1 de 10
opinió

Una estona amb el president

per Montserrat Nebrera, 7 de setembre de 2022 a les 23:30 |

«Hi ha poca diferència entre una dictadura i un govern socialista pel que fa a la venda de sopars de duro»

Curiosa, per no dir irreal, la performance duta a terme pel president Sánchez recentment amb un seguit de ciutadans, suposadament anònims, que li feien preguntes, suposadament espontànies, per tal que el president, també improvisadament, els donés resposta complida. Preguntes inversemblants si pensem en les preocupacions que creixen a peu de carrer, preguntes totes elles integrables en punts de l'agenda 2030, aquesta diabòlica manera de dir a la gent que s'oblidi d'un futur amb esperança, perquè ens disfressaran d'oportunitats cotes de benestar que no arribaran.

Si no fos perquè aquest polític ha estat escollit per un Congrés dels Diputats que hem votat nosaltres, diríem que l'espectacle ofert per Pedro Sánchez és digne d'aquells, també suposadament autèntics, que oferien les jornades de pesca que Franco feia el riu Eo com un aficionat destre qualsevol. El president ja ens té acostumats a aquestes imatges entre casuals i estudiades o, millor dit, estudiadament casuals sortint a fer esport, estirant cames i braços contra les parets del Palau de la Moncloa, passejant un gos o ocupant seient dins del Falcon, amb ulleres de sol i aire de "simptomàtic misteri", com diria Franco Battiato, sigui per anar a un acte oficial o un concert privat.


Des que el president Kennedy va decidir que la seva vida privada formava part de l'agenda mediàtica, aquella ja no existeix per als polítics, sigui aquí o a Finlàndia, i vist el què, ja només cal esperar que mai mostrin la vida real, que continuïn inventant escenes per alimentar un imaginari col·lectiu que continuarà creient en comptes de fades i que ara que la família reial es troba en hores baixes (o justament per fer-la encara caure més), el govern, sigui el president o la vicepresidenta, sigui a la feina o en vacances, mostrin aquest posat de portada de revista i una aparença d'autenticitat que sols és això, aparença.

Hem de reconèixer, però, que el president ha anat guanyant aplom escenogràfic en el desenvolupament del seu rol i que es resol en general amb eficàcia ritual, sobretot en els entorns internacionals perquè, generació mana, sap una mica més anglès que els seus antecessors en el càrrec. Però la sensació de buidor ideològica que genera la imatge és, per contrast, encara més gran, la qual cosa vol dir que ja no sorprèn, tot i que espanta, la seva capacitat per dir una cosa i la contrària en qüestió de dies.


I és veritat que probablement la buidor ja existia quan l’exposició de la classe política era limitada o quan, com en el cas de Franco anava acompanyada d’un règim dictatorial. Però inquieta veure que, com deia Von Misses, hi ha poca diferència entre una dictadura i un govern socialista pel que fa a la venda de sopars de duro i a la nostra capacitat d'empassar-nos-els.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Montserrat Nebrera
Advocada, jutge, diputada i sempre "profe" a la universitat (des de fa 13 anys a la UIC), va fer tres carreres per una barreja de curiositat i avorriment. Candidata a mestre de res, aprenent de tot (menys de bruixa!), ha fundat Alternativa de Govern. Creu en la unió però sols des de la llibertat.
Més articles de l'autor
30/11/2022

Escòcia

16/11/2022

Despechá

02/11/2022

Doguccinos

19/10/2022

Herois visibles

05/10/2022

Una llibertat “ad hoc”

21/09/2022

Fans de la reina

07/09/2022

Una estona amb el president

25/08/2022

Qui vol fer fora Laura Borràs?

10/08/2022

600 metres

30/07/2022

Somnis posposats

Participació