1 de 10
opinió

Fractura generacional

per Marina Geli, 22 d'agost de 2022 a les 20:00 |

«A Catalunya urgeix la revisió del model econòmic i d'ocupació per equilibrar les expectatives i la realitat dels joves»

La generació actual de població jove a Catalunya, de 16 a 35 anys, és la més formada de la història i, alhora, gaudeix de menys oportunitats professionals i salarials que la dels seus pares. Aquest fet és nou i trenca un llarg període des de la Guerra Civil i postguerra. Les seves conseqüències són múltiples: demogràfiques amb caiguda de la natalitat i envelliment de la població, migració del talent, impossibilitat d'emancipació, desconfiança en la política i en la democràcia i creixent fractura generacional.

El nivell educatiu de la població jove és superior a la dels seus ascendents. A Catalunya tenim més graduats universitaris que la mitjana d'Europa però menys joves amb formació professional superior i més abandonament educatiu prematur. El 36% dels graduats universitaris treballen en feines de baixa qualificació, molt superior al 23% de la Unió Europea. El 14,8% dels joves abandonen els estudis prematurament versus el 9,7% a la Unió Europea. Entre els nois aquest augmenta al 19,4% comparat amb el 9,9% de les noies. L'abandonament prematur educatiu a la Unió Europea és superior entre els nois (7,9% noies, 11,4% nois) però amb una escletxa diferencial molt menor.


L'accés i la qualitat de l'ocupació és l'element diferencial indicant que és conseqüència del model econòmic, laboral i dels tipus de sectors productius. El pes superior de la restauració, del comerç, del turisme i de la construcció entre els sectors productius, els salaris més baixos i la major temporalitat marquen la diferència. El 16% dels treballadors són pobres i creix la migració de joves amb alta formació per raons de carrera professional i salarial. El salari mínim interprofessional i el salari mitjà són 20% inferiors a Espanya que a la mitjana de la Unió Europea.

L'emigració ha anat creixent a Catalunya els darrers anys. 357.000 catalans resideixen a l'estranger, un 4,6% de la població catalana; molt d'ells són joves, nois i noies, amb qualificació professional que cerquen a l'estranger (Unió Europea i els Estats Units, preferentment) reconeixement i progrés professional.


L'atur registrat a final del segon trimestre a Catalunya és del 9,29% (8,41% homes i 10,24% dones) i a UE del 6,8% (6,7% homes i 7,4% dones). L'atur juvenil arriba al 25% comparat amb el 7,6% entre 25-54 anys i el 7,9% dels treballadors de 55 anys o més. L'atur, la precarietat laboral i les expectatives de qualitat de vida dels joves fan que l'emancipació juvenil sigui molt baixa entorn del 20%, només 2 de cada 10 joves fins als 30 anys viuen fora del nucli familiar. El preu de l'habitatge és la causa principal de despesa fixa.

A la Unió Europea s'inverteix el 0,5% del PIB en habitatge social, de compra o lloguer, comparat amb el 0,06% a Catalunya. El preu del lloguer ha crescut tres vegades més que els salaris els darrers quatre anys. Al problema de l'habitatge s'afegeix l'alt cost del subministrament de l'energia i de la resta de despeses bàsiques agreujat per un IPC entorn del 10%. Els salaris han perdut poder adquisitiu amb creixements màxims del 2-3% i per sota de les pensions que augmenten entorn del 8%.


La caiguda de la natalitat, el retard de la maternitat i l'alta esperança de vida generen un envelliment progressiu i un creixement natural negatiu de la població a Catalunya des el 2018. El nombre de fills vius per dona està en mínims històrics, 1,20 (2021) amb un decreixement continu (UE 1.50). L'edat de la mare al néixer el primer fill és de 32,70 anys.

A partir del 2018 el nombre de naixements és inferior al nombre de defuncions (dades 2021: naixements 57.704, defuncions 69.366, moviment natural menys 11.812, increment anual poblacional 20.000; població 2021, 7,74 milions comparat amb 7,72 l'any 2020). Només el flux migratori fa que la població catalana creixi. L'esperança de vida és de 83,33 anys (86,08 dones i 80,49 homes) recuperant un any de vida de l'any i mig perdut l'any 2020 durant el primer any de pandèmia de la Covid-19.


La població mundial ha arribat a 8.000 milions, l'edat mitjana és de 30 anys. El 25% de la població mundial està a la franja de 0-14 anys, el 9% 65 anys o més i el 66% entre 14 i 65 anys. A Catalunya, en la mitjana de la UE, l'edat mitjana és de 42 anys, el 13,8% són menors de 15 anys, el 17,4% tenen 65 anys o més, el 68,8% entre 15 i 65 anys. Només la immigració manté el creixement poblacional. Vuit comunitats o ciutats autònomes espanyoles perden població (Castella i Lleó, Astúries, Extremadura, Ceuta i Melilla, especialment).

A Catalunya el 16% de la població és nascuda a l'estranger, a Barcelona ciutat (que ha perdut població l'any 2021) el 21,58%. A Ciutat Vella el 51%. El 32% dels naixements a Catalunya l'any 2021 van ser de mares catalanes nascudes a l'estranger.

Quan una generació perd expectatives i disposa de menys possibilitats que els seus progenitors es gesta una fractura generacional i social. La millora del nivell educatiu d'una gran part de la població jove sense ocupació concordant amb aquesta capacitació genera frustració professional i també personal. Hi ha un món obert per a ells i escasses possibilitats d'emancipació, de vida independent. Agreujat entre els joves de famílies de renda baixa i mitjana. La perspectiva de gènere ens indica una dissociació, les noies joves tenen més formació que els nois i tenen menys possibilitats laborals, menys salari, més temporalitat i han de decidir entorn la maternitat.

Urgeix la revisió del model econòmic i d'ocupació per equilibrar les expectatives i la realitat dels joves de Catalunya. Afecta la societat catalana en els seus fonaments i en tots els àmbits. Més d'un 30% dels joves no tenen ajustades les seves expectatives a la seva educació i un 20% no tenen la capacitació mínima pels canvis del segle XXI. Hi ha descapitalització de talent. Està en crisi la confiança social de tota una generació i la dels seus pares que veuen com els seus fills tenen menys possibilitats de les que esperaven.

La credibilitat de la democràcia com a millora del bé comú i de la regulació de l'economia està qüestionada. No podem conjugar el verb procrastinar, els canvis no poden ajornar-se. És la política d'Estat amb majúscules.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Marina Geli
Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació, coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista. A Twitter: @marinageli.
Més articles de l'autor
28/11/2022

Joves: malestar emocional i el sentit de la vida

14/11/2022

El repte de la salut auditiva

01/11/2022

Reforma o derogació de la sedició?

17/10/2022

Covid-19, temporada 2022-2023: un virus més?

03/10/2022

Salvem el Govern, guanyem la independència

19/09/2022

Cinc anys de l'1-O: la Síndrome d’Estocolm

05/09/2022

Salut sexual i reproductiva, centralisme i perspectiva de gènere

22/08/2022

Fractura generacional

08/08/2022

Alertes que demanen reformes

25/07/2022

La globalització de la verola del mico

Participació