1 de 10
opinió ND

​Un estiu per oblidar

per Blanca Busquets, 23 de setembre de 2022 a les 08:35 |

«​La calor i la sequera s’han congriat contra els humans, els animals, les plantes. No sé si és culpa nostra o no, però el cas és que ha estat així»

Segur que hi ha moltes persones que han gaudit d’un gran estiu per motius personals: perquè s’han sentit al paradís quan s’han deslliurat del llast de la pandèmia, perquè han viatjat al país dels seus somnis, perquè han trobat l’amor de la seva vida, perquè han ressuscitat després d’una malaltia que els havia fet patir molt, perquè han pogut estar-se amb l’aigua al coll (de manera literal) tot el dia, o perquè els ha tocat la loteria i han comprat per al seu gaudi un iot com el de l’Onassis, tot ell d’aixetes d’or (Si és que les aixetes d’or fan la felicitat, és clar). 

Però bé, estarem tots d’acord que en general aquest no ha estat ni molt menys l’estiu perfecte. Ho dic des del Collsacabra, que gràcies a Déu ja és verd perquè han anat passant pluges que han retornat el color original a l’herba i els arbres que ens envolten. No era així, però, al juny, al juliol i l’agost. La calor i la sequera s’han congriat contra els humans, els animals, les plantes. No sé si és culpa nostra o no, però el cas és que ha estat així. I arrossegar-se dia rere dia sota un sol de justícia i en unes nits que han arribat a ser tropicals força dies (al Collsacabra!) no saps com empassar-t’ho.


Un dia de fa molts anys (potser vint), a casa meva vam anar a comprar un ventilador a uns grans magatzems. Esperàvem la dependenta que, al costat nostre, venia un aire condicionat a algú. Per aconseguir tancar la venda, la dona va deixar anar una frase lapidària que a casa repetim una mica de broma cada vegada que el termòmetre puja en excés. Va dir al client: “I pensi que cada any farà més calor!”. I va tancar la venda.

Segur que cada any fa més calor, si fem cas de les prediccions que parlen d’una temperatura global que s’enfila més i més. Però també és cert que això de “global” vol dir que un any pot ser com aquest, i el següent farcit de pluges, perquè no és que estiguem fent les escales sinó les marrades del grau d’Olot. A poc a poc. Vull dir que, sense que hi hagi excessos, estaria bé que l’any que ve tinguéssim sol i aigua a parts iguals i que almenys ens puguem recuperar del forn que ha estat aquest estiu, que els pantans tornin a estar plens (ep, no cal que sigui per inundacions, que aquests dies Déu n’hi do!), que les rieres baixin amb gràcia i que els boscos -que, tot i així, han aguantat estoicament, ai les fagedes màgiques!- ofereixin aquella ombra molla que tant busquem quan al migdia el sol ens arriba a cremar la pell i fins i tot l’ànima.

 
Si us plau, com aquest estiu, cap més.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Blanca Busquets
Escriu des dels 12 anys i treballa a Catalunya Ràdio des del 1986, on se sent com a casa. També se sent a casa a Cantonigròs, d’on són les seves arrels maternes. Ha publicat unes quantes novel·les, entre les quals Presó de Neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), La nevada del cucut (2010, Premi Llibreter 2011), La casa del silenci (2013, premi Alghero Donna 2015), Paraules a mitges (2014) i, l’última, Constel·lacions (2022). Els seus llibres han estat traduïts a diverses llengües.

Web: www.blancabusquets.cat
@blancabusquets
Més articles de l'autor
29/11/2022

​Carracàrdaba

16/11/2022

Món Sauret

27/10/2022

Enverinar animals

13/10/2022

Aiguafreda, vila franca

23/09/2022

​Un estiu per oblidar

13/09/2022

​Les plagues especials

26/07/2022

Joventut cum laude

12/07/2022

Tu pots salvar el català

15/06/2022

​Cantoni al podi

07/06/2022

​Un any d'intercanvi

Participació