opinió ND

El perquè de la vaga de caça de senglar

per Eduard Melero, 31 d'agost de 2022 a les 09:36 |

«Cal una llei de caça actualitzada, amb regulacions consensuades amb el col·lectiu i que siguin útils i viables amb la realitat del territori»

per Eduard Melero, 31 d'agost de 2022 a les 09:36 |
Molts veïns heu sentit a parlar o a dir que enguany no es caçarà el senglar perquè els caçadors ens hem declarat en vaga i ens demaneu el perquè d’aquesta vaga. Aquí teniu un petit resum de l’estat de la qüestió.

Fa molts anys que el col·lectiu caçador se sent menystingut per l’Administració i els mitjans de comunicació públics, ja sigui perquè la majoria de polítics (reflex de la societat en què vivim) s’han tornat “animalistes” o bé perquè els que ho coneixen se senten en minoria i es veuen incapaços de defensar-ho públicament per por a perdre vots.


Farts d’anar-se trobant cada cop més pressionats per la burocràcia, estigmatitzats per una part de la societat (la més urbanita) i governats per unes lleis cada cop més restrictives han pres la decisió de fer una aturada de caça de senglar a fi de poder ser escoltats.

En aquest context, els caçadors de Girona, en una reunió amb la Territorial de caça van decidir per unanimitat no començar la temporada de caça del senglar, incloent les batudes per danys, almenys fins que la Generalitat no elimini el nou punt 8.3 de l’Ordre de vedes. A aquesta proclama s’hi han anat afegint quasi totes les colles de caça del senglar de Catalunya.


El detonant d’aquest anunci de vaga va ser el nou punt 8.3 que s’ha introduït a l’actual Ordre de Vedes, que diu textualment el següent: “8.3. La persona o entitat titular de l’aprofitament cinegètic o la persona en qui delegui, d’acord amb el pla tècnic de gestió cinegètica vigent, comunicarà amb la màxima previsió possible, i en tot cas abans del seu inici, al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, mitjançant el tramitador o l’aplicació informàtica que aquest departament habiliti a tal efecte, les batudes de caça major previstes durant la temporada hàbil de caça, indicant la matrícula del terreny cinegètic, la data, l’horari previst, el municipi i les coordenades UTM del punt central de la batuda.”

Doncs bé, per als desconeixedors del món de la cacera, això és inassolible en la majoria de batudes o “ganxos” de senglar que es fan a Catalunya, perquè fins el mateix moment de l’inici de la cacera, en funció dels rastres que es vegin, no se sap del cert on es caçarà. Fins i tot, durant una mateixa jornada de caça, el lloc pot variar.


Representants del Departament han explicat, en diferents reunions amb entitats de caça, que aquesta mesura es fa per garantir la seguretat del usuaris del medi natural (arrel de les pressions que ha rebut el Govern per part de familiars d’una persona accidentada l’any passat en una cacera del senglar mentre passejava en bicicleta). Els caçadors, sempre a favor de la seguretat en l’exercici de la seva activitat, consideren que aquesta mesura no garantirà més seguretat durant la caça del senglar, pels motius que s’exposen a continuació.

Si el que es pretén es reduir el risc d’accidents amb usuaris del medi natural (boletaires, excursionistes, ciclistes, esparreguers, recol·lectors de pinyes, de llentiscle, de plantes aromàtiques...) durant la caça del senglar, la solució és que no entrin a la zona de batuda, que segurament estarà senyalitzada amb les plaques que el Departament ja fa uns anys que obliga a col·locar.


I en cas que hi entrin, que ho facin de forma respectuosa amb els components de la cacera, que vagin amb roba ben vistosa (com fem nosaltres) i que es limitin a actuar amb normalitat, sense sortir dels camins i/o demanin al caçador que trobin, on poden desenvolupar la seva activitat sense que corrin cap risc ni destorbin el desenvolupament de la batuda. Això darrer ho hem fet infinitat de vegades, els diem: veieu aquell espai d’allà? Doncs podeu fer tranquils que per allà no hi ha cap mena d’incompatibilitat, perquè nosaltres sabem on tenim els nostres companys i on hi ha zones que no afecten a la batuda i poden ser ocupades per altres usuaris.

Els altres usuaris del medi natural a vegades això ho reben amb gratitud i altres vegades s’indignen i fins i tot insulten amb expressions que no cal reproduir. Però tot i així, els caçadors segueixen fent pedagogia mentre l’Administració toca el violí.

Referent a la comunicació del punt 8.3… creieu que qui vulgui sortir al bosc mirarà un web (que encara no està operativa i de la qual encara no se n’ha fet difusió a la societat) per saber on es fa una cacera de senglar i modificar així la seva sortida pertinentment? Cal tenir en compte, a més, que aquesta comunicació, els caçadors la poden fer un minut abans de començar. La comunicació amb dies d’antelació és totalment incompatible en la majoria de caceres, a excepció de les que s’organitzen entre diferents colles o les que tenen lloc en parcs naturals amb calendari d’actuacions.

És obvi que si es comunica i la informació és disponible online, més informació poden tenir els usuaris del medi natural més previsors i amb més habilitats informàtiques…, però això segueix sense garantir la seguretat de les batudes, perquè no tothom vetllarà per estar informat, perquè qui vulgui seguirà podent entrar de qualsevol manera dins les batudes… llavors, què haurem aconseguit? Gastar més diner públic en un web, en una aplicació mòbil, unes notes de premsa lluint nous mecanismes de comunicació, això segur,… i que amb sort algunes persones en facin un bon ús.

Els caçadors estan obligats a comunicar on es realitza la cacera, i qui vulgui pot entrar a fer la seva activitat allà mateix? Només els caçadors tenen obligacions? Cal no obviar que l’activitat cinegètica és LEGAL, que disposa de l’autorització dels propietaris dels terrenys on s’actua (el 77% del bosc català és privat), que disposa d’assegurances obligatòries per al seu exercici i que, agradi o no dir-ho, és NECESSÀRIA.

Això passa amb la resta d’usuaris/activitats que es fan al bosc? Només tenen drets? De què serveix comunicar on es caçarà si no hi ha cap acció de regulació o coercitiva cap als que entren a la batuda? La discussió, senyores i senyors, podria centrar-se en quins drets prevalen en cada moment… potser? Què preval, tant a nivell de necessitats del territori com de seguretat? Que es caci i que es faci de la millor i més segura manera possible. I això implica a tothom, no només als caçadors.

Ja n’hi ha prou d’anar només a “sobreregular” els “fàcils”. Aquí s’ha de llegir més enllà de les línies del 8.3, i entendre que el que s’està exigint és que els caçadors comptin amb el reconeixement i l’aval de la seva activitat per part de l’Administració i els polítics responsables, sense embuts, en obert i sense tabús. Si l’activitat gaudeix d’aquest reconeixement públic, si es protegeix l’activitat cinegètica de veritat, si s’explica a la ciutadania per què és necessària (arguments no en falten), es crearà amb el temps consciència pública sobre el tema, sobre la necessitat de deixar fer les batudes, de restringir l’accés d’altres usuaris al seu interior, per seguretat.

Cal voluntat per fer aquest treball de base. Després que vinguin les regulacions (per tothom!) que calguin, amb una llei de caça actualitzada, però consensuades amb el col·lectiu per fer-les viables amb la realitat del territori i que siguin útils. Així també s’invertiran els diners públics de forma més eficaç… Cal anar al fons de la qüestió!

Les conseqüències d’aquesta vaga seran múltiples i variades. El fet de no caçar senglars provocarà amb tota probabilitat un augment d’accidents de trànsit amb aquestes espècies, així com també agreujarà els danys a l’agricultura i pot facilitar encara més l’entrada de la pesta porcina africana (PPA), ja que el senglar és el principal portador, fet que posaria contra les cordes a tot el sector porcí.

Amb aquest anunci de vaga, pagesos i el sector porcí ja han posat el crit al cel i des del col·lectiu caçador, conscients del que els suposa, se n’espera empatia, perquè al cap i a la fi és una lluita compartida entre els diferents agents del sector primari, del món rural en general.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Eduard Melero
Director de Cinegeticat.cat
(Cardona, 1979)
Gestor dels recursos naturals i paisatgístics.
 
A Twitter, @bosquerol
Més articles de l'autor
31/08/2022

El perquè de la vaga de caça de senglar

04/01/2021

Caçar no és matar

21/11/2018

Quins són els valors dels caçadors?

Participació