opinió

Joan Ollé

per Montserrat Tura, 11 de setembre de 2022 a les 21:36 |

«Hem d'exigir que les investigacions es facin adequadament i es retorni l'honor a qui s'ha lesionat greument amb acusacions injustes»

per Montserrat Tura, 11 de setembre de 2022 a les 21:36 |
Fa dies que no puc treure'm del cap la llarga ovació rebuda a Perpinyà per a la coproducció entre el Teatre Grec de Barcelona i el Festival Internacional de Teatre Temporada Alta de Girona. Cridava l'atenció perquè Freda era una obra basada en el mite grec, escrita per Jean Racine, autor francès que quan la va estrenar (a finals del segle XVII) va ser un autèntic fracàs. No era una obra fàcil, constava de cinc parts en versos alexandrins.

A la seva França natal va ser un fracàs tan gran que Racine va dedicar-se a ser historiador des de la seva estrena i jo -atònita- vaig presenciar el gran èxit de la mateixa obra amb un públic dempeus aplaudint fins que les mans s'enrogien.


La traducció al català l'havia fet Modest Prats i ja s'havia interpretat amb èxit a Barcelona i a Girona. El director d'aquella posada en escena on els actors (Eduard Farelo, Maria Molins, Pere Arquillué, Àngels Poch, Lluis Homar, Rosa Novell, Irene Montalà, Francesca Piñon) quasi no es movien, era Joan Ollé.

Aquell any, 2002, aquesta posada en escena havia obert el Festival i recordo el cartell d'aquella edició que anava situant i consolidant el Temporada Alta com un gran referent europeu perquè era de Carlos Santos, tenien molts ulls i no s'oblidava fàcilment.


La principal característica de les posades en escena de Joan Ollé era la importància de la paraula. Tenia un estil molt propi i s'atrevia amb textos que no s'havien interpretat abans (o havien estat un gran fracàs com Freda de Racine). Eren paraules esculpides per grans mestres de la literatura que no havien estat pensades per un escenari, no s'havien escrit com obres de teatre i Ollé xalava aprenent-se de memòria els passatges més rics en l'art de treballar paraules.

També havia obert el Festival de Peralada amb Cròniques, una col·laboració molt celebrada amb Jordi Savall. La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, El Quadern Gris de Josep Pla, Coral Romput de Vicent Andrés Estellés. El jardí dels cinc arbres, un espectacle de textos narratius i poesia, deixant de banda el que havia escrit com ara obres de teatre de Salvador Espriu en el Teatre Nacional (2009) per a la commemoració del 25è aniversari de la mort del gran servador dels mots... I abans, Nocturn per Acordió amb textos de Salvat-Papasseit... I posats a recordar, el naixement i direcció de Dagoll Dagom, la Direcció del Festival Internacional de Teatre de Sitges, la participació en la direcció del Teatre Lliure i l'Espai Lliure, i moltes obres que em deixo.


Joan Ollé i Joan Barril van formar duo en programes de ràdio i televisió de contingut cultural, amb humor, sarcasme i pòsit de coneixement. Intel·ligent, culte, bon vivant, juganer, sagaç, amant de la vida nocturna i consumidor d'alcohol.Vaig conèixer Joan Ollé en una discussió sobre els polítics i la política i no sé qui va guanyar perquè aquell dia i molts altres que vindrien el nostre divertiment era no estar d'acord. Estar d'acord és avorrit. Ell em guanyava en les cites literàries i jo en les de polítics que mai sabrem si les van dir o els ho van adjudicar. Empatàvem en la cançó francesa.

Unes acusacions que ningú ha sostingut ni demostrat i una investigació que l'ha exonerat i eximit de tota responsabilitat penal li va fer perdre la feina a l'Institut del Teatre, les col·laboracions en mitjans de comunicació i deixar l'alcohol.


Ell sabia que les paraules poden ser ganivets. Nosaltres hem d'exigir que les investigacions es facin adequadament i es retorni l'honor a qui s'ha lesionat greument amb acusacions injustes.

Us escric avui Diada Nacional de Catalunya perquè el M.H. President de la Generalitat Pasqual Maragall va encarregar-me que definíssim una mostra de les diverses maneres del que convindrem a un sol amor per Catalunya, on els polítics callessin i la cultura es fes sentir amb força. Van ajudar-me en aquell encàrrec els del meu equip del departament d'Interior i dues grans persones maltractades: Joan Ollé i Itziar Gonzalez.

En el Passeig dels Til·lers de la Ciutadella, un escenari a peu de carrer que els realitzadors televisius no els agradava, però la ciutadania podia trepitjar, els presidents del Parlament i de la Generalitat representaven una pluralitat catalana que ens va fer més forts. Per primera vegada, la notícia del dia no eren els xiulets a l'ofrena floral, ni les corredisses al final de la manifestació. Una proximitat entre representants i representats de totes les sensibilitats i pensaments que va trencar-se anys després i que caldrà refer.

Mai he agraït prou la predisposició i esforç de tots els que de manera altruista ho van fer possible. El Joan que havia vingut a passar l'estiu a la Terra, ja no puc agrair-li. Sobtadament, el darrer dia d'agost, va acabar les seves vacances. Jo havia d'agrair-li moltes coses. Molts haurien de reconèixer la seva creació artística que va projectar la nostra cultura arreu.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Montserrat Tura
Metgessa, especialitzada en gestió de serveis de salut i economia sanitària. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003), població on va néixer i on ha viscut sempre, diputada al parlament (1995-2003 i 2010-2012) i consellera d'Interior (2003-2006) i de Justícia (2006-2010). Actualment forma part de la direcció assistencial dels Serveis Sanitaris Integrats del Baix Empordà. És mare de dues filles. A Twitter: @montserrat_tura.
Més articles de l'autor
20/11/2022

Qualitat legislativa i canvi cultural

06/11/2022

Líders fanàtics, seguidors fanatitzats

23/10/2022

Europa no era culpable

09/10/2022

Fragmentació

25/09/2022

Al vent

11/09/2022

Joan Ollé

28/08/2022

Debat polític, memòria democràtica i història

16/08/2022

Desendreça

03/08/2022

30 anys del triomf de la modernitat

20/07/2022

Quan s’allarga la guerra

Participació