1 de 10
opinió

Precari present i problemàtic futur

per Carme Vidalhuguet, 26 de setembre de 2022 a les 20:05 |

«Han tornat al carrer, els que van minvant l’escola per dins. I els acompanyen poders de l’Estat»

El manllevo de Joan Fuster, el títol d’aquest escrit, que en parla a Ara o a mai d’aquest avui encara precari present i del problemàtic futur de la llengua. I des que el publica, aquest llibre, hi ha dos fenòmens nous per a la situació del català i dos que no han fet més que accentuar-se, però que ell ja els apuntava llavors. Els primers, la revolució informàtica i l’allau migratòria. Dels dos segons, un és la persistència instintiva de la majoria de catalans de servir-se del castellà quan constaten o intueixen que l’interlocutor no és catalanoparlant; l’altre, la incapacitat per sobreposar-se a un discurs reivindicatiu de l’ensenyament prioritari de i en la llengua del país que no es basi només en la ponderació de les gràcies de la llengua materna en primera instància de l’infant.
 

Però malgrat la defecció de lingüística en situacions informals i la feblesa en la defensa del seu ús en àmbits institucionals, que reflecteixen les contradiccions en què avui ens trobem com a societat i a les quals s’aferren els defensors del colonialisme lingüístic espanyol, el català aguanta les pressions de la globalització i l’embat de manifestos en favor del castellà temorosos que el català vagi aguantant i es consolidi com a llengua de comunicació i d’integració, de treball i de lleure, en un règim de coexistència comportable amb tot d’altres, de llengües.
 

Però la pilota del redreçament lingüístic és en camp propi. Si ens mantenim ferms en crear i tenir consciència lingüística guanyarem competència tan autòctons i nouvinguts. Si no persistim en la consciència lingüística ens pot passar el que deia Fuster l’any 1981: “la insuficiència general de què són víctimes els catalans té a veure principalment amb la seva pròpia dimissió lingüística, i no s’hi val a atribuir totes les culpes a l’enemic tradicional, cosa que fora molt còmoda, atès que, a banda d’altres interferències, els mateixos catalans també en tenen molta, d’aquesta culpa, i que no és ara cosa d’esperar que la llengua ens la defensi el Ministeri d'Educació, raó per la qual, si no són els catalans els qui posen el coll en la seva pròpia causa, no serà lícit parlar de genocidi, ans al contrari, més aviat caldrà parlar de suïcidi col·lectiu”.
 

Tot just començar el curs, han tornat al carrer, els que qüestionen la immersió i els que van minant l’escola per dins. Ja els hem tastat, aquests, durant aquella tan llarga nit, només és que ara ho fan vestits de demòcrates i més tolerants que ningú. I els acompanyen els poders de l’Estat, que hi tornen a insistir, en els percentatges a l’aula. Compte, perquè ara van soscavant l’escola, l’últim reducte on l’espanyol no hi és llengua hegemònica i aclaparant.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Carme Vidalhuguet
Un món, el meu, fet de llengües i de llenguatges, editorials i gestió cultural. Doctora en Filologia, des de l’IEI –n’he estat directora, he passat pel Parlament i pels serveis territorials de Cultura a Lleida- i la Universitat de Heidelberg, convisc des de la Catalunya nova amb la vella Europa: dues cultures, dues visions del món. Aquí també dirigeixo la col·lecció d’assaig “Argent Viu” de @PagesEditors, faig d’assessora editorial, i col·laboro a @SEGREcom. Allà, sintaxi comparada del discurs. I a Twitter sóc @carmevidal2.
Més articles de l'autor
05/12/2022

De «causis linguae»

21/11/2022

El «Poema de l'home» diu llibertat

07/11/2022

Llengua i poder a l'Aran

24/10/2022

Per un país fort

10/10/2022

Mirall Trencat

26/09/2022

Precari present i problemàtic futur

29/08/2022

A les portes de la Diada: la brasa, que crema

20/06/2022

Mirar el paisatge, per veure’l

09/05/2022

Nou espai polític per a la independència?

25/04/2022

Sant Jordi, entre el periodisme i la literatura

Participació