1 de 10
OPINIÓ

Sisa, infant del cel al Grec

per Jordi Bianciotto, 16 de juliol de 2022 a les 09:44 |

«Gairebé sis anys després de la seva retirada, Sisa continua entenent-se amb els joves, de cos o d'esperit, potser més que ningú de la seva fornada»

Sobta el seguici de veus formoses que cantaran Sisa dimecres que ve al Teatre Grec, gairebé totes de generacions més joves. Molt més joves, fins i tot. I sorgeix l'interrogant: ¿resultarà que, fet i fet, Jaume Sisa és el cantant, o cantautor, més influent de la seva generació, si més no a l'escena catalana? Ell, el xicot prim i desnerit, d'ulleres ostentoses, mirada despistada, dotat amb una veu que no hauríem dit que fos mimada per la mare natura?

De la conversa entre Guillem Gisbert, de Manel, i Quimi Portet va sorgir aquesta iniciativa d'interpretar les cançons del darrer, magnífic, àlbum de Sisa, Malalts del cel (2016), que ha restat inèdit als escenaris per la retirada de l'artista. A la seva crida han respost Maria Arnal, David Carabén (Mishima), Roger Mas, Julio Bustamante, Joan Garriga, Marina Rossell, Maria Rodés, Queralt Lahoz, La Ludwig Band i Tronco, tots disposats a endinsar-se en aquell repertori en què Sisa viatjava astralment fins al principi dels temps.


Cançons evocadores d'una innocència primigènia, la d'una quinta que, enfilant la fi del franquisme, fantasiejava amb una revolució: la generació, o l'estirp més aviat, dels Malalts del cel. Deia Françoise Hardy a les seves memòries que no és precís dir que el maig del 68 va canviar el món, sinó que el món ja estava canviant prou per a aquelles dates per a permetre que es produís el maig del 68. Potser la mirada de Sisa és massa severa: aquells innocents no van poder amb certes estructures més grans que ells, i Franco va morir al llit, però dels corrents de fons en matèria de llibertats i de maneres de concebre la vida s'han beneficiat totes les generacions posteriors, fins i tot aquelles que els neguen o els ridiculitzen.

I al capdavall, hi ha hagut un cordó que ha connectat l'esperit d'aquells Malalts del cel amb tots els que han vingut després, i per això les cançons de Sisa connecten molt més amb les generacions joves que les de molts cantautors de, potser, més prestigi intel·lectual, de veus més poderoses o nodrits d'alta literatura. Ho porto a la meva circumstància: el primer elapé que em vaig comprar, amb dotze anys, potser ni això, va ser Galeta galàctica, de Sisa, just quan es va publicar. No va ser pas un disc de cançó protesta, ni d'adaptacions d'Espriu.


Gairebé sis anys després de la seva retirada, Sisa continua entenent-se amb els joves, de cos o d'esperit, potser més que ningú de la seva fornada. Fins i tot Rigoberta Bandini fa Qualsevol nit pot sortir el sol en els seus concerts. Doncs sí, beneïts siguin els Malalts del cel, Jaume, i per molts anys.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
Més articles de l'autor
02/12/2022

Catalunya canvia, Espanya no tant

19/11/2022

Michael Jackson, salvat de la foguera

04/11/2022

Piqué és l’estrella del rock

21/10/2022

La bombolla és a l’hivern

07/10/2022

Junts i la bombolla de Twitter

23/09/2022

Alizzz i els exclosos de debò

09/09/2022

Coldplay: triomfar amb el pitjor disc

27/08/2022

L’aura d’Eivissa

12/08/2022

Festivals, la bombolla que no es punxa

29/07/2022

Núria Feliu: Catalunya contra Catalunya

Participació