1 de 10
opinió

Al vent

per Montserrat Tura, 25 de setembre de 2022 a les 20:00 |

«No hauríem de desatendre el clam valent de les dones que s'enfronten a una doble submissió i hauríem de valorar el paper de tots els homes que s'han sumat a la revolta»

L'Iran és un estat religiós, islàmic, però no àrab. A la defensa dels interessos d'una oligarquia i unes forces armades i policials amb funcions estrictament repressives i de sotmetiment, el seu vincle amb altres territoris amb presència xiïta condiciona la seva política exterior; cal tenir present que els líders governamentals ho són -alhora- religiosos i en nom d'unes creences basades en la fe, tots els fanatismes són possibles.

Després de quaranta anys, hi ha una fatiga sense claudicació de la població farta de retallades de drets en nom de la xaria. Aquestes darreres setmanes, amplis sectors de generacions joves encapçalats per dones valentes omplen i deixen, literalment, la vida en els carrers de Teheran i d'altres grans ciutats d'aquest indret del món que un dia va ser l'epicentre de l'imperi persa.


En nom de xaria s'empresona els que no se sotmeten als dictats dels clergues. Les dones estan doblement discriminades i subjugades, però la repressió sistèmica i la fúria de les anomenades Guàrdies Revolucionaries afecta a tota la població. S'ha tallat l'accés a Facebook, Telegram, TikTok, Twitter i des que van començar les protestes per la mort de Mahsa Amini ja s'ha restringit l'accés a Whatsapp o Instagram per intentar que no hi hagi informació de les protestes ni capacitat de convocatòria per als pròxims dies.

Des de l'anomenada revolució dels aiatol·làs, els ultraconservadors controlen els moviments de la població i ho fan amb una interpretació a mida de les seves conveniències dels textos sagrats de la religió que diuen defensar.


Aquesta vegada no ha estat l'increment del preu del petroli que tot i que en disposen en abundància fa més i més rics a una minoria addicta al règim i sotmet a la majoria dels 81 milions d'habitants; aquesta vegada ha estat la consideració de la policia de la moral que una noia de 22 anys deixava veure excessivament els seus cabells. Iran, conjuntament amb l'Afganistan i alguns territoris on organitzacions radicalitzades imposen el seu terror, no permeten deixar que els cabells de les dones es puguin moure "al vent". Hi ha minories al poder que frenen el progrés, mantenen els ciutadans lligats a velles tradicions per tal de continuar controlant el poder econòmic, polític i religiós; sovint difícil de diferenciar.

Les càmeres del trànsit, les de vigilància dels carrers, totes elles estan a disposició del control de moviments i d'actituds de la ciutadania. El càstig recau sobre el titular del vehicle. La confiscació de béns és automàtica.


Algunes dones grans s'han sumat a la protesta recordant quan podien lluir sense restriccions les seves cabelleres, d'altres temoroses o subjugades pels seus líders espirituals o pel control familiar masculí ajuden a la persecució i empresonament de les que gosen sumar-se a les actituds de rebel·lia deixant els seus llargs cabells al vent.

La mort de Mahsa Amini de 22 anys, colpejada fins a la mort en les dependències de la policia de la moral va ser el detonant. Ara ja són desenes les persones mortes per l'actuació brutal de les policies i milers els detinguts per intentar aturar amb una protesta que és un crit a tots els pobles que vivint en democràcia haurien de saber que els elements distintius d'una cultura o d'una religió, com la vestimenta, haurien de poder mostrar-se sense problemes, sempre que aquells que no vulguin seguir el costum o tradició, puguin no fer-ho sense rebre cap retret ni càstig.


Una consigna senzilla com "al vent" és una revolta valenta que demana respecte a drets tan fonamentals com la llibertat, la vida i la lliure expressió. Avui s'ha conegut la detenció de la periodista que va publicar la mort d'Amini. Exercir de periodista és una heroïcitat en ells llocs on no hi ha ni llibertat ni justícia.

No hauríem de desatendre el clam valent de les dones que s'enfronten a una doble submissió i hauríem de valorar el paper de tots els homes que s'han sumat a la revolta.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Montserrat Tura
Metgessa, especialitzada en gestió de serveis de salut i economia sanitària. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003), població on va néixer i on ha viscut sempre, diputada al parlament (1995-2003 i 2010-2012) i consellera d'Interior (2003-2006) i de Justícia (2006-2010). Actualment forma part de la direcció assistencial dels Serveis Sanitaris Integrats del Baix Empordà. És mare de dues filles. A Twitter: @montserrat_tura.
Més articles de l'autor
20/11/2022

Qualitat legislativa i canvi cultural

06/11/2022

Líders fanàtics, seguidors fanatitzats

23/10/2022

Europa no era culpable

09/10/2022

Fragmentació

25/09/2022

Al vent

11/09/2022

Joan Ollé

28/08/2022

Debat polític, memòria democràtica i història

16/08/2022

Desendreça

03/08/2022

30 anys del triomf de la modernitat

20/07/2022

Quan s’allarga la guerra

Participació