OPINIÓ

Democràcia «gatopardista»

«La llibertat d'occident és buida, un aparador, la paraula dignitat ha deixat de ser central i els drets humans són una excusa per a la guerra»

per Carme Porta, 8 de juliol de 2022 a les 20:00 |
En moments de conflictes greus, tenir un posicionament neutre no és pas neutre, mirant de fer un exercici d'observació i anàlisi el posicionament acaba resultant un posicionament ni que sigui de forma involuntària.

Davant del conflicte d'Ucraïna, el posicionament unànime contra la guerra no vol dir ser imparcial, però cal desemmascarar les parcialitats. La recent cimera de l'OTAN ens dona moltes pistes. El posicionament contra la guerra al Donbass que fa l'OTAN a favor d'Ucraïna és interessat i no té en la base, encara que es posi a l'aparador, el respecte als drets humans. Tant els és als líders de l'OTAN si es respecten els drets o no i, en tot cas, s'utilitzen com a arma llancívola a l'adversari. Rússia o la Xina respecten els drets humans? Al meu entendre no, però tampoc ho fa Turquia o Polònia. En tot cas l'aliança amb uns silencia els drets i l'enfrontament geopolític amb els altres els converteix en monstres.


Què passaria si Rússia tingués bases a tot Amèrica Llatina com passa amb les bases nord-americanes? Què passa quan a Turquia bombardegen Kurdistan?, o a Melilla s'assassinen gairebé 30 persones per voler passar la fontera?, o quan els Estats Units separen famílies senceres i els tanquen en cel·les a la frontera amb Mèxic?, o quan a Polònia s'impulsen zones lliures de persones LGTBI? Això no és vulneració dels drets humans? Això és impartir justícia al món? El discurs de defensa dels drets humans a Ucraïna, Rússia o la Xina és present, visible als mitjans -com ha de ser- però, en canvi, més a prop i dins de les fronteres de l'occident "democràtic" són accions permeses i argumentades com a defensa. La seguretat passa per sobre dels drets i, en canvi, no hi hauria societat més segura que aquella que els reconeix tots i es converteix en una societat lliure i equitativa.

La llibertat d'occident és buida, un aparador -ja ho vam veure a les darreres eleccions a Madrid en què Ayuso va guanyar sense programa, només exhibint la paraula llibertat, sense posar cap context ni donar cap contingut més enllà d'una canya de cervesa fresca o una mascareta-, la paraula dignitat ha deixat de ser central i els drets humans són una excusa per a la guerra -poc s'ha avançat des del si vis pacem para bellum.


El compromís del govern més progressista de la història era avançar en els drets, la dignitat, les llibertats i la justícia social i, en canvi, el president espanyol, Pedro Sánchez, es va comprometre a la cimera de l'OTAN a invertir en més armes. Sortint de la pandèmia -si més no ho sembla- i de la crisi que ha provocat tanta pobresa i ha augmentat les desigualtats. En plena pujada, sense límit, de serveis bàsics com la llum o la benzina que provoca encara més pobresa. Amb un atur estructural altíssim, amb un nivell de precarització de l'ocupació enorme i una perspectiva laboral terrible per als i les joves -la generació més formada de la història contemporània- no s'invertirà a revertir aquesta enorme crisi sinó en la indústria bèl·lica.

Com evoluciona una societat? Amb més armes i més exèrcit o amb més recursos en educació, sanitat i  polítiques socials? El discurs dels drets i les llibertats no pot ser només un discurs simbòlic, sinó que s'ha de construir socialment. No pot quedar només sobre el paper, s'han de donar eines i recursos per a desenvolupar-los. Estem davant d'un model democràtic i un govern gatopardista, ha creat una aparença de canvi revolucionari, però res canvia, o pitjor, involuciona; tot es mou per tal que res canviï.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Carme Porta
Tècnica en imatge fílmica, he treballat principalment en l’àmbit audiovisual i periodístic. Membre de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores, del Grup de Periodistes Ramon Barnils i del PEN Català. Directora de la col·lecció Tinta Fèmina de l’Editorial Trabucaire. Diputada al Parlament de Catalunya en la VI i la VII legislatura. Actualment, cap de comunicació de Fundació Surt. A Twitter: @carmeporta.
05/08/2022

Qüestió de prioritats

08/07/2022

Democràcia «gatopardista»

10/06/2022

Escola d’aprenents

13/05/2022

Canvi climàtic, per on comencem?

15/04/2022

Entendre les coses

18/03/2022

La primera alcaldessa de Catalunya

18/02/2022

Construint sistemes

21/01/2022

Sorramoll administratiu

24/12/2021

La mare de Carlos

26/11/2021

En mans de la banda

Participació