OPINIÓ

El grouxomarxisme de Sánchez

«Si la voluntat d’entesa és real, farien bé de submergir-se en una negociació discreta, allunyada dels focus»

per Marina Fernàndez, 14 de juliol de 2022 a les 20:00 |
El mateix dia que a la Carrera de San Jerónimo de Madrid s’hi discutien i votaven, en el marc del debat de política general del Congrés, les propostes de resolució (que per entendre’ns és la pila de documents on totes les forces parlamentàries imprimeixen les prioritats que hauria de fixar-se el govern de cara el que queda de legislatura, i que sovint acaben en paper mullat perquè no són vinculants), aquell mateix dia, a més de 500 quilòmetres de distància, al carrer San Juan de Ribera de Sevilla, començava a caminar la XII legislatura d’Andalusia. La coincidència temporal d’aquestes dues coordenades és una poètica casualitat que serveix per interpretar el cop d’efecte que ha oficialitzat i teatralitzat Pedro Sánchez, redreçant el rumb cap a l’esquerra.

Després de la desfeta de les eleccions andaluses d’ara fa un mes, Pedro Sánchez va recuperar el seu cèlebre manual de resistència, conscient que la tècnica de l’estruç que durant anys va funcionar a Rajoy, a ell no li serviria. La cruïlla era clara: només podia moure’s o més a l’esquerra o més a la dreta. I no eren poques les veus internes que, amb el PP disparat a les enquestes, l’empenyien cap al conservadorisme, una ruta que ha volgut explorar més d’una i de dues vegades. Ara, però, el vent bufa en sentit contrari i el penell indica orientació oest, rumb a bavor.


Sol passar poc que les portades de tots els diaris, tant progres com conservadors, coincideixin a l’hora de llegir una informació. I l’endemà del discurs de Sánchez, el missatge va ser unívoc a totes les capçaleres: gir a l’esquerra. Un gir que els ha agafat a tots amb el peu canviat, des de Podemos al PP.

Als socis de coalició no els ha quedat més opció que rendir-se als peus dels anuncis del president, bàsicament la majoria són part de la llista de hits de Podemos, a qui Sánchez ha practicat la famosa abraçada de l’os. Amb aquest moviment, menja terreny a Podemos i al projecte de Yolanda Díaz, i els obliga a reposicionar-se. Però és que ,en paral·lel, amb la nova llei de memòria històrica Sánchez ha aconseguit escorar el PP de Feijóo, aquell que es ven amb la pell de moderat, de centrista, encara més a la dreta.


Ara bé, perquè l’operació li surti rodona, per poder completar l’any i escaig que queda fins a les properes eleccions generals, hi ha una peça clau, Esquerra Republicana. Més concretament, els seus 13 escons al Congrés, que tornen a ser determinants perquè Sánchez pugui desplegar la seva agenda legislativa d’esquerres i progressista i sigui capaç d’aprovar els últims pressupostos del seu mandat.

Fidel a la màxima grouxomarxiana, Sánchez torna a modelar els seus principis per mirar d’enlluernar ERC, que necessita agafar-se com a un clau roent a qualsevol bri d’esperança relacionat amb la taula de negociació, la seva gran aposta i per la qual Junts no dona un duro.


Sánchez ha fet un reset aquesta setmana pel que fa a l’eix esquerra-dreta. Divendres, quan rebi el president Aragonès a la Moncloa, té l’oportunitat de resetejar l’atrotinada agenda del retrobament. Que al seu discurs de dimarts no fes cap referència a Catalunya ha estat simptomàtic de la desgana socialista, com també ho ha estat que el PSOE no hagi comprat cap proposta per incloure el compromís de reformar el delicte de sedició. I, malgrat tot, ERC ha tornat a fer-li un vot de confiança, literal i metafòric.

Un consell, si la voluntat d’entesa és real, farien bé de submergir-se en una negociació discreta, allunyada dels focus. I si no, que els ho preguntin als bascos.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació