opinió

La mentida com a línia editorial

«Si has triat la mentida com a línia editorial, no ens demanis actes de fe a última hora. Tot el que diguis serà mentida fins que es demostri el contrari»

per Jonathan Martínez, 21 de juliol de 2022 a les 20:15 |
Lee aquí la versió en castellano del artículo de Jonathan Martínez

En una faula d'Isop, un mico i una guineu dialoguen sobre els orígens nobles de cadascú. De sobte es troben amb uns sepulcres i el mico comença a fer olles. La guineu, en veure el seu acompanyant tan compungit, li pregunta el motiu del seu lament. "Com no he de plorar en veure les tombes dels meus avantpassats?", diu el mico. Al que respon la guineu: "Aprofita ara per dir falsedats perquè no s'aixecaran per desmentir-te". Els mentiders, diu Isop, menteixen més quan ningú els contradiu.


Les darreres setmanes, sota l'huracà del Ferrerasgate, s'ha posat en qüestió amb més força que mai el paper dels grans mitjans de comunicació i del relat dominant. La controvèrsia no només afecta el fals informe PISA, la policia patriòtica o Villarejo, sinó que ha compromès la credibilitat del conjunt del periodisme oficial. Potser en altres temps la mentida hauria sortit indemne. En els nostres dies, en canvi, la informació vola per l'ordit digital a una velocitat esbalaïdora i qualsevol que tingui ulls i orelles ha pogut constatar la dimensió del frau.

Mentre les estrelles de La Sexta capejaven com podien el temporal, alguns internautes s'esgargamellaven contra Newtral, l'empresa de fact-checking d'Ana Pastor. El fact-checking fa referència als processos de verificació que sempre han existit en el periodisme però que han cobrat importància a la calor de les mentides virals. Alguns es pregunten, amb raó, on era Newtral quan Ferreras donava crèdit a un muntatge tan groller com el del compte a Granadines. Altres es pregunten per què Newtral no posa gaire interès a verificar les moltes mentides que ha difós La Sexta. Qui verifica el verificador?


Quan un mitjà de comunicació difon una notícia falsa, hi ha la possibilitat d'atribuir-lo a una relliscada humana. Quan difon dues notícies falses, es pot intuir un error a la verificació. Però quan un mitjà difon fal·làcies una vegada i una altra, aquest mitjà ha de ser etiquetat com una fàbrica de mentides. El 2019, Greenpeace va elaborar un informe sobre les mentides que circulen per WhatsApp i va detectar que la principal font d'informació falsa era OK Diario. Els seus col·laboradors, no obstant, continuen repartint fems a totes les tertúlies de televisió sense que ningú s'atreveixi a tancar-los les portes.

Hi ha una faula d'Isop encara més coneguda. És la del pastor bromista que demanava auxili perquè uns llops que no existien havien atacat les seves ovelles. Fins que van arribar els llops de veritat i ningú no ho va prendre seriosament. Suposo que gairebé tothom ha entès el que és obvi. Que si convides una vegada i una altra a mentiders als teus programes, tu també ets un mentider. Que si dones veu als qui viuen del negoci de les notícies falses, tu també vius del negoci de les notícies falses. Si has triat la mentida com a línia editorial, no ens demanis actes de fe a última hora. Tot el que diguis serà mentida fins que es demostri el contrari.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jonathan Martínez
Jonathan Martínez (Bilbao, 1982) és investigador en Comunicació Audiovisual. Col·labora en diversos mitjans com Naiz, Ctxt, Kamchatka, Catalunya Ràdio, ETB i TV3. A Twitter: @jonathanmartinz
04/08/2022

L'eterna possibilitat de la guerra

04/08/2022

La eterna posibilidad de la guerra

21/07/2022

La mentida com a línia editorial

21/07/2022

La mentira como línia editorial

07/07/2022

La memòria de Gustau Muñoz

07/07/2022

La memoria de Gustau Muñoz

23/06/2022

Periodistes policies

23/06/2022

Periodistas policías

09/06/2022

El negoci dels murs

09/06/2022

El negocio de los muros

Participació