1 de 10
opinió

La globalització de la verola del mico

per Marina Geli, 25 de juliol de 2022 a les 20:00 |

«El brot actual de verola del mico és un signe més de la globalització de les malalties abans endèmiques»

El brot actual de verola del mico és un signe més de la globalització de les malalties abans endèmiques d’alguns estats tropicals. Alhora les zoonosis, malalties de transmissió dels animals a éssers humans, són molt importants en la salut pública local i global. La verola dels simis, símica, és causada pel virus de la verola pròpia dels primats no humans. Aquest pertany, igual que el virus de la verola humana, al gènere Orthopoxvirus, de la família dels Poxviridae. L’acrònim és MPXV, Monkeypoxvirus. La verola símica en humans és una zoonosi endèmica de la selva tropical de l’Àfrica Central i Occidental i esporàdicament en altres realitats geogràfiques. El virus de la verola del mico es transmet per contacte estret amb una persona o animal infectat, viu o mort, a través de lesions cutànies, líquids corporals i roba contaminada.

En general és una malaltia amb afectació cutània, limfadenopatia, quadre febril autolimitat entre 2-4 setmanes i amb una letalitat entre 1-10% segons variants i entorn. En pocs casos cursa amb pneumònia, encefalitis, infecció corneal amb pèrdua de la visió i molt rarament xoc sèptic. El diagnòstic és clínic i de laboratori a través de la detecció del DNA del virus amb tècniques de PCR (Reacció cadena de la Polimerasa). La verola humana va ser erradicada l’any 1980. La verola va causar, només en el segle XX, 300 milions de persones mortes (mortalitat superior al 30%) i tenim constància d’ella des de feia més de 3.500 anys. El darrer cas als EUA va ser l’any 1949 i el darrer del món a Somàlia l’any 1979. 


L’erradicació de la verola va ser un èxit de la ciència i de la vacunació massiva internacional. Amb el posterior cessament de la vacunació els brots de la verola símica han crescut, ja que aquesta vacuna generava immunitat creuada entre el virus de la verola humana i el virus de la verola del mico. Les persones infectades per la verola símica tenen, en general, menys de 45 anys i no varen estar vacunades. Els rosegadors (rates, lirons, esquirols) i els primats no humans són els hostes reservoris dels ortopoxvirus.

L’any 1958 es van descriure brots en poblacions de micos en captiveri a la República Democràtica del Congo. L’any 1970 es declara el primer brot entre humans en aquest estat africà i casos a molts estats de l’Àfrica Central i Occidental. L’any 2017 va tenir lloc un brot important a Nigèria amb més de 500 casos confirmats i molts de probables i la mortalitat declarada va ser del 3%. L’any 2003 es produeix el primer brot fora del continent africà, als EUA. Posteriorment, casos i reduïts brots a Regne Unit, Israel, Singapur.


El brot actual de la verola del mico fou declarat per l’Agència de Salut britànica el mes de maig d’enguany. El pacient zero és una persona que havia viatjat a Nigèria el 29 abril. El 20 de maig el Regne Unit declara l’alerta localitzada entre homes que tenien sexe amb homes. En aquest moment l’Organització Mundial de la Salut ens indica que hi ha casos i brots a diferents estats del món. Espanya és l’estat amb més casos declarats d’aquesta alerta del 2022. Uns 16.000 casos confirmats internacionalment i d’aquests més de 3000 a Espanya, majoritàriament a la Comunitat de Madrid i a Catalunya.  Els primers casos espanyols van ser a Madrid ciutat entre els clients d’una sauna sovintejada per la comunitat gai. El Regne Unit, USA, Alemanya han declarat més de 1800 casos.

Fins al moment la verola del mico era considerada una malaltia exantemàtica (de predomini lesions cutànies) però les alertes actuals indiquen que és també una infecció de transmissió sexual. Aquest fet ha alertat a la comunitat LGBTQ que reivindica no generar estigma ni discriminació. No és una malaltia de gais. El contagi es produeix degut amb conductes de més risc per la infecció, contacte amb els líquids corporals i lesions cutànies de persones o animals contagiats.


Tot i que la malaltia és autolimitada en la gran part dels casos, hi ha complicacions i en el nostre entorn s’estima que la mortalitat podria estar entorn de l'1%. Hi ha aprovat un tractament antiviral i una vacuna disponible però amb estocs molt reduïts aprovada i comercialitzada l’any 2019 de virus atenuat modificat. Les indicacions de la vacuna preventiva són en contactes molt estrets. Fins avui en els brots fora dels estats endèmics hi ha pocs casos en nens, embarassades o immunodeprimits.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat l’emergència de salut internacional el dia 23 de juliol. Sense consens entre els experts de l’OMS, ja que el risc global és moderat, però a Europa és alt. El creixement ràpid del nombre de casos en dos mesos i l’extensió a 75 països del món ha fet prendre aquesta decisió. Només la COVID-19 i la Pòlio tenen aquesta consideració. Això obliga els estats a fer plans nacionals de prevenció, de detecció precoç enfortint la vigilància epidemiològica i la declaració de casos, de la gravetat i mortalitat i dels mecanismes de transmissió. El 95% dels 16.000 casos confirmats per l’OMS són degudes a pràctiques de risc per la infecció entre homes que tenen sexe amb homes. Entre els casos declarats hi ha cinc persones mortes en el continent africà. S’enforteix els grups de salut pública de tractaments i de seguiment de les vacunes.


A Espanya i a Catalunya s’ha començat la vacunació molt restringida, ja que només hi ha 5.300 vacunes. A Catalunya de moment a unes 1.643 persones, a l’Hospital Clínic, Check Point Barcelona i a la Unitat ITS (Infeccions transmissió sexual) de Drassanes-Vall Hebron. Les persones a qui es recomana la vacunació són homes que practiquen sexe amb homes, positius de VIH (virus immunodeficiència humana-SIDA) i persones amb profilaxi preexposició, PrEP. També a nens, persones immunodeprimides i embarassades amb molta exposició i factors de risc. A Catalunya, segons dades oficials, hi ha unes 6.000 persones només en aquest programa del PrEP, medicació prepràctiques sexuals de risc d’infecció del VIH. El Departament de Salut considera insuficient el nombre de vacunes a disposició. L’emergència mundial actual de la verola del mico ens indica de nou, igual que la Covid, la importància de la globalització en la generalització de malalties fins fa poc endèmiques així com la importància de la vigilància i prevenció de les zoonosis.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Marina Geli
Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació, coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista. A Twitter: @marinageli.
Més articles de l'autor
28/11/2022

Joves: malestar emocional i el sentit de la vida

14/11/2022

El repte de la salut auditiva

01/11/2022

Reforma o derogació de la sedició?

17/10/2022

Covid-19, temporada 2022-2023: un virus més?

03/10/2022

Salvem el Govern, guanyem la independència

19/09/2022

Cinc anys de l'1-O: la Síndrome d’Estocolm

05/09/2022

Salut sexual i reproductiva, centralisme i perspectiva de gènere

22/08/2022

Fractura generacional

08/08/2022

Alertes que demanen reformes

25/07/2022

La globalització de la verola del mico

Participació