1 de 10

Empat d’impotències

per Eduard Voltas, 16 de juliol de 2022 a les 20:00 |

«Quan toqui reunir-se per revisar el pacte de govern, totes dues parts haurien d’acudir a la trobada amb molta humilitat»

Jordi Turull i Laura Borràs s’han repartit els papers aquest dissabte en relació a la Taula de Diàleg. Per bescantar-la, Turull ha fet servir l’humor, comparant-la amb un grup de whatsapp (“serveix per quedar”), mentre que Borràs ha triat paraules gruixudes (“condueix a la rendició”). La situació és kafkiana, perquè l’estratègia del diàleg de la qual Turull se’n riu és la que ha permès uns indults que fan que Turull pugui –afortunadament– criticar-la des d’un faristol a l’Hospitalet i no des d’una cel·la a Lledoners, cosa que tots els implicats saben i en privat han acceptat de bon grat. Però al mateix temps ERC no li pot contestar això a Turull, ja que la versió oficial és que els indults van ser una decisió generosa de Pedro Sánchez i no una condició dels republicans per la seva investidura. A aquest punt arriba el joc dels absurds de la política catalana.
 

També participen del mateix joc dels absurds les paraules grandiloqüents de Borràs. “Rendició”. Un observador es podria preguntar: rendició, en comparació amb què? Amb la perfectament autonòmica gestió dels consellers i centenars d’alts càrrecs de Junts al Govern de Catalunya? Amb el plàcid recorregut del pacte de govern amb el PSC a la Diputació de Barcelona? Amb la constitucionalíssima gestió del cas del diputat Juvillà? Se suposa que l’alternativa al diàleg és la confrontació, però com que aquesta no existeix perquè no la practiquen ni els seus teòrics defensors, es fa molt difícil comparar els seus rèdits amb els del diàleg. 
 

Podríem concloure que ERC i Junts empaten en impotència a l’hora d’oferir solucions al conflicte amb l’estat. Els republicans no han aconseguit convertir la taula de diàleg en un espai seriós de negociació com era la seva intenció, perquè Pedro Sánchez en fa un ús purament tàctic en funció de les seves necessitats de vots al Congrés de Diputats. Ara la Taula viurà un petit impuls perquè s’acosta la negociació dels PGE i la Moncloa necessitarà els vots d’ERC. Però no cal ser Nostradamus per saber que, un cop aprovats els PGE i amb les municipals i autonòmiques a les portes, el PSOE tornarà a congelar-la sine die. Això no té res a veure amb un procés de negociació ­–ni tan sols de diàleg– seriós. 
 

Per la seva banda, després dels fets de 2017 Junts s’ha mostrat impotent en relació a allò que teòricament predica. Essent Quim Torra president, la gent va ocupar l’aeroport, va tallar autopistes i va calar foc al centre de Barcelona (Urquinaona), però ni el president ni el seu partit van aprofitar aquella força per fer res, més aviat al contrari, van contribuir a frenar i esquivar el potencial momentum. Després, s’han integrat en un govern de gestió autonòmica, han pactat amb el PSC allà on ha fet falta i, a base d’usar-la sense practicar-la, han buidat de significat la paraula confrontació, que ja és poca cosa més que el nostre tuit de cada dia. Un recurs retòric.
 

L’empat d’impotències fa de mal gestionar i, quan toqui reunir-se per revisar el pacte de govern, totes dues parts haurien d’acudir a la trobada amb molta humiltat. La dialèctica diàleg-confrontació ja s’ha vist què dona de si. Potser una manera de sortir de l’atzucac seria aparcar-la per inútil i centrar-se en una cosa molt útil per acostar el país a la independència, una cosa que ja està inventada des de fa dècades, una cosa anomenada construcció nacional. Polítiques lingüístiques efectives, impuls real de l’espai català de comunicació, cohesió i progrés social als barris... Si volen fer feina en comptes d’insistir en les baralles de pati de col·legi, de feina n’hi ha molta.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Eduard Voltas
Nascut a Barcelona (1970). Periodista i editor. Ha estat redactor i cap de redacció a la revista El Temps (1991-1997), i ha dirigit les revistes Descobrir Catalunya (1997-2000) i Sàpiens (2002-2003). Cofundador del Grup Cultura 03, del qual va ser director de continguts. Ha estat vicepresident segon d'Omnium Cultural i secretari de Cultura de la Generalitat (2006-2010). Va exercir la docència a la Facultat de Comunicació Blanquerna durant vint anys (1997-2017). Actualment, és directiu a l'empresa privada i col·labora en diversos mitjans de comunicació. Podeu seguir-lo al seu canal de Telegram
Més articles de l'autor
26/11/2022

Creients no practicants

19/11/2022

​PSC: el vídeo de 2012 o la foto de 2017?

12/11/2022

Moure el PSOE, la pel·lícula

05/11/2022

Òmnium, deu anys després

29/10/2022

Filla de Twitter

22/10/2022

Reconstrucció, institucions, risc

15/10/2022

​Malaguanyats conversos

08/10/2022

El dilema immediat d’ERC

01/10/2022

Cinc anys, cinc idees sobre l’1 d’Octubre

24/09/2022

Preguntes d'un adolescent

Participació