FIL DIRECTE

Feu coses, o calleu

per Germà Capdevila, 20 d'agost de 2022 a les 20:00 |

«Hi ha paraules de Papasseit que semblen dites avui mateix: “Jo no puc conformar-me que en nom de la unitat d’un Estat qualsevol em fermin els grillons de l’esclavatge.”»

per Germà Capdevila, 20 d'agost de 2022 a les 20:00 |
El mes d’agost és sempre una ocasió propícia per tornar a Papasseit. Només faltes dos anys per commemorar el centenari de la mort d’un dels poetes més extraordinaris que ha donat aquest país, precisament un mes d’agost de 1924. Jove, massa jove, va marxar amb moltes coses per dir encara. 

Joan Salvat-Papasseit, “de mare gitana, d’obrera estirp i de lleial nació; de dignitat poeta”, segons la descripció que consta a la placa del carrer de l’Argenteria, just a sota del pis on la tuberculosi se’l va emportar amb només 30 anys. Quant de talent, de creativitat, d’emoció i de saviesa ens hauria pogut regalar Papasseit si hagués viscut 30 o 40 anys més? 


No ho sabrem mai, però sí que podem recordar-lo llegint i gaudint de la seva obra. És magnífica la seva manera de venerar l’amor en tots els seus aspectes, però sobretot l’atracció efímera i ocasional que tots sentim en moltes ocasions, i que Papasseit va descriure com ningú: “Somriure, i que el somriure no fereixi ni el mateix que somriu; heus aquí el que és difícil.”

Joan Salvat-Papasseit era un patriota de pedra picada, però no entenia l’alliberament nacional separat de la justícia social: “Més alt que les banderes i els altars, cobertors de crims i de pillatge, estan els que treballen i no poden menjar.” 


El compromís, insubornable: “Som de la Llibertat i per la Llibertat: de suara i per sempre. Allí on clami un esclau, allí nosaltres”, i encara més: “La llibertat no és cara per escassa, sinó escassa perquè s’ha de guanyar.” 

Hi ha paraules seves que semblen dites avui mateix: “Jo no puc conformar-me que en nom de la unitat d’un Estat qualsevol em fermin els grillons de l’esclavatge.” 


Sobre els pobles d’Espanya: “L’Estat és un mal pare qui corromp llurs filles per a vida innoble. Aquestes –les nacions– protesten i es rebel·len.” 

Més mots d’una actualitat rabiüda: “M’estimo els insurgents més que no els conformistes i oprimits”, i “sou boigs perquè us ho diuen quan així us expliqueu? Feu-vos, doncs, un gran mèrit d’ésser separatistes”. 


Per acabar, un clam sempre vigent: “Fem coses. A aquells que no fan mai res no els tingueu en compte, si no és per di’ls-hi això: Feu coses o calleu.”

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
Més articles de l'autor
25/11/2022

El torn del PSC

18/11/2022

Pressupostos necessaris

13/11/2022

El trumfo d’Aragonès

06/11/2022

Pressupostos, taula i municipals

30/10/2022

La incapacitat d’Espanya

23/10/2022

Catalunya enmig de la tempesta

16/10/2022

El llegat de Companys, avui

09/10/2022

On queda el 52%?

02/10/2022

Cinc anys després

23/09/2022

La fàbrica espanyola d’independentistes

Participació