OPINIÓ

La continuïtat del «nation-building» català

per Enric Marín i Otto, 4 de setembre de 2022 a les 20:00 |

«El manifest de la Diada de l’ANC és una mostra perfecta, modèlica, de retòrica populista antipolítica»

per Enric Marín i Otto, 4 de setembre de 2022 a les 20:00 |
El manifest de la Diada de l’ANC n’és una mostra perfecta, modèlica, de retòrica populista antipolítica. Significa la fi definitiva de l’ANC com a moviment transversal democràtic de masses. Segurament, per acabar esdevenint una nova opció electoral. Una mena de “quart espai” independentista. És la paradoxa recurrent de l’exigència abstracta i populista d’unitat política: ignorant que la unitat es construeix conciliant diferències, sempre acaba generant més divisió.

La tesi central i els termes en què el manifest està escrit expulsen de la tradicional manifestació de l'11 de setembre a tothom que no comparteixi els seus postulats antipolítics. No és un manifest que cerqui el comú denominador del moviment independentista. És un manifest que assenyala amb dit acusador els sectors majoritaris de l’independentisme i la seva representació institucional. La conseqüència lògica d’aquesta visió concepció no pot ser altra que intentar desbordar electoralment els partits independentistes existents i substituir-los en la seva funció de representació democràtica per “fer la independència” ja, sense més dilació.


El que l’actual direcció de l’ANC sembla ignorar és que una de les claus del populisme allà on aconsegueix triomfar és que connecta amb situacions reals i complexes (precarietat, inseguretat, crisi d’identitat, por a la diferència...) per a proposar solucions simples i demagògiques. No triomfa apel·lant a idees abstractes en què les majories socials no veuen cap contacte concret amb les seves experiències quotidianes. Per això tendeixo a atorgar expectatives més aviat tristes a l’oferta electoral que es pugui formalitzar seguint l’anàlisi i el diagnòstic continguts en el manifest de l’ANC.

En qualsevol cas, és una llàstima que l’ANC abandoni definitivament el terreny de la mobilització democràtica i sobiranista de masses. Afortunadament, ens queda Òmnium i un teixit associatiu d’una riquesa extraordinària... I no és poca cosa. De fet, un dels actius més importants de la societat catalana. Un actiu estratègic en un context que està marcat per cinc factors:
  1. El conflicte entre la societat catalana i els poders d’Estat és un conflicte objectiu que es manifesta en el terreny cultural, en el polític i en l’econòmic. Sense sobirania cultural, política i econòmica Catalunya no estarà en condicions d’actualitzar un projecte col·lectiu avançat i progressista en el context de l’actual fase de globalització (o mundialització) capitalista.
  2. El context general és singularment complex: redefinició conflictiva de l’ordre geopolític mundial (avui reflectit en la invasió militar d’Ucraïna), emergència climàtica, crisi de la democràcia liberal, desequilibris estructurals i indefinició en el projecte de la Unió Europea...
  3. El procés d’autodeterminació de Catalunya és un procés de llarg recorregut. No va començar fa deu anys i és absurd determinar per decret quan podrà culminar. Depèn de moltes variables, no sempre controlables.
  4. Sigui com sigui, el procés sobiranista català no té opcions si no camina sobre dues potes: la fortalesa institucional de l’autogovern i la capacitat de mobilització social. Menystenir les institucions o la mobilització ciutadana (o totes dues coses) és garantia de fracàs.
  5. Tot això s’esdevé en un context en què la nació no està “acabada” i no és prou forta. A menys d’un mes del cinquè aniversari de l’1 d’octubre del 17 ja és difícil no entendre que no hi haurà cap “culminació” de la independència sense un reforçament nacional. Sense una urgent actualització del projecte català de “nation-building”, de construcció nacional

Quines serien les columnes bàsiques de la continuïtat actualitzada de la construcció nacional catalana? Com a mínim, quatre: a) societat del coneixement (cultura, comunicació, educació i ciència); b) actualització del model econòmic en el marc de la societat del coneixement i la transició ecològica; c) llengua i identitat de projecte; i d) model social democràtic inclusiu i feminista.

Com a professor universitari de comunicació, em sento més autoritzat per parlar de cultura, comunicació, educació i ciència. I estic fermament convençut que l’aposta radical per la societat del coneixement és el principal catalitzador de totes les transformacions contingudes en els altres tres àmbits. L’aposta catalana per la societat del coneixement és la via més directa al progrés social i la plena sobirania nacional.


El Pacte Nacional per la Societat del Coneixement (PN@SC) signat el 2020 ja va definir un marc d’actuació que potencia el paper del sistema universitari català. Ens cal aplicar-lo i actualitzar-lo dedicant els recursos precisos. També acabar d’impulsar la Llei de la ciència de Catalunya, i generar el màxim de sinergies amb els àmbits d’educció, cultura, comunicació i indústria. Però d’això en parlaré la pròxima setmana amb una mica més de detall.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Enric Marín i Otto
Degà de la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, on també és professor de Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura. President de Catalunya Sí. Ha fet recerca sobre la societat de la informació, les identitats culturals i el canvi social. Degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació (1991-95), Secretari General de la UAB (1998-2002), Secretari de Comunicació de la Generalitat de Catalunya (2004-06) i president de la CCMA (2010-12). Coautor, amb Joan Manuel Tresserras, del llibre Obertura republicana. Catalunya desprès del nacionalisme. A Twitter, @EMarinOtto.
Més articles de l'autor
20/11/2022

​Contra la derogació del delicte de sedició!

06/11/2022

Socialisme o barbàrie

23/10/2022

Debilitar el país... per erosionar ERC

09/10/2022

Nou cicle polític a Catalunya

25/09/2022

​Populismes, democràcia i Catalunya

16/09/2022

Societat del coneixement, progrés i sobirania nacional

04/09/2022

La continuïtat del «nation-building» català

14/08/2022

Els Borbons i Simón Bolívar

31/07/2022

Borràs i el canvi de cicle

17/07/2022

La mesa de negociació, segona part

Participació