1 de 10
fil directe

Tancar la por al quarto fosc

per Pep Martí i Vallverdú, Barcelona, Catalunya | 29 d'agost de 2022 a les 20:00 |

«Les pors mai són neutres, són una arma poderosa emprada per forces interessades a controlar els impulsos socials»

S'acosta la tardor i, amb ella, semblen alinear-se sobre l'skyline de la realitat els pitjors auguris. La crisi inflacionària, impulsada en bona part per l'augment dels preus de l'energia i accentuada per la guerra a Ucraïna, porta vents de tempesta. El proper hivern s'ha convertit ja en l'estació de les nostres pors. En una crisi econòmica, la psicologia juga un paper fonamental i les pors mai són neutres. Són una arma poderosa emprada per forces interessades a controlar els impulsos socials. Aquest, el de la por, serà un dels principals camps de batalla que hi haurà els propers mesos. Aquest dilluns, des de l'àmbit sindical s'ha denunciat el mal que fa el catastrofisme.   

Des de l'inici de la crisi de preus, hi ha hagut una pugna pel domini del relat sobre la seva gravetat. L'alarmisme ha estat el principal ingredient dels sectors més conservadors. En el cas de l'estat espanyol, com es dona també als Estats Units, els anuncis d'una recessió imminent s'han brandat com un fet inevitable. Però com sol passar, entre les afirmacions més apocalíptiques i la realitat hi ha molta distància. I hi ha un factor que no s'ha d'oblidar. Aquest cop, el lideratge europeu és conscient de la magnitud del repte. L'anunci fet per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Layen, sobre la reforma del mercat elèctric, va en aquesta direcció.   


Des de la dreta espanyola ja fa mesos que s'anuncia una recessió que els principals analistes descarten. El Banc d'Espanya ha rebaixat les previsions de creixement a un 4,5%, gairebé dos punts menys del previst. Però una recessió són dos trimestres seguits amb creixement negatiu. Tampoc és cert que estiguem en el pitjor moment pel que fa a ocupació. El juny passat, la xifra d'aturats va estar per primer cop en dècades per sota dels tres milions. 

Ningú qüestiona que s'estigui davant d'una situació excepcionalment difícil. Però permetre que s'instal·li una sensació de pànic només farà que empitjorar les coses. Ho deia gràficament un analista reputat com el britànic Michael Hewsom, segons el qual podria acabar sent poc rellevant que Rússia estronqués les vies de transport del gas, ja que els mercats estaven comportant-se com si això ja fos un fet. 


Moltes vegades s'ha citat el famós discurs de Franklin Roosevelt del març del 1933, quan prenia possessió com a president dels EUA en plena Depressió. Ha quedat d'aquest moment la frase en què afirmava que només s'havia de tenir temor a la por. Però en aquest discurs, Roosevelt va dir moltes més coses. Advertia contra l'optimisme ingenu i assegurava que calia dir la veritat als ciutadans. Deia que la recuperació depenia de l'aplicació de "valors socials més nobles que el mer benefici econòmic".

El líder nord-americà va invocar un concepte de la felicitat diferent del dels simples comptes de resultats. Va dir en aquest discurs que la felicitat "no és la simple possessió de diner, és la satisfacció dels objectius i l'emoció de l'esforç creatiu". Després, les anomenades Converses al costat del foc, les intervencions per ràdio del líder nord-americà, van ajudar molt a asserenar els ànims d'una societat castigada per la crisi i el desànim. Cal exigir als nostres responsables polítics que aprenguin d'un polític com Roosevelt, que mai va negar la gravetat de la crisi però no va voler arribar al poder gràcies a la desgràcia dels altres. 

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Soc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M'agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. He estat membre de les juntes directives d'Amics de la Unesco de Barcelona i de l'Ateneu Barcelonès. Ubicat en l'esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
Més articles de l'autor
05/12/2022

El catastrofisme és un error

28/11/2022

La sanitat, més enllà dels metges

21/11/2022

Per fi la memòria?

14/11/2022

La impossibilitat de celebrar victòries?

07/11/2022

Avinguda de José Barrionuevo

02/11/2022

Dignitat andorrana

24/10/2022

Una República amb vicis vells?

17/10/2022

«Manca finezza» a Interior?

10/10/2022

Pressupostos o pressupostos

03/10/2022

Externalitzar les responsabilitats?

Participació