sí, que potser aquesta cançó no connecta prou amb el jovent i les cançons d’Andana, Sexenni o 31 Fam haurien encaixat encara més. Potser sí. Que l’escletxa generacional i digital és més gran del que ens pensem? Doncs segurament.

Però sense aquestes aproximacions motivacionals, en el moment que només quatre frikis nostrats parlin de literatura catalana, agrairem aquests petits detalls que eixamplen la base. Perquè compartir allò que estimes s’ha de fer amb amor i no amb imposició ni ressentiment.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Alba Carreres
Periodista i coordinadora de Criar.cat, el portal de criança de NacióDigital. A Twitter és @albacarreres
Més articles de l'autor
23/11/2022

Violència obstètrica

08/11/2022

Carta als trols assetjadors

25/10/2022

Cau WhatsApp i el món s'enfonsa

11/10/2022

Ni putes ni nimfòmanes

28/09/2022

Cultura catalana i la cançó de Txarango

13/09/2022

Soc xarnega, del Baix Llobregat

08/06/2022

Sobren trompetes

17/05/2022

Regla

12/05/2022

Ja n’hi ha prou

29/04/2022

La influència de les mares sobre els homes

Participació