opinió

Una dècada

«El que no hi ha en els fòrums del moviment pacifista és com aturar personatges com Putin quan envaeixen Ucraïna o d'altres països»

per Montserrat Tura, 4 de juliol de 2022 a les 20:05 |
En la cimera de l'OTAN de Lisboa ara fa dotze anys, els titulars de premsa reflectien el missatge que els governants d'aleshores volien transmetre: s'ha enterrat la Guerra Freda. Entre els assistents hi havia el president rus Medvedev, ja que llavors Putin era un primer ministre ocupat en modificar les normes per a poder tornar a la presidència i perpetuar-s'hi.

Certament, les consciències no van incomodar-se en aquella cimera, el president Obama va rebre amistosament Medvedev perquè es mostrava a cooperar en l'anomenada defensa antimíssils. De tornada als EUA va demanar al Senat que ratifiqués el tractat que suposava una reducció d'armes estratègiques.


No vivíem en un món en pau, però Síria, Iraq, Afganistan són lluny del nostre imaginari quotidià: la intervenció de les diferents potències miliars en aquests conflictes no ha estat innocent. Rússia ja havia iniciat, aleshores un canvi en l'estratègia de guanyar aliats i capacitat d'influència, en ka vulneració de sobiranies territorials de territoris estratègics: Georgia, Txetxenia, Crimea... i noves aliances i interdependències geopolítiques amb acords comercials: Xina, Serbia, India, i quasi totes les antigues repúbliques soviètiques. La seva actuació a Moçambic, Malí o Libia

A Madrid aquests dies hi ha hagut mobilitzacions contra la cursa armamentista i específicament contra l'OTAN. No és possible no sentir-se cridat pels crits de pau al món, no sentir-se commoguda per la denúncia de les atrocitats d'una guerra, perquè és barbàrie i crueltat. El que no hi havia als carrers de Madrid, i en general no hi ha en els fòrums del moviment pacifista és com aturar personatges com Putin quan envaeixen Ucraïna o d'altres països. Com fer front a governants no sotmesos a escrutini democràtic. Com aturar la Rússia de Putin i com evitat que la Xina expansioni la seva expeditiva manera de sotmetre ciutadans.


No és la primera vegada que hi ha dilemes ètics, morals, polítics en contextos bèl·lics. Després de la Primera Guerra Mundial, Dinamarca va voler ser neutral i desmilitaritzada i va ser envaïda sense compassió per Hitler, la constitució de la Segona república espanyola rebutjava explícitament la guerra com a instrument d'intervenció en la política i va haver d'enfrontar-se a la part del seu propi exèrcit que va sollevar-se i aliar-se amb Mussolini i Hitler. Eisonhower va fer un advertiment històric sobre la perversió dels interessos de la indústria armamentista a, però va ser president dels EUA per haver estat un heroi en la Segona Guerra Mundial.

Hi ha d'haver un ordre mundial i una aliança entre estats democràtics que no permetin l'agressió i aniquilació d'altres estats. Mentre no es defineixi quin és aquest mecanisme no es pot demanar a Ucraïna que es deixi exterminar i mentre la UE en solitari no pugui doblegar Putin necessitarà aliats com els EUA.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Montserrat Tura
Metgessa, especialitzada en gestió de serveis de salut i economia sanitària. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003), població on va néixer i on ha viscut sempre, diputada al parlament (1995-2003 i 2010-2012) i consellera d'Interior (2003-2006) i de Justícia (2006-2010). Actualment forma part de la direcció assistencial dels Serveis Sanitaris Integrats del Baix Empordà. És mare de dues filles. A Twitter: @montserrat_tura.
16/08/2022

Desendreça

03/08/2022

30 anys del triomf de la modernitat

20/07/2022

Quan s’allarga la guerra

04/07/2022

Una dècada

19/06/2022

​Política superficial, problemes profunds

05/06/2022

El turisme cultural

08/05/2022

​Informació i democràcia

24/04/2022

Macron, un president d’ampli espectre

10/04/2022

​França i els que no són de ningú

27/03/2022

La socialització del virus

Participació