opinió

Perdó per existir

«Hi ha qui creu que disposa del monopoli sobre la representació mediàtica i ens ha imposat la convicció que algunes realitats han de ser amputades de l'esfera pública»

per Jonathan Martínez, 18 d'agost de 2022 a les 20:00 |
Lee aquí la versió en castellano del artículo de Jonathan Martínez

Aquesta setmana han sortit a la venda les entrades per a l'estrena de Black is Beltza II, la pel·lícula de Fermin Muguruza que es projectarà el setembre al Festival de Cinema de Donostia. Es compliran quatre anys des que es va estrenar la primera part i el que podria haver estat una simple celebració de la cultura rebel va acabar lliscant cap a una controvèrsia sobre la llibertat d'expressió. Com que els sectors cavernaris que van atiar llavors la polèmica continuen avui enfangant el debat social, convé preparar-se per a la que es veu a venir.


TVE va entrevistar Fermin Muguruza una nit d'octubre del 2018. Poques hores més tard, Marimar Blanco va reclamar una disculpa a l'ens públic. Segons la Fundació Víctimes del Terrorisme, TVE estava afavorint "l'estratègia d'ETA i el seu entorn de blanquejar la imatge". L'entrevistador, Antonio Gárate, va reaccionar amb sorpresa, ja que havia tingut la precaució de presentar Muguruza com algú "que ha estat titllat per alguns de proetarra". La rebequeria va sortir tant de mare que Gárate va arribar a demanar perdó.

La veritat és que va ser una tardor efervescent. Un dia, durant una emissió d'Operación Triunfo, un dels concursants va dir d'una manera casual "em cago a Falange" i la directora Noemí Galera ho va secundar. "Aquí també em cago jo". El cas és que el partit va estendre una queixa i TVE es va haver de disculpar. "RTVE advoca per la pluralitat ideològica i estem en contra d'aquest tipus de comentaris".


Per aquelles dates s'emetia un anunci de la marca de cerveses San Miguel on una noia explicava que a Benidorm hi ha establiments de cultures diverses. Fins i tot una ferriko taverna. Tant Falange com Democràcia Nacional van acusar San Miguel de promocionar ETA i la companyia va retirar l'espot. "En cap cas hem pretès recolzar ni banalitzar el terrorisme, però entenem el malestar que ha pogut generar aquesta peça creativa i ho lamentem". És inútil repetir aquí que herriko taverna no significa altra cosa que "taverna popular". Els neandertals del pensament únic no busquen explicacions, sinó l'extermini de la diferència.

Hi ha qui creu que disposa del monopoli sobre la representació mediàtica i ens ha imposat la convicció que algunes realitats han de ser amputades de l'esfera pública o que, com a molt, s'han d'oferir amb advertències subtils com les d'aquells missatges dissuasius que llegim als paquets de tabac. "Fumar pot matar". "Ha estat titllat per alguns de proetarra". És fàcil imaginar l'enrenou si la televisió pública catalana, per posar un exemple, presentés Marimar Blanco com algú que ha estat titllada de fanàtica inquisidora.


Aquesta tardor, la nova pel·lícula de Fermin Muguruza veurà la llum i algú tornarà a demanar perdó en el nostre nom. Perdoneu perquè quatre anys després, malament que us pesi, segueix havent-hi gent que brinda a les ferrikos i caga a Falange i porta a les pantalles relats de llibertat. Perdó per respirar. Perdó per existir.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jonathan Martínez
Jonathan Martínez (Bilbao, 1982) és investigador en Comunicació Audiovisual. Col·labora en diversos mitjans com Naiz, Ctxt, Kamchatka, Catalunya Ràdio, ETB i TV3. A Twitter: @jonathanmartinz
29/09/2022

Pixar en companyia

29/09/2022

Mear en compañía

15/09/2022

Empat infinit

15/09/2022

Empate infinito

01/09/2022

Caiguts del cel

01/09/2022

Caídos del cielo

18/08/2022

Perdó per existir

18/08/2022

Perdón per existir

04/08/2022

L'eterna possibilitat de la guerra

04/08/2022

La eterna posibilidad de la guerra

Participació