OPINIÓ

A la cresta de l'onada

«L'economia no resistiria una nova tongada de confinaments. Així hauríem de llegir la recuperació del protocol de baixes automàtiques per Covid»

per Marina Fernàndez, 7 de juliol de 2022 a les 20:00 |
Al llarg dels gairebé 1.000 dies que fa que, com un tsunami, la Covid va envair la nostra vida sense demanar permís, ens hem convertit tots en experts surfistes, cavalcant onades successives cada vegada amb més destresa. Pràcticament sense immutar-nos, compassats ja al vaivé de la marejada, ens hem plantat al damunt de llom de la setena onada. Abans de continuar m'agradaria disculpar-me preventivament, perquè entenc que parlar -o escriure- en genèric comporta el risc d'obviar el possible patiment de cada cas concret, de cada experiència personal que alguns deuen -deveu- estar vivint ara mateix. Dit això, segueixo. 

L'any passat van morir a Catalunya 63.600 persones, segons les dades que les funeràries catalanes han fet públiques aquesta setmana. Així en fred, la xifra no ens diu gran cosa, però posant-la en context, comparant-la amb l'any anterior (2020), el més cru i tràgic de la pandèmia, podem certificar que de mica en mica anem sortint del pou. Són 10.000 defuncions menys. Estem encara un 8% per sobre de la mortalitat que hi havia abans de la irrupció de la Covid, però és un pas endavant prou substancial per a recordar-nos-el, perquè ens ajudi a recuperar l'estat d'ànim col·lectiu en un moment en què tots els analistes econòmics ens auguren que venen mal dades. És com allò de mirar enrere quan et poses a fer una d'aquelles cues eternes, sigui a l'aeroport, al parc d'atraccions o a l'administració.

 
Dos anys llargs després hem assumit que no ens queda més remei que aprendre a conviure amb el maleït virus, que sembla clar que ha vingut per quedar-se. Ens toca, doncs, acceptar que pugui circular lliurement entre nosaltres, i un cop coll avall, cal establir unes normes per fer que aquesta circulació, aquesta convivència, sigui compatible amb les nostres vides. Amb la vida. I no només per una qüestió de salut mental, sinó perquè tal com està el pati, l'economia no resistiria una nova tongada de confinaments, ara que la guerra a Ucraïna torna a fer tremolar els mercats i, de retruc, les nostres butxaques. És d'acord amb aquesta premissa que hauríem de llegir la recuperació del protocol de baixes automàtiques per coronavirus. 


Perquè només aplicant la màxima del realisme podrem seguir endavant sense prendre més mal del necessari. I com que a part d'una amenaça de recessió econòmica que plana sobre nosaltres, la realitat també és que tenim la sanitat estressada, val més descomptar els casos de picaresca que segur que alguns aplicaran per agafar-se uns dies lliures a la feina a canvi d'un bé superior, el d'alliberar de burocràcia els nostres metges. Ha hagut de passar una pandèmia perquè el govern comenci a arremangar-se per estabilitzar el sector que compta amb més interins. Quatre de cada deu sanitaris són personal temporal. 

Arriba l'estiu i ens agafa a tots amb unes ganes boges de recuperar la vida. S'està notant amb l'èxit d'afluència als festivals i festes majors que ens inunden aquests dies (i gràcies!). Tornem a la vida i el virus torna a fer-se fort. I aquí, el civisme torna a ser el secret de l'èxit, el respecte amb les regles de convivència pública. És curiós que el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans fa servir com a exemple per explicar aquest mot la següent frase: "La manca de civisme és un problema social". Quan parlem de pandèmia, civisme vol dir aïllar-nos si tenim símptomes importants i evitar tenir contacte amb els més vulnerables. Vaja, com hem fet tots tota la vida quan hem agafat la grip, per bé que sempre n'hi ha hagut que el sentit comú se l'han passat pel folre. Gaudim, doncs, d'aquest estiu, perquè la tardor que s'albira a l'horitzó no fa bona pinta. Carpe Diem

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació