Fil directe

Resistir a la Moncloa

«Per desplegar el gir a l'esquerra, Sánchez necessita estabilitat parlamentària; els seus socis li haurien d'exigir que, per un cop, pagui per avançat»

per Joan Serra Carné, Barcelona, Catalunya | 12 de juliol de 2022 a les 20:00 |
No es pot negar que Pedro Sánchez ha demostrat capacitat de resistència durant tota la seva carrera política, documentada en un llibre presentat com un manual per a dirigents persistents, al qual recorre en cada moment de dificultat. Sánchez va sobreviure a les punyalades del partit quan també tenia l'ecosistema mediàtic com a enemic; va recuperar el control del PSOE contra tot pronòstic; va saber perfilar-se per accedir a la Moncloa quan Mariano Rajoy va quedar tocat per la corrupció del PP; i ha cuinat aliances diverses per mantenir-se a la presidència del govern espanyol en situacions de dificultat. Ara, desgastat pels resultats de les eleccions andaluses i assetjat per l'ascens demoscòpic de la dreta en un context d'inflació galopant i previsions econòmiques angoixants, Sánchez ha fet un altre cop de timó. Ha desempolsinat les receptes d'esquerres -algunes exigides des de fa temps per Unides Podem- i s'ha presentat amb un pla per satisfer les classes mitjanes, un pla -en definitiva- per resistir a la Moncloa.

Perquè Sánchez, que ja havia posat el focus en les mesures anticrisi per contenir els efectes nocius en la butxaca dels consumidors, ha ampliat l'ambició de la bateria de mesures que la Moncloa ha assajat en les últimes setmanes. A l'hemicicle del Congrés, en l'arrencada del debat de política general, ha encadenat anuncis per demostrar que el seu govern encara té corda: gratuïtat dels abonaments de Rodalies fins a finals d'any, impostos a les companyies energètiques i la banca per gravar els beneficis extraordinaris, i nous ajuts a joves que perceben beques. Més enllà del vernís electoralista de les propostes -una crítica que ja li ha formulat la Generalitat per la bonificació del 100% en el transport ferroviari-, és indiscutible que Sánchez aspira a aplicar un viratge, ni que sigui en el relat. El president espanyol diu ara que pretén "deixar-se la pell" per les classes treballadores encara que "incomodi els poderosos", una declaració d'intencions que no s'havia formulat en els darrers mesos, amb el preu de l'electricitat i els carburants disparats, encariments mitigats fins ara amb mesures d'abast cosmètic.


Sánchez es mou per incentius i ara torna a tenir-ne per exhibir perfil d'esquerres, resintonitzar amb la majoria de la investidura i mostrar-se implacable amb el PP, amb qui està enfrontat per la politització del poder judicial. Certament, els populars li han aplanat el terreny per falcar la posició perquè, en lloc d'exhibir un pla alternatiu des de la dreta, han esquivat la moderació per castigar el president espanyol pels "pactes indignes" amb Bildu, referències recurrents a ETA sincronitzades amb l'efemèride de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco. Davant un PP previsible i bel·ligerant des de l'oposició, Sánchez creu que pot arribar al final del mandat ancorat en una agenda legislativa reformista de segell progressista, que vagi acompanyada d'accions decidides per amorosir la situació econòmica dels ciutadans. No ho tindrà fàcil, però ja ha avisat els adversaris que els costarà tombar-lo. És el que traspua del missatge difós a l'hemicicle.

Per desplegar el full de ruta del tram final de la legislatura, Sánchez necessita estabilitat parlamentària, acompanyada de certa tranquil·litat en la relació amb Unides Podem. Això vol dir vots al Congrés, començant pels d'ERC. La represa del diàleg, que es vehicularà divendres en la reunió amb Pere Aragonès a la Moncloa, s'explica en el marc d'aquestes coordenades. I els republicans pretenen aprofitar l'aritmètica a les Corts espanyoles i les urgències del PSOE per donar recorregut, ara sí, a la taula de diàleg, a partir de la desjudicialització del conflicte. Sánchez ha exhibit un pla per resistir a la Moncloa. Els seus socis haurien d'exigir-li que, per una vegada, pagui per avançat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Joan Serra Carné
Redactor en cap de NacióDigital
Ha estat subcap de Política i cap de Societat al diari Ara, i també ha treballat a El 9 Nou. És autor del llibre Ada, la rebel·lió democràtica i coautor d'Enemics íntims, El part dels comuns i Tota la veritat sobre Plataforma per Catalunya. També ha escrit els llibres Viure. Jo també tinc càncer i Històries In_dependents. Col·labora en diversos mitjans audiovisuals. A Twitter: @jserracarne.
21/09/2022

Solidaritat a l'andalusa

14/09/2022

Salvar Turull

06/09/2022

Governar

30/08/2022

Una Diada agra

10/08/2022

Felip VI, dempeus!

28/07/2022

En l'adeu de Laura Borràs

26/07/2022

D'Anna Gabriel a Jordi Cuixart

19/07/2022

Carta oberta a Francesc de Dalmases

12/07/2022

Resistir a la Moncloa

05/07/2022

Sandro Rosell i la ideologia

Participació