OPINIÓ

Fer país també és això

«Reobrir la corresponsalia nordcatalana de TV3 és una qüestió de voluntat política de servei al país i no hauria de tenir res a veure amb la seva despolitització. O potser sí?»

per Jordi Borràs, 8 d'agost de 2022 a les 20:00 |
Fa pocs dies s'anunciava el resultat del concurs que ha decidit qui capitanejarà la ràdio i la televisió públiques de Catalunya durant els pròxims anys. Es tracta de Jordi Borda a Catalunya Ràdio i de Sigfrid Gras, a TV3. Tots dos són professionals que es coneixen de pe a pa les respectives cases i prou feina tenen en fer de la seva direcció la punta de llança per tornar a fer dels mitjans públics catalans un servei públic de país i per al país.
 

Celebro i molt la voluntat de la direcció de TV3 d'abocar recursos i esforços en el nou Super3 —que ha d'aparèixer el pròxim mes d'octubre— per tal de repescar un públic infantil que ha migrat en massa cap a les plataformes digitals on l'oferta en català és pràcticament inexistent. Pel que fa a la ràdio, la intenció de Borda "d'oferir continguts de qualitat i informació de rigor i buscar els nous públics que potser han desconnectat", també és un anunci esperançador. No obstant això, l'advertència del director de TV3 —permeteu-me que hi vegi certa hostilitat en l'anunci— de "despolititzar la graella de la televisió pública i apostar per l'entreteniment", m'alarmen prou. Què vol dir exactament despolititzar la graella de TV3?
 

M'alarma perquè la televisió pública de Catalunya va néixer amb vocació de ser un servei públic nacional, però ha resultat ser que ni en els anys de la més elevada "politització" dels mitjans públics catalans, no hi ha hagut cap mena de voluntat des de la direcció de la casa de reobrir la corresponsalia que va cobrir l'actualitat nordcatalana fins l'any 2013 amb Pere Codonyan al capdavant. Fa nou anys, sota la presidència d'Artur Mas i amb les retallades com a excusa, es va decidir liquidar el que durant molt anys va ser l'únic enllaç amb la realitat del nord del país pels catalans del sud de l'Albera. Gairebé una dècada després —i m'agradaria molt equivocar-me— sembla ser que la reobertura de la corresponsalia de Perpinyà ni tant sols es contempla.
 

Algú podria dir que el que passa al nord de Catalunya ja té la cobertura informativa d'una molt bona professional, Sion Biurrun, que no s'està mai de fer cròniques quan l'actualitat ho requereix, però al cap i a la fi aquestes són peces que les ha de compaginar amb les del seu dia a dia en terres gironines. El Rosselló, el Capcir, la Fenolleda, la Cerdanya el Vallespir i el Conflent, mereixen una corresponsalia pròpia. La idiosincràsia del nord de Catalunya necessita periodistes del territori que treballin per aquest tros de país sota administració francesa.

Perquè fer país també és això, que els nordcatalans tinguin la certesa que la televisió nacional de Catalunya és nacional i no pas autonòmica, i que els sudcatalans sàpiguen, entre d'altres coses d'una obvietat tremenda, què es diu Prada i no Prades, Cotlliure i no Collioure i que la muntanya que il·lumina cada any moltes de les fogueres de Sant Joan arreu dels Països Catalans amb la flama que s'encén des de dalt del seu pic, és el Canigó i no pas el Canigou. Que el festival de fotoperiodisme més important d'Europa és el Visa de Perpinyà i que a tres pobles del Vallespir s'hi fan unes festes antiquíssimes, les festes de l'Os, que són candidates a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
 
Tot amb tot, costa d'entendre que entre el pressupost multimilionari que es destina als engranatges dels dos grans mitjans públics de la CCMA i les conseqüents carretades de diner públic que facturen les diverses productores privades que fabriquen continguts d'entreteniment pels respectius mitjans de la Corpo, no hi hagi ni un sol ral per a reobrir la corresponsalia de Perpinyà. Al cap i a la fi, reobrir la corresponsalia nordcatalana és una qüestió de voluntat política de servei al país i no hauria de tenir pas res a veure amb la despolitització de la graella de TV3. O potser sí?

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Borràs
Jordi Borràs (Barcelona, 1981) és fotoperiodista freelance i membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Actualment és cap de fotografia del magazín La Mira i col·labora, entre altres mitjans, amb l'Agència Catalana de Notícies. Ha dedicat bona part de la seva obra professional a investigar i documentar l'extrema dreta tant a Catalunya com a la resta d'Europa i és autor de diversos llibres.
jordiborras
19/09/2022

Li diuen bilingüisme perquè supremacisme quedava lleig

05/09/2022

I això del català quan ho resoldrem?

22/08/2022

Barcelona

08/08/2022

Fer país també és això

25/07/2022

El país dels nostres fills

11/07/2022

El trampolí de Vox

27/06/2022

Els fatxes ja han guanyat

13/06/2022

L’independentisme tòxic

30/05/2022

El català depèn de tu

16/05/2022

Preguntes obligades

Participació